10.11.2024 - 21:40
|
Actualització: 11.11.2024 - 12:24
A mesura que passen els dies després de la gota freda, el panorama que es va obrint davant els nostres ulls és cada dia més desolador. No hem superat encara l’impacte de les morts i de la destrucció, que van emergint detalls, relats personals, històries, que ens colpeixen i ens inciten a l’acció.
Hi ha una part de tot açò que podria semblar secundària, però que crec que cal exposar: la cultura i la necessitat de donar suport als qui en són actors. Particularment, la cultura catalana, que ha tingut de fa dècades dos puntals clars tant a l’Horta Sud com a la Ribera, dos puntals que avui pateixen de valent i que en alguns casos han vist destruïda la feina de molts i molts anys.
La riquesa de tot això que es produeix per a la cultura catalana i des de la cultura catalana en aquestes dues comarques és impressionant. No voldria personalitzar res ni ningú, perquè de segur que faré curt i deixaré fora gent molt important. Però crec que n’hi ha prou d’esmentar uns quants noms perquè qualsevol lector puga fer-se una idea, ni que siga pàl·lida, d’això que intente de dir: d’aquestes comarques són, per exemple, Josep Lozano, Ferran Torrent, Vicent Pascual, Manuel Joan Arinyó, Carles Alberola, Miquel Gil, Vicent Torrent i la gent d’Al Tall, Dani Miquel, editorials com Afers, Andana, Sembra Llibres, Camacuc i Bromera, distribuïdores com GEA i Sendra-Marco (Montserrat Serra ja va parlar del món del llibre en aquest article), escoles com la Gavina, la Nostra Escola Comarcal i les Carolines, llibreries com la Moixeranga, Samaruc i l’Esplai, associacions com el Guaix i la Fundació Horta Sud, festivals i institucions de tota mena, de la Mostra Internacional de Mim de Sueca al Música i Festa de Massanassa… O aquest tresor d’un valor incalculable per a tots nosaltres que és la Muixeranga d’Algemesí.
[Demane perdó per una llista tan incompleta com capriciosa –m’he deixat molta gent fora, no tots els qui esmente han estat afectats, però tots són de totes dues comarques. Estic segur que els subscriptors sabran omplir els buits que jo he deixat en els seus comentaris. Gràcies.]
La llista de creadors i d’infrastructures afectades –algunes del tot, algunes molt poc– és simplement inacabable. Deu haver-hi poques comarques en tots els Països Catalans que conciten tanta matèria grisa en tots els camps i tanta feina feta durant dècades a favor del país i de la llengua. I ara ells ens necessiten, també, a tots nosaltres. No solament per a tornar a la normalitat ciutadana, sinó també per a ajudar-los a renàixer culturalment.
Aquests dies, entre tantes històries impressionants com ens han arribat i com hem contat ací, a VilaWeb, he vist i he sentit coses molt colpidores d’algunes d’aquestes persones. D’una profunditat humana difícil de resistir. Que m’han commogut. He vist els llibres llançats a la porta de casa d’un dels millors editors d’aquest país –els llibres de la seua vida convertits de sobte en una massa inútil de fang. He sentit el relat esfereïdor d’un gran músic que va tardar dies a rescatar una cosa tan simple, i tan necessària per a ell, com la seua guitarra. M’han contat uns quants escriptors, amb la por encara en la veu, com van sobreviure a l’aigua que els havia destrossat la casa i quasi s’endugué la seua vida. He sentit llibreters desesperats, mestres que s’han trobat sense llibres ni eines per a tornar a explicar el món als xiquets.
Els llibreters diuen que els llibres seran part de la reconstrucció, com els maons. I tenen molta raó. Els llibres i la música, la rialla dels xiquets a classe i els aplaudiments als teatres i cinemes. I el so de la llengua, de la nostra llengua, d’aquesta llengua que l’Horta Sud i la Ribera han defensat de fa dècades com uns grans puntals al País Valencià.
Per sort, de seguida s’han activat tot d’iniciatives per a ajudar-los. Particularment, Acció Cultural del País Valencià, Òmnium Cultural i Obra Cultural Balear han emprès un projecte conjunt –necessari, imprescindible– per a ajudar a aquesta reconstrucció de la cultura. Ara com ara, és un projecte que serveix per a rebre donatius que es vehicularan de manera concreta, però hem de saber tots que podem fer-hi molt més.
Podem comprar llibres dels autors i de les editorials afectades aquesta nit mateix i sense moure’ns de casa –i per una vegada diré que tant me fa si m’acaben arribant o no. Podem ajudar-los programant actuacions arreu dels Països Catalans dels músics afectats, de les companyies de teatre i dansa. Podem ajuntar-nos per a apadrinar biblioteques escolars i biblioteques d’adults. Podem fer-nos subscriptors de les publicacions afectades… En definitiva, podem tenir-los en compte els mesos i els anys vinents i afavorir-los tant com puguem perquè es refacen com més aviat millor i perquè tornen a donar al nostre país, a aquest país de tots que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, el mateix fruit esplendorós que van saber regalar-nos fins que l’aigua i la incompetència dels governs els va abocar al pou de la tragèdia.
PS. Aquests dies VilaWeb, com a diari nacional que no solament diu que és, sinó que demostra que és, està completament abocat amb tot això que passa a València. Els qui vulgueu llegir amb més comoditat la feina que fem ens podeu seguir al compte de X de VilaWeb País Valencià o podeu apuntar-vos al butlletí de notícies diari sobre el País Valencià.
