28.11.2017 - 14:12
|
Actualització: 28.11.2017 - 14:19
L’Hospital Clínic de Barcelona ha iniciat un assaig clínic per a tractar deu pacients amb limfoma i leucèmia limfoblàstica aguda (LLA) amb una immunoteràpia pionera, la Car-T —Chimeric Antigen Receptor-T–, capaç d’eliminar la LLA en el 85% de pacients, i que s’ha finançat gràcies al Projecte Ari (Assistència i Investigació Intensiva), que va recaptar 1,13 milions d’euros.
Aquesta teràpia consisteix a modificar un tipus de glòbuls blancs encarregats de la resposta immunitària, els limfòcits T, del mateix pacient perquè adquireixin capacitat d’atacar les cèl·lules tumorals, i solament està disponible comercialment als Estats Units –des d’aquest estiu– i iniciat en ‘poquíssims’ centres europeus, ha explicat el director general del Clínic, Josep M. Campistol aquest dimarts en roda de premsa.
‘Té més importància que un treball científic, perquè és una realitat posada a l’abast de la nostra sanitat’ per a pacients que no han respost a altres tractaments, com un trasplantament de medul·la.
Campistol ha qualificat l’inici del tractament de ‘fita històrica’, i ha agraït el compromís i treball incansable de la impulsora del Projecte Ari, Ariana Benedé, una pacient de leucèmia que va morir el 2016 a l’edat de 18 anys.
En col·laboració amb l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat (Barcelona), el Clínic ha iniciat el tractament en vuit pacients –el primer al juliol–, entre els quals hi ha una nena, i prepara dos més i, gràcies a un treball amb l’Agència Espanyola del Medicament, preveu fer extensible l’assaig a altres 30 pacients de l’Estat –encara que no disposen de finançament per a aquesta fase, encara–.
El director de l’Institut Clínic de Malalties Hemato-Oncològiques de l’hospital, Álvaro Urbano–Ispizua, ha afirmat que és eficaç i segur, ja que han vist que ataca les cèl·lules que ha d’atacar, i no unes altres, i han vist certs indicis d’eficàcia en els primers pacients, sense efectes inesperats, però han de ser prudents per veure ‘l’eficàcia real contrastada en els mesos vinents i anys’.
La supervivència lliure de malaltia en els casos dels Estats Units –on es van iniciar assajos fa uns quatre anys– és del 50% en leucèmia limfoide aguda molt evolucionada, per la qual cosa ‘es planteja usar aquest tractament en fases més inicials’, ha explicat en l’acte, en el qual ha intervingut la mare d’Ari i directora del projecte, Àngela Jover.
A través d’una tècnica que permet separar components de la sang, els científics obtenen limfòcits T i els reprogramen genèticament en el laboratori, introduint-los un derivat d’un virus que entra en les cèl·lules i els dota de la capacitat d’anar contra el tumor, i quan han crescut prou per a tractar una persona, es tornen a introduir en el pacient.
Urbano–Ispizua ha afegit que la teràpia Car pot usar-se per a altres malalties, i ha avançat que en el Clínic, en disposar de la cadena de fabricació, té a punt un Car per al mieloma múltiple, que preveu que pugui ser utilitzat a mitjans del 2018, a més d’uns altres fabricant-se en la plataforma.
Converses amb CatSalut
Les estimacions inicials del seu cost rondaven el milió de dòlars, i en veure el nombre de pacients que podrien tractar-se, les dues farmacèutiques que el comercialitzen l’han fixat en 470.000 dòlars i 375.000 dòlars, però des del seu ambient acadèmic, el Clínic ha aconseguit preparar-ho amb un cost de 65.000 euros per pacient, a la qual cosa s’ha de sumar el cost assistencial del tractament a l’hospital.
‘Una vegada que s’acabi l’assaig, la idea és ampliar el nombre de centres a l’estat espanyol que realitzin aquest tractament’, ja que encara que la producció del fàrmac només pot fer-se en el Clínic, es poden remetre els Car a altres hospitals, i Campistol ha explicat que conversen amb el Servei Català de la Salut (Catsalut) per aplicar-ho, i s’ha mostrat confiat que es resoldrà el tema econòmic.
L’hematóloga pediàtrica del Sant Joan de Déu Susana Rives ha explicat que en un assaig anterior amb una farmacèutica i en la pacient que tracten actualment aconsegueixen ‘rescatar nens que no tenien opcions curatives, o molt poques, i amb una qualitat de vida millor’, ja que en canviar la quimioteràpia per aquest tractament poden tornar al col·legi i a jugar.
