L’Hospital Vall d’Hebron assoleix el rècord de 10 trasplantaments en un sol dia

  • Quatre dels pacients trasplantats eren pediàtrics, un fet que dificulta encara més la fita

VilaWeb

ACN

28.12.2016 - 14:22
Actualització: 28.12.2016 - 21:26

El novembre passat, l’hospital Vall d’Hebron va aconseguir el rècord de trasplantaments en un sol dia. En només 24 hores, i gràcies a la tasca d’uns 200 professionals es van realitzar quatre trasplantaments pediàtrics, dos de ronyó, un de fetge i un de cor, i sis d’adults, dos de fetge, dos de ronyó i un bipulmonar, amb 9 receptors. Teresa Pont, coordinadora de Programes de Donació i Trasplantament de Vall d’Hebron, reconeix que fer-ho és ”molt complex” pel que suposa d’organitzar recursos i professionals, que en molts casos no estan de guàrdia i que per tant, demostren ”el compromís amb els pacients”. Carme Vallès, supervisora d’infermeria, destaca que la celeritat dels primers avisos són clau.

En Julià té dos anys i pateix una malaltia anomenada síndrome nefròtica, que li fa perdre proteïnes per l’orina. Fins ara, els seus pares li havien de restablir el què perdia, amb una bomba durant quatre hores cada nit. Pocs dies abans que haguessin de començar la diàlisi, que suposava 8 hores cada nit, van rebre l’avís que podien trasplantar-li un ronyó, pel qual l’estaven esperant des de feia sis mesos. Ara, gairebé recuperat, l’Àngel Rigau explica que els ha canviat la perspectiva, ja que pràcticament pot fer vida normal.

La Triana, també de dos anys, encara està ingressada perquè el seu trasplantament ha estat de cor, i per tant, més complicat. Des dels sis mesos que ha hagut de passar per diferents intervencions i molts viatges de Palma a Barcelona, on l’han estat tractada. Després d’un mes i mig d’esperar un cor, els va arribar la trucada que tant esperaven els seus pares. ”No vam tenir temps d’assimilar-ho”, explica la Jessica, la seva mare. Van fer el viatge i tot es va posar en marxa. L’operació va ser llarga però cada dos o tres hores li donaven informació i assegura que ”va anar sobre rodes”.

De fet, els metges estan a punt de donar-li l’alta. La Triana i el Julià són dos dels quatre nens que van ser trasplantats el mes de novembre passat a l’hospital Vall d’Hebron en una jornada històrica pel centre hospitalari, en què els professionals van assolir el rècord de completar 10 trasplantaments, en 9 receptors, en només 24 hores. És la primera vegada que passa a un hospital català. A l’estat espanyol, ho havien aconseguit l’Hospital de La Corunya i la Fe de València. Des de l’hospital reconeixen que, a banda de coincidir tots els donants en un espai d’hores molt petit, la fita és important perquè és complex poder gestionar els diferents agents que intervenen en una cadena de trasplantaments.

La Teresa Pont, coordinadora de Programes de Donació i Trasplantament de Vall d’Hebron, explica que l’activitat mitjana de l’hospital són tres plantaments al dia, i que quan hi ha un accident, per exemple, els òrgans es reparteixen en diferents centres. Per això, destaca que sense el compromís dels professionals que hi treballen no hagués estat possible, ja que s’han d’activar professionals de diferents àmbits. ”En aquell moment gairebé no t’ho penses, vas fent”, assegura Pont, que afirma que ”l’alegria” és veure que els pacients es recuperen.

Entre els 200 professionals que s’activen per fer possible aquest trasplantament, hi ha les coordinadores d’infermeria. Carme Vallès explica que la trucada del cirurgià que ha rebut el primer avís, et pot enganxar ”dormint, al súper o a l’hospital” perquè els trasplantaments no s’avisen i destaca que cal actuar amb rapidesa perquè la celeritat és clau perquè surti tot correctament. Per Vallès, són unes hores de molta intensitat, molt estrès, ja que darrera de cada trasplantament ”hi ha un pacient i les seves famílies ”però, igual que Pont, destaca l’excel·lència dels professionals per fer-ho possible. La fita de l’hospital Vall d’Hebron és més rellevant encara perquè quatre dels 10 trasplantaments són pediàtrics, i d’aquests, un de cor.

Pont explica que en aquest cas, els infants acostumen a tenir malalties congènites i la dificultat també rau en què donants pediàtrics no n’hi ha massa, ja que ”no els toca morir”.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor