The Washington Post · Mohamad El Chamaa i Suzan Haidamous

Beirut, Líban. El parlament del Líban va triar dijous el general Joseph Aoun, comandant de les forces armades libaneses, com a nou president del país. L’elecció del militar posa fi a un buit de poder de dos anys que ha endarrerit l’aprovació de reformes clau i ha suscitat pors d’un esfondrament més ampli en el funcionament del precari govern libanès.

Aoun, de 60 anys, era considerat el candidat preferit dels Estats Units. Washington finança, entrena i arma a l’exèrcit libanès, i va ajudar a negociar un alto-el-foc entre Israel i l’Hesbol·là el novembre passat. Aoun va rebre els vots de 99 legisladors dels 128 de la cambra, incloent-hi els de representants de l’Hesbol·là.

Quan quedà clar que Aoun tenia el suport de prou legisladors per a ser elegit president, el parlament esclatà en grans aplaudiments.

En un comunicat, el president sortint dels Estats Units, Joe Biden, va felicitar Aoun i va dir que el nou president del Líban exerciria un “rol de lideratge crucial” en la “recuperació i reconstrucció del país”.

“Crec fermament que [Aoun] és el dirigent adequat per a aquest moment”, afegí.

El sistema polític libanès fa anys que és en un punt mort, precisament en un moment en què una successió de crisis econòmiques i polítiques ha anat esquinçant el teixit social del país. El càrrec de president, per exemple, feia més de dos anys que era vacant.

Sobre això, l’esperança dels libanesos és que l’elecció d’Aoun com a president permeti l’aprovació de reformes que el país fa anys que necessita desesperadament. El sistema de repartiment de poder sectari del Líban estipula que la presidència l’ha d’ocupar un cristià maronita, el càrrec de primer ministre és per a un musulmà sunnita i el de portaveu del parlament, per a un musulmà xiïta.

“L’elecció [d’Aoun] ha de precedir la configuració d’un govern fort”, declarà el Ministeri d’Afers Estrangers francès. Aquests darrers mesos, París ha col·laborat estretament amb Washington per posar fi al conflicte al país i impulsar l’elecció d’un nou president. El nou govern libanès, explicà el ministre d’Afers Estrangers francès, ha de poder “dur a terme les reformes necessàries per a la recuperació econòmica, l’estabilitat, la seguretat i la sobirania del Líban”.

La votació de dijous fou la primera vegada d’ençà del juny del 2023 que el parlament es reunia per elegir un president nou, però la tretzena vegada d’ençà del 2022, quan el predecessor d’Aoun, Michel Aoun (sense parentiu), plegà a les acaballes del mandat sexennal. Després d’una cruenta guerra civil de quinze anys, que es va acabar el 1990, el sistema polític libanès va acordar de reduir els poders de la presidència. Així i tot, el president continua podent ratificar tractats, signar lleis i ajudar a formar govern.

L’elecció d’Aoun arriba tan sols dues setmanes i mitja abans de la data límit, fixada el 26 de gener, perquè les forces israelianes es retirin del sud del Líban, bastió de l’Hesbol·là de temps ençà. L’alto-el-foc, que rebé el suport dels Estats Units, posà fi a mesos d’enfrontaments a la regió. L’acord començà amb una treva inicial de seixanta dies, durant la qual Israel i l’Hesbol·là acordaren de retirar-se del sud del Líban.

Els termes de l’acord preveuen que l’exèrcit libanès es desplegui a la zona per evitar un buit de poder i impedir el rearmament de l’Hesbol·là. En el discurs d’inauguració, Aoun va fer una referència velada a la milícia armada i el seu arsenal: va dir que treballaria per garantir que l’estat tingués el monopoli de la violència. La promesa suscità una ronda d’aplaudiments entusiastes dels seus companys de cambra.

Aoun no sols haurà de gestionar la delicada relació entre el govern i l’Hesbol·là, per a no parlar de la difícil aplicació de l’alto-el-foc al sud del Líban, sinó que també haurà de formar un govern prou fort per a abordar el complex procés de reconstrucció al sud del país. En el seu discurs d’inauguració, Aoun es va comprometre explícitament a reconstruir les parts del sud del Líban i del sud Beirut que Israel havia destruït durant el conflicte amb l’Hesbol·là.

El Banc Mundial assenyalà aquest novembre passat, en un informe preliminar, que el conflicte havia costat uns vuit mil cinc-cents milions de dòlars al Líban en concepte de pèrdues econòmiques. Però qualsevol esforç per a reconstruir les àrees del país malmeses es veurà obstaculitzat per la crisi econòmica galopant del país, que començà ara fa cinc anys amb una crisi de liquiditat al sistema bancari. D’aleshores ençà, el producte interior brut del país s’ha reduït de més d’un terç.

A Aoun, un comandant militar que va entrar a l’exèrcit libanès com a cadet l’any 1983, se li atribueix el mèrit d’haver mantingut intacte l’exèrcit durant la crisi financera. Quan la lliura libanesa va desplomar-se i els salaris dels libanesos van perdre pràcticament tot el valor, Aoun permeté que els soldats agafessin feines a temps parcial fora de servei, cosa que ajudà a mantenir la majoria d’efectius al cos.

Per a la comunitat internacional, l’elecció d’Aoun evidencia la voluntat del Líban de dur a terme les reformes polítiques que calen per a permetre l’entrada de l’ajuda econòmica estrangera que el país necessita desesperadament.

“Les elits polítiques libaneses havien endarrerit l’elecció d’un nou president tot i la desastrosa crisi política, però les pressions afegides d’un alto-el-foc –extremadament fràgil– i la reconstrucció de postguerra han demostrat ser massa fortes per a ser menystingudes”, explica David Wood, analista en cap per al Líban a l’International Crisis Group.

Però encara que Aoun ha promès que plantaria cara al poder militar de l’Hesbol·là, la seva elecció no hauria estat possible sense el suport dels parlamentaris del grup milícia. En la primera volta de la votació, l’Hesbol·là i els seus aliats van votar en blanc i van impedir d’aquesta manera que Aoun obtingués els vots que li calien per a ser elegit president.

La maniobra va ser vista com un senyal d’avís a Aoun per part de l’Hesbol·là, que juntament amb el Moviment Amal aglutina el gruix del vot xiïta a la cambra. Després del fracàs de la primera votació, el president del parlament i cap d’Amal, Nabih Berri, va suspendre la sessió durant dues hores per fer una ronda de consultes.

Durant aquestes dues hores, Aoun es va reunir amb legisladors de l’Hesbol·là i Amal, segons que explica un funcionari pròxim a Berri que va parlar sota condició d’anonimat per tractar informació confidencial. El funcionari explica que el to de la reunió va ser positiu, i que tots dos partits van demanar a Aoun si podia garantir-los càrrecs al gabinet. Després d’aquesta ronda de converses, tant l’Hesbol·là com Amal van acordar de votar Aoun en la votació següent.

S’espera que tots dos partits ocupin els càrrecs designats a xiïtes en el nou gabinet, cosa que donarà a l’Hesbol·là “una influència significativa en els afers polítics del Líban”, en paraules de Wood.

Sobre l’arsenal militar del grup, afegeix l’analista, “l’estat no podrà refermar el monopoli sobre l’ús de la violència al Líban sense la cooperació de l’Hesbol·là”.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb