L’hora de la defensa en el camí cap al judici contra l’1-O

La sala segona del Tribunal Suprem espanyol enllesteix aquests dies els preparatius del judici contra l’1-O i divuit dirigents de l’independentisme. Les defenses han presentat recursos perquè el Suprem s’inhibeixi en favor del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Argumenten que els fets s’han d’enjudiciar al TSJC perquè van succeir a Catalunya. Consideren que el Suprem no és competent per a jutjar aquest cas i que es vulnera el dret de tenir un jutge natural. El Suprem ha donat tres dies a la fiscalia espanyola, l’advocacia de l’estat i l’acusació popular perquè es pronunciïn sobre aquesta petició de la defensa.

Les defenses també han presentat les últimes recusacions arran de l’escandalós pacte fallit del PP i del PSOE per a situar el ponent del tribunal, Manuel Marchena, al capdavant del Suprem i del Consell General del Poder Judicial.

Quan falta un mes i escaig perquè comenci el judici, els divuit processats –els nou presos polítics i els ex-membres de la mesa del parlament– han d’acabar d’acordar l’estratègia política conjunta. Alguns dels advocats, tant dels presos polítics com dels exiliats, han advertit que la clau de volta és la defensa política. Com que és un judici polític, diuen, cal defensar-se fent política i acusant l’estat espanyol. És una tesi en què ha aprofundit especialment el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.

L’estratègia judicial conjunta, la tenen gairebé enllestida, amb una defensa tècnica que mirarà de desmuntar, punt per punt, la instrucció de Pablo Llarena i totes les acusacions, amb el suport de la sentència del Tribunal Superior de Slesvig-Holstein que descartava l’acusació de rebel·lió contra el president Carles Puigdemont.

L’esgotament de totes les vies i recursos interns pretén posar de manifest les nombroses irregularitats de la instrucció de Llarena i del judici i totes les vulneracions de drets fonamentals. L’objectiu és no deixar res a l’atzar en el camí posterior cap al Tribunal d’Estrabsurg i aplegar arguments que ajudin a bastir una demanda que acabi donant la raó a l’independentisme.

Vista abans de Nadal
Hi haurà una vista de qüestions prèvies entre el 17 i el 21 de desembre perquè el Tribunal Suprem decideixi, entre més qüestions, si és competent o no per a jutjar el cas. Serà l’últim pas abans de començar el judici, a mitjan gener. És probable que el Suprem desestimi la petició de les defenses, com ha fet fins ara. Si és així, una volta desestimada, donarà un termini de deu dies perquè els advocats presentin la qualificació dels fets. És previst que totes les defenses demanin l’absolució dels divuit processats de tots els delictes que els imputen les tres acusacions.

Tenint en compte la complexitat del cas, amb centenars de pàgines que cal estudiar, les defenses havien demanat noranta dies per a presentar els escrits respectius. Però el Suprem ja ha denegat d’ampliar el termini. La intenció del jutge, segons que va explicar l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas, és accelerar tant com pugui els tempos perquè el judici acabi abans de la campanya de les eleccions municipals del 26 de maig. La sentència pot arribar entre el juny i el juliol.

Pel que fa als presos polítics tancats als Lledoners, al Puig de les Basses i al Catllar, els traslladaran a presons de la Comunitat de Madrid una volta comenci el judici. Serà un nou trasbals per a ells i per a les famílies, que hauran de tornar a fer molts quilòmetres per visitar-los. Quan acabi el judici, i fins que no es publiquin les sentències, podran tornar a demanar el trasllat a presons catalanes.

Una altra de les qüestions pendents és si el judici serà televisat. La internacionalització de la repressió és un dels objectius immediats de l’independentisme i l’interès públic que desperta aquest judici, que és públic per naturalesa, sembla que és un argument suficient perquè s’emeti per televisió.

MÉS INFORMACIÓ

• Guia: Tot allò que cal saber sobre el judici de l’1-O