Libération revela els nervis i amenaces espanyols a Sassoli en una reunió privada per la sentència sobre Junqueras

Dijous passat, poques hores després de la publicació de la sentència del TJUE que avala la immunitat d’Oriol Junqueras, el president del Parlament Europeu, David Sassoli, va dirigir-se a les autoritats espanyoles des de la tribuna de l’hemicicle per exigir-los que complissin la sentència. Així mateix, va demanar públicament als serveis jurídics de la cambra que analitzessin la situació de Carles Puigdemont i de Toni Comín. Sassoli compareixia amb trenta minuts de retard, que va excusar dient que havien estudiat atentament la sentència. Però a més d’estudiar la sentència, Sassoli va haver de discutir-se amb la presidenta del grup socialista europeu, l’espanyola Iratxe García, que va pressionar-lo perquè no fes allò que exigia la justícia.

Ho explica el periodista especialitzat en política europea Jean Quatremer al diari Libération. Diu que durant la reunió amb els presidents dels grups parlamentaris Sassoli va defensar que el tribunal havia estat clar i que, a més, això era una bona notícia per al Parlament Europeu, perquè els eurodiputats veuen reconeguda la seva condició. García va demanar-li de trobar-se abans de la represa de la sessió plenària i es van reunir en una sala del parlament on hi havia nombrosos funcionaris europeus. Quan, després de continuar la conversa, va veure que Sassoli no canviaria de parer, García va perdre els estreps i va començar a bramar: ‘No ho pots fer, això, a Espanya! T’adones de què ets a punt de fer?’ De la ràbia que tenia, escriu Quatremer, García va llançar els papers que duia a terra.

L’endemà mateix de la declaració de Sassoli, Puigdemont i Comín van obtenir l’acreditació com a eurodiputats. Quatremer diu que llavors van continuar les maniobres d’Espanya per a impedir de reconèixer els drets polítics dels independentistes. Essent conscients de la dimensió mediàtica que implicava l’acreditació de Puigdemont i Comín com a eurodiputats, l’administració del Parlament Europeu, la mateixa que el juny havia refusat d’acreditar-los sota instrucció de Madrid, va decidir d’expedir-los una acreditació provisional, d’un dia i prou, per a guanyar temps mentre estudien la nova situació jurídica. Tanmateix, a causa dels nervis per la situació, els funcionaris es van equivocar i els van expedir una acreditació provisional per un període d’un any.