L’hora de fer política: no és inevitable que governe el PSC

Totalment d’acord amb l’editorial, però no ens podem fer massa il·lusions, ells tenen una oportunitat històrica de valencianitzar Catalunya i dubto que la desaprofitin. Hi ha moltíssims diners en joc al darrera, no pas sols l’estabilitat d’Espanya, no pas sols sous de diputats i assessors i mindundis diversos, sino en tràfic d’influències a l’engròs i control d’una economia forta. Que Catalunya no és València o Euskadi, és el premi gros. Els hi hem regalat el país, em temo. En quant al català….mirem què passa a València o mallorca, i la reacció del PP i Vox oferint-li suport a Illa.

Simplement fer esment apreciat Vicent, que per fi defineixes aquesta colla de vividors botiflers i nyordos pel seu veritable nom, PSO€, obviant definir-los PSC, que ja fa anys que no existeix; doncs els Maragalls, Reventos i Tures li varen regalar el tot Déu poderós el franquista de Felipe.
Ara també caldria definir-los de partit franquista , però per lo wue es veu, cal seguir esperant veient com aquest pájaros del PSO€ no tenen cap escrúpol en pactar amb el PP, com ja ha passa’t a l’Ajuntament de Barcelona i ara veure’n si també és amb VOX.

En aquest país tenim tot l’espectre ideològic representat i més, no necessitem per a res Espanya, i també tenim la força del treball i la creativitat. Però també tenim curcós que minen la confiança, voluntaris d’España, gent que hi té a perdre si deixem de ser esclaus i esdevenim sobirans.
No crec en els puristes autoanomenats indepes, aquests que diuen que el 2017 ens van enganyar tots els polítics. Són els mateixos que retreuen al president que no aixequi la Dui o que parli de sobirania i no d’independència. Calia veure quants independentistes som de debò, i ells, mira per on, han fet campanya per a mirar cap a una altra banda. Justament el més probable és que ens quedem sense saber si el president hagués acabat la feina, amb tot el suport que li calia, o no. Justament ens hem quedat sense saber això, quina por que els devia fer. Tant dir que ens van enganyar el 2017 i potser són ells, que tot aquest temps, anaven de farol.

Tant innocent naïf com quasi sempre
Podem creure que el furt de cable a Renfe/rodalies és casual com els morts de les Rambles?

Som iguals però Sanchez i Feijoo tenen el poder destructiu que els ajuda a avançar.

Cada vegada que Espanya estigui en perill pot haver-hi “casualment” un acte de violència que ens faci dubtar.
Espanya no està en caiguda lliure.
Espanya té massa recursos per fer-nos dubtar de la nostra estratègia.

No estic d’acord en que NOMÉS depèn de la nostra determinació: Depenem també de tots els actes de violència que Espanya ens prepararà cada vegada que ens vegi decidits a guanyar llibertat.

/_La culpa és de las instituciones catalanas, de la estupidez de los catalanes que no saben vigilar las lineas férreas./_

“Entre la petició i la pràctica: El veritable cost de subscriure’s a VilaWeb”

En Vicent Partal, amb el seu habitual entusiasme, celebra l’heroic esforç de VilaWeb en aquesta campanya electoral, tot recordant-nos la importància vital d’un diari “independentista, professional, rigorós i compromès”. Sorprenentment, aquest apel·la al suport dels subscriptors per garantir la continuïtat d’un periodisme tan admirablement parcial. Però, després de tot el que hem observat sobre la cobertura de VilaWeb, hom podria preguntar-se si les paraules “professional” i “rigorós” tenen un nou significat en el diccionari d’en Partal.

La petició d’en Vicent perquè els lectors es facin subscriptors, “si encara no ho sou”, sembla un encantador intent de pintar VilaWeb com un bastió de llibertat informativa. No obstant això, hom es pot sentir una mica escèptic sobre la versió de la “independència” que ofereixen, que massa sovint ha semblat més aviat una independència d’opinions contràries a la seva línia editorial. Recordant la seva estratègia de silenciar les veus discordants i promoure un discurs únic, hom podria argumentar que el veritable creixement necessari és en la seva tolerància a la pluralitat de pensament.

Finalment, mentre en Vicent fa una crida als ciutadans perquè inverteixin en la seva causa, val la pena considerar què estem comprant realment. Subscriure’s a VilaWeb, sota la promesa de “independència” i “rigor”, pot semblar atractiu, però els lectors farien bé de recordar que el suport econòmic és també un endosament dels seus mètodes i de la seva integritat periodística. Potser, abans de treure les carteres, els potencials subscriptors haurien de reflexionar si aquesta versió de periodisme és la inversió que desitgen fer per al futur de la informació.

Cal repetir eleccions i convé a l’independentisme repetir eleccions. Intentar governar amb allò de collar el govern del PSOE a Madrid, crec que no ho aconseguiria, perque n’Illa pot presentar candidatura i malgrat proclamar que no vol els vots del PP i de VOX el PP i VOX el poden votar i els vots valen, per una banda, per l’altra amb la diferència tan gran favorable al PSC el PSC quedaria en malíssima situació si no presentàs sa candidatura, lo únic que es pot permetre el PSC per no quedar malamentíssim davant els seus votants i començar a cavar-se la fossa, és dir que ho ha intentat però que no vol pactar amb la dreta i que les exigències dels catalanistes no les pot acceptar i que, per tant, davant la impossibilitat d’oferir un govern estable creuen que cal anar a noves eleccions.
I, a més a més, un govern en min oria d’en Puigdemont, si l’arribàs a aconseguir, no desfaria la majoria absoluta dels espanyolistes declarats en el Parlament de Catalunya, que podrien, en qualsevol molment, presentar una proposta d’anul·lació de la reso lució del Parlament del 27 Octubre 2017, i deixar definitivament fora de combat els resultats del referendum del 1er d’octubre. PEr tant no sé què convé més a Junts o a Puigdemont, però a la causa de la independència de Catalunya crec que el que més li convé és la repetició d’eleccions, i intentar confegir una candidatura apartidista amb suport de tot l’independentisme, amb com més moltes cares noves millor.

D’acord amb tot el que dius Vicent.
.
Però, sobretot, cal tindre clar-i-net açò (comentari fet a les declaracions dels diversos “colonisateurs”, com ara Sumar, Compromís (ahir només féu piulades a la Mare de Déu dels Desemparats, un equip de bàsquet, i negligiren el Principat com si fóra aquell país exòtic desconegut que només s’estudia a les universitats d’Òxford i Cambridge), psoE, ppEsp, Podemos, Siudadanos, etc:
“La qüestió CENTRAL per a ells és “COLONIAL” i les variacions “socioeconòmiques” sobre el tema, COL·LATERALS.
.
Cal aprendre’n molt d’ells. Els tenim molt “poc estudiats”.
.
Molt d’auscultar-nos nosaltres mateixos però l’important és estudiar l’enemic.”

Sort tenim que en Joan Carles Melgarejo és un històric independentista de pedra picada que ja ha cedit les Illes i el País Valencià a l’espaÑa que tant s’estima i odia a parts iguals.
.
Tanmateix li respondré amb açò:
“Avui he anat a fer el projecte de legalització de les instal·lacions de gas, cambres de conservació, etc.) de la cuina de l’Escola Gavina, a Picanya. La reforma la vam fer fa 2 estius. En sóc l’arquitecte que fa el seu “manteniment” i fa ampliacions segons creixen els cursos educatius de l’escola. Els meus fills van ésser “gavinets” que és la manera en què anomenem els antics alumnes.
.
Donava la casualitat que rebien a les instal·lacions l’alumnat de l’escola “La Mata de Jonc” de Mallorca. Els acullen a les cases particular cada volta que hi ha “intercanvi”.
.
No vos podeu imaginar el goig que fa allò. Me n’he enretirat a una zona de jocs amb troncs i vegetació per tal de veure les interaccions entre els uns i els altres. Això és la nació !
.
Màdrix ens té molt ben estudiats i sap del “fatalisme” anímic i endèmic que amera aquesta cultura nacional i sap burxar a base de bé fins deixar-nos exhausts. Els xiquets -tots: mallorquins i valencians- avui interaccionaven i jugaven aliens a tot el malestar que esteu abocant ací producte dels missatges dels mass media colonials.
.
Caldrà “valencianitzar i mallorquinitzar” la resta d’aquesta nació i fer-nos indolents i propositius per tal d’arribar allà on ens done la gana.

https://www.youtube.com/watch?v=T5PxEjf90m8

Josep Blesa (València)

“….De febles. D’indignes de participar en la política.”
Cada dia un llenguatge més agressiu i menys respectuós amb les diverses formes d’entendre la política dels subscriptors.
Sap greu que una persona tant preparada i amb una informació tant pregona de la realitat no ho aprofiti per centrar i informar els debats en presència.
Puigdemont és un polític amb el que es pot estar més o menys d’acord però defensar que és l’únic líder possible de l’independentisme no em sembla encertat perquè, de ser així , aniríem directes a l’extinció per falta de biodiversitat.
Allò que anomenem independentisme haurà d’entrar en fase de recapitulació i això demanarà molta sensatesa, molta obertura mental i molta saba nova…si és que n’hi ha.

Quin serà el resultat final no el sé pas… el que tinc molt clar és el que ha passat. Espero que qui tingui l’obligació de veure-ho, ho vegi també, i, sobretot ens serveixi a tothom per a més endavant:
Oscar al millor guió i direcció per al sr. P. Sànchez. Ell (el seu equip) va ser qui va idear la mandanga aquesta de les ‘eleccions anticipades’. El timing era perfecte per a Psoez/Psc, doncs ER, en caiguda lliure imparable ‘va picar’ de bon grat pensant que fent això podría posar molt difícil un bon resultat del MHP Puigdemont…
Amb la comèdia bufa dels cómplices necessaris, els Vulgars, que van aprofitar l’excusa baratíssima del Hard Rock (llegeigis Jàrroc en llenguatge ‘Albiachià’) els van parar la trampa en la qual, com és habitual en ells, ER va caure de quatre grapes…
El Film: L’ajuda inestimable d’un actor secundari amb afanys d’estrella que passava per allà (Alhora), atorgant un vot al PSC (Lleida) que hagués anat a parar al MHP, afavorint al trío del ‘Jàrroc’ el aconseguir ‘in extremis’ els escons necessaris pel ‘tripartit’ ofereix al malferit protagonista, ER, la possibilitat d’unir-se als bons… ‘Progressistes i tal…’
Per tal que la película acabi com el guionista vol cal que ER ho ‘aprofiti’ , ara que el seu ‘caixet’ està per terra… Simularà que té altres ‘actuacions’, aparentant una dignitat impostada… al final acceptarà el paper d’estrassa a mòdic preu, qual si d’una almoina es tractés.
Cine fòrum: Un exemple claríssim de ‘Bien mal acquis ne profite jamais’. ER rep el tractament de menyspreu, en el quan fins i tot els Vulgars s’en foten, que justament li pertoca: L’ignomínia del traïdor (no ens poden pas fer pena). El mal causat a d’altres (tots) és més irreparable.
Conclusió: P.ta pena de película, d’aquest director trampós a qui (com a R. Polanski) hauriem d’haver ‘extraditat’ fà temps.
Salut!
//*//

“[…] el colonitzador tan sols existeix si el colonitzat assumeix la seua condició d’ésser inferior […]”. Al judici al TS del Regne de Castella contra els polítics del primer d’octubre vam veure com d’assumida tenien aquests últims la seva condició d’éssers inferiors davant l’autoritat de l’amo, dels togats, dels fiscals i de vox, de tots aquests fatxes. S’hi van lliurar voluntàriament i van renegar de la llengua de la nació que representaven llavors. No van tenir prou valentia per plantar-los cara de tu a tu. Van ser uns dies dels més tristos de la nostra història com a nació. Aquestes persones, incloses les defenses, no van estar a l’alçada del que cal esperar d’uns líders. Recordar aquells moments humiliants fa sentir vergonya aliena. I, per descomptat, mal d’orelles per la manera com s’hi van agenollar en la llengua dels colonitzadors. Això no obstant, un cop indultats, en comptes de plegar i tornar-se’n cap a casa, van tornar a la primera línia. Quina inconsciència més descomunal! Els qui s’anaven mirant l’espectacle i deien que què bé ho estan fent també van demostrar fins a quin punt tenien assumida la condició d’ésser inferiors. Ha passat un temps des de llavors i és fàcil constatar que en aquest sentit no ens hem pas mogut d’allà on erem, per no dir que potser ara estem pitjor que aleshores, amb un sentiment d’inferioritat que no ha parat d’anar en augment. Durant la darrera campanya electoral ens han tornat a servir tota una altra sèrie d’escenes patètiques, per no perdre el costum. Com que no s’atreveixen a plantar cara als castellans, s’han dedicat a tirar-se els plats pel cap entre ells. Amb aquesta colla on volem anar? A jugar-nos els calers en familia al HardRock i demanar-los un prèstec després que ens hagin acabat de buidar del tot les butxaques i l’enteniment? Els que encara s’exclamen de la gent que s’ha abstingut i dels que ens hem decidit votar partits nous també demostren amb els seus retrets com d’assumida tenen la seva condició d’esclaus i d’assimilats, incapaços de trencar amb els partits paternalistes de la vella guàrdia i de les velles glòries que només serveixen per construir la ficció de que som més lliures que no ens pensem. Mentrestant, vivint en la inconsciència de tenir ben assumida la condició d’éssers inferiors, la llengua, la cultura, la identitat i la nació s’estan extingint cada dia més depressa.

SALVADOR ILLA NO ES POT PERMETRE GOVERNAR CONTRA L’INDEPENDENTISME.
El colonitzador tan sols existeix si el colonitzat assumeix la seva condició d’ésser inferior “necessitat de guia i civilització”.
Aquesta és la qüestió.
Rosa Parks no va assumir la condició de dona inferior pel fet de ser negra, i es va convertir en un important personatge històric quan l’1 de desembre del 1955, a la localitat de Montgomery (Alabama), va refusar d’obeir l’ordre d’un conductor d’autobús, d’asseure’s a la part del darrere del vehicle per tal de deixar lloc per als blancs segons ordenaven les lleis.
Des d’aquell dia els negres van començar a ser iguals que els blancs perquè no es reconeixien inferiors.
El president Carles Puigdemont va ser molt hàbil quan en una curtíssima intervenció per analitzar el resultat de les eleccions. Tot i no tenir majoria i ser només el segon, es va anunciar amb els mateixos drets, amb igualtat de possibilitats que el primer.
Recorda que a Madrid havia guanyat el PP en primer lloc, sobre el PSOE en segon lloc amb una diferència de 14 escons, mentre que a Catalunya el PSOE supera Junts+Puigdemont per només 7 escons, i allà governa el PSOE. És una reflexió oportuna que trobo genial, i ens ho prenem com una declaració d’intencions.
De fet allà, a Madrid, sabem que el govern de Pedro Sánchez no és possible sense el suport dels independentistes i per això mateix aquí, a Catalunya, resulta que Salvador Illa no es pot permetre governar contra l’independentisme.

Salut a tots.
Ramón batlle,modesta opinió,jo vaig conèixer la existència de Vilaweb per casualitat el 2015 a través del boca orella ,des de llavors els llegeixo,en moltes ocasions d’acord en altres discrepo. Però el meu accés era gratuït fins que fa dos mesos hem vaig fer subscriptor per colaborar,per pròpia voluntat,així que tema subscriptor no pot ser argument d’atac si pots llegir el mateix de manera gratuïta.
Jo els he llegit durant nou anys i no era subscriptor

Sí, ara és l’hora. Altra volta passa el tren de la Independència per una de les seves més petites estacions.

Refem i creem de nou, molt urgentment, la unitat i coordinació en igualtat i respecte, entre ER, Junts, CUP, Alhora i més partit petits. Ara, per tal de poder investir Puigdemont, que ara mateix és el més ben posicionat dels independentistes per esdevenir el proper President de la Generalitat de Catalunya.

Per la Llengua, per la Nació i per a la Independència.

Jo també us ho dic!

“… que no hi ha excuses possibles ni cap argument per a impedir-nos de fer política. Llevat que nosaltres –els independentistes– assumim voluntàriament i dòcil el paper de colonitzats. De febles. D’indignes de participar en la política.” (Vicent Partal)”

Et veig molt optimista Vicent. Però la realitat és que el tripartit suma, i ERC fa temps que diu una cosa i en fa una altra, i que això de la independència no l’interessa i en canvi repartir càrrecs l’interessa molt. Si en tenen 68, per què no ho faran? La sortida de Pere Aragonès facilita l’entrada d’un altre disposat a fer president Salvador Illa, i això els donarà 4 anys de tocar cuixa. Què hi podem fer els altres? Doncs només esperar que d’aquí 4 anys ERC baixi per sota dels 10 diputats.

Qui ha actuat com colonitzat i qui s’ha mantingut ferm; Junqueras o Puigdemont? Doncs si és tan evident; perquè tots aquests puristes i tu mateix, Vicent, teniu els nassos de posar-los sovint al mateix sac?
Fa temps que per saber per on aniran els trets quan el resultat depèn d’ERC, utilitzo l’hipòtesi que el Mossèn farà sempre el que més perjudiqui a l’independentisme i a Puigdemont amb una condició: que no es noti massa i els seus Media pagats escampin excuses de forma convincent per gent una mica curteta. Els casos més rellevats han sigut els de la Consulta de Mas (negant-se a unes plebiscitàries) el boicot en el muntatge de les estructures d’Estat, la seva desaparició després del 1O, el no voler fer president a Puigdemont al gener del 2018, el canvi “d’estratègia passant de la independència a la hegemonia de partit” i a l’incompliment dels acords de govern en la darrera legislatura. Pel mig hi ha infinitat d’acords i colaboracions entre el ERC i el PSOE, incloent els indults i la llei de “disturbios”, dos trets en la linea de flotació de l’independentisme.
Ara ens trobem que pot formar un tripartit amb el PSOE i els Comuns. Evidentement, estarien encantats perquè compleix els dos requisits, donen pel sac als independentistes i a Puigdemont, amb el premi especial que aquest últim pot deixat la política i el Mossèn ja podrà dormir per les nits. Aragonès no tant sols va negar que ho faria sinó que va insistir una i altre vegada que seria Puigdemont qui pactaria amb el PSOE, per molt que Puigdemont ho negués. Tot forma part de l’enreda que alguna cosa quedarà. Amb aquests precedents, el Vicent Partal ja afirma que ERC no pactarà. Mal vist. Tractant-se d’ERC no podem pensar aixi. Hem d’analitzar com vendrien els Media i l’establishment aquesta decisió perquè la gent s’ho empesés a galet: servei al país, estabilitat, colaboració amb Sánchez per obtenir millor finançament, etc. A més a més, el lider d’ERC és un psicòpata, que només l’importa ell i el seu ego, i aquesta és una gran ocasió per tenir protagonisme, encara que no del tot ja que no s’ha pogut presentar, i serà difícil que s’hi resisteixi. Si l’alternativa son noves eleccions on ell es pugui presentar, haurà de valorar on hi guanya més ell. Aquí està el centre del debat sobre la decisió que prendrà ERC.
La possibilitat que apunta Vicent, un pacte PSOE-Comuns-PP, no la veig. Els Comuns amb el PP? Amb la dreta que tan demonitzen quan parlen de Junts?
Per soposat l’unió de l’independentisme no té cap possibiltat mentre Junqueras controli el partit, per molt generós que sigui Puigdemont.

Per acabar, Al Joans Benavent 23:37 com a representant dels que no s’humilien, dels purs i savis, però que ens enfonsen sense immutar-se i no han après encara qui és qui. Si tot el que aquesta gent pensa l’apliqués només al Mossèn i el seu partit estaria bé i no aniriem pel pedregar, però resulta que hi col·loquen a Puigdemont, l’únic polític que ha lluitat a cara descoberta i que ha vençut en diverses batalles. Però ells no ho veuen aixi, res de res, tots son iguals i per si de cas no li donen el vot, no fos cas que ens portés a la independència de la manera que ja ha explicat, i aleshores a les trobades familiars ja no serien al centre del debat sinó la riota de tots. S’ha de deixar sense oxigen a Puigdemont i després criticar-lo perquè no sap respirar.

Vicent, no hi haurà noves eleccions. Per activa o per passiva Er farà president Illa. El que està fent és teatre, pur cinisme. La única manera que no passi és que la cúpula sigui decapitada ràpidament i substituida amb gent èticament millor.

M’estranya que en el teu comentari no comentis aquesta possibilitat més encara desprès de les declaracions de la Moncloa cap a Er i no cap a Junts: “bloquejar (l’investidura d’Isla) penalitza” li ha dit a Er.

Encara creieu que Illa no serà President? au va !! Llegeix (si vols) les raons expresades a la “Redacció” 7:13.

Vist el que ha aconseguit l’INDEPENDENTISME des del 2015 fins avui; possiblement el territori agrairia un Govern de PSC-ERC-Comuns, presidit pel Sr. Illa.
Se suposa que aquest nou TRIPATIT III no cometrà els mateixos errors que els anteriors i alhora serviria per veure com va evolucionant l’economia i si els empresaris i els inversors obtenen l’estabilitat que desitgen per als seus futurs projectes.
És més que evident que això hauria de ser un revulsiu perquè l’INDEPENDENTISME surti dels SOMNIS METAFÒRICS i abraci el REALISME.

Puigdemont té tot el dret a jugar les seves cartes per mirar de ser president. Collboni és alcalde de Barcelona tot i perdre les eleccions i després d’haver declarat que s’havia de respectar la llista més votada (en aquell moment les enquestes el situaven primer). Sánchez és president tot i perdre les eleccions gràcies al suport dels independentistes.

Manuel Valls va obrir el camí i va donar una lliçó de política als dirigents del PP i Cs, que preferien un alcalde independentista a un de socialista. Però ara sembla que han après la lliçó. L’ultranacionalisme espanyol ha fet seva la victòria del PSC, cosa que els dirigents d’ ERC no van saber fer a Barcelona quan estava clar que la Colau seria alcaldessa amb el suport de qui fos. Era molt millor fer-se seva la victòria i formar govern amb la Colau, que no pas regalar una victòria simbòlica a l’espanyolisme per acabar donant suport a la Colau des de l’oposició.

Si Puigdemont no pot ser president i ERC no vol noves eleccions, és millor que ERC faci un govern tripartit amb PSC i Comuns enlloc de deixar governar al PSC des de l’oposició.

A veure, Partal, tot el què dius té sentit però per molts independentistes, tots aquests càlculs, són un maldecap que no interessa, és una diarrea mental per a tots aquells que van incorporar-se a files pensant que anàvem de cara a barraca. 10 de juliol del 2010, -Som una nació. Nosaltres decidim- el PSC presidia la Generalitat, segon tripartit, amb 37 diputats, ERC 21 i ICV 12, un milió i mig de ciutadans al carrer. A l’octubre següent noves eleccions, PSC 28, ERC 10, ICV 10 i CiU 62. Han passat 14 anys, la majoria de diputats actuals ja hi eren el 2010, la societat catalana ha sofert una metamorfosi amb aquesta muntanya russa -pujada fins a l’1 d’octubre del 17 i patacada el 12 de maig del 24- que no la representa de cap manera una classe política que ha estat incapaç de fer allò que va prometre a les eleccions del 155, el 21 de desembre de 2017. La nostra situació és de gangrena, cal extirpar la part podrida. Feu els càlculs que vulgueu però fins que no es retirin tots els polítics que han fet fracassar el procés, que són tots els que hi són des de fa 10 anys, no recuperarem els vots dels 700.000 abstencionistes independentistes. Fem net d’una vegada.

Encara que siga més difícil l’abstenció del PSC, en segona votació, que l’entrada en un tripartit d’esquerres d’ERC, tot i les declaracions d’Aragonès, no cap dubte que unes noves eleccions a l’octubre és una opció molt més que no descartable.

De tota manera, cal esperar i veure el desenvolupament de la questió. L’única questió a ressenyar-hi és com ja sabem tots la davallada dels partits independentistes d’esquerra, que certament complica prou l’endegament d’un nou procés independentista.

Ja sap tothom que es camí ja és ben sabut i és únic. Sense viaranys. Cap a la Independència.

A mi em sembla que no s’ha de dir: «partits independentistes». Si no: «partits d’alliberament nacional».
.
Perquè Carles Puigdemont ja va declarar la independència. I crec que en aquell moment ningú al planeta no va saber que no!
.
I ara el que cal és alliberar aquest pronunciament.
.
I si no no crideu «visca Catalunya lliure!!» i en comptes dir: «visca Catalunya quan s’alliberi!». Si vosaltres mateixos penseu, colonitzadament, que aquesta declaració no val.
.
La declaració ja es va fer. I el que cal és alliberar-se’l, per poder aplicar el que ja ha estat proclamat.
.
Vull dir que si el parlament de Catalunya es considera legítim, anticolonialistament parlant, o no.
.
També està la tesí que els partits «independentistes» creguin que això no ha succeït encara. I com diu la cançó: «d’això no me’n recordo/ i si no me’n recordo / no ha passat! / no ha passat!»
.
I com exactament el marc mental ho és tot. No acceptar aquest fet, és menystenir-la.
.
Jo penso que aquest marc mental real de colonialisme, del que parla l’editorial. No crec pas sigui els pactes postelectorals. En aquest sentit, com a partits, actuen si fa o no fa.
.
És aquí on jo si veig sentir-se inferiors, en la legitimitat dels parlaments.
.
Però és la meva opinió.
.
A mi em semblava que sí Carles Puigdemont guanyava ara amb majoria absoluta. Com una resposta clara, i contra-repressiva, a l’estil democràtic que identifico tant al tarannà català. I perquè segurament simplificaria força el procés d’alliberament nacional.
.
El meu pensament era que calia fer això, i no ha succeït.
.
A mi em sembla que ERC pot fer a Illa perfectament president, a canvi de promeses de riqueses i salvaguardes infinites. Com que de tripartits amb Esquerra ja hi ha hagut un parell abans. I es diu no! Que això és molt difícil.
.
Potser estic errat. I tot no depèn que a esquerra no la lideri un home o dona que no sigui un «rufià».
.
I jo no sé si passarà. Es evident que el futur no ho sap ningú.
.
A mi em pot semblar que jo tinc la raó, per defecte, i que tothom hauria de veure-ho tot com jo, i de sort que no és així. Perquè amb la diversitat del pensament, i el debat, la vida és força millor, a l’alternativa de la dictadura del pensament únic, de la colonització i la uniformitat.
.
I és obvi que els catalans no són menys, a inferiors a ningú. Jo no ho he dubtat mai. Però és la por la que manté al: bou, a l’ase, i al porc. Quan el pollet crida, que si surten de la porxada, els hi caurà el cel a sobre.
.
A mi em sembla que VilaWeb deu ser dels millor diaris del món. Per ser pioner en un munt de coses, i des del principi, coherent amb un estil de llibertat de lectura, de veracitat, i irreductiblement català, que no és ser menys, i contra tot.
.
I es veu que hi ha gent que no li sembla pas el mateix, i subscriptors que no els agrada. I no tothom ha de pensar com jo, però veig que d’altres subscriptors sí, i defensen VW.
.
I a tothom li cal saber de tant en tant, que no «sempre» s’equivoca.
.
Jo, com molts, he escoltat, de la mateixa veu d’en Vicent Partal. Dir, que aquest diari no és imparcial, i que no tracta de ser-ho. Té una línia editorial. I que tampoc altre mitjà ho és, no és possible.
.
Però que VilaWeb té com a objectiu cercar l’honradesa. Que tothom estigui informat al marge dels seus recursos, la independència i la veritat.
.
I que per fer forta una veritat, la que es voldria dins d’una línia editorial, el diari no dirà expressament mentida. I en tots aquests anys, jo, personalment, no copsat mai mentides. Crec que no ho fa!
.
Com si percebo a tants mitjans, com: «El món nacionalista espanyol», «la raó espanyola», «El periòdic de Catalunya d’Espanya», a cada dia «RTVE», i sovint «TV3», etc.
.
Com fa tant que ho segueixo, no dubto pas que VW continuarà en aquesta línia, que personalment m’agrada tant. I que com al supermercat, pateixo per allò que a vegades sembla que tries, és just el que a vegades et treuen del prestatge?! Espero que no!
.
Perquè tant com hem vist atònits, els enemics són molts. En temes de periodisme: com la persecució a Julian Assange, i el debat fins a on pot arribar ara un país poderós, i dur, quan el que explica un diari no li fa el pes. No els va bé! I junt amb la globalització, que és enemiga inflexible de la gratuïtat de l’abundància, i obliga a tindre uns ingressos alts, i constants, tan sols per mantenir-se’n, per sobreviure, per poder estar al corrent, amb el deute i vertigen controlats.
.
I ja se sap que els altres em poden veure equivocat.
.
Però per la meva banda, com sempre dic, per molts anys VW!

Cada país hauria de tenir el seu Vicent Partal, que remunta la moral de la població en qualsevol circumstància. I nosaltres tenim la sort de tenir-lo a ell. Cal anar amb compte però, que l’avi Vicent no esdevingui una caricatura de l’optimisme a prova de foc, per que amb ell també pot esdevenir caricatural (per a la mateixa població a la qual vol animar) l’aspiració a la República. Hem de mirar les coses de front. Qui ha guanyat les eleccions ha estat l’abstencionisme, que ha esdevingut el primer partit de Catalunya. I el seu missatge és que el Parlament no ens representa, que se’l quedin els espanyols i se’l confitin, si volen. I això és exactament el que faran: deixaràn el Parlament com una Fira de Sant Ponç. Ara que ja està fet, ara correspòn als abstencionistes de dir què cal fer, fora del sistema, entre ocupar les infraestructures essencials i fer cursos de català als centres cívics…

De bon primer em quedaria amb el que ens diu el Sr.
Albert Ferrer (23:42): “Els unionistes s’han mobilitzat. Han votat al PSC/PSOE i al PP, pensant en ESPAÑA. Hi ha independentistes que s’han abstingut per castigar a no se qui, com no sigui a ells mateixos i a tots nosaltres”.
Mes tard m’agradaria compartit la idea del Sr. Melitó Camprubí (23:30) quan diu:” Puigdemont és un polític amb el que es pot estar més o menys d’acord però defensar que és l’únic líder possible de l’independentisme no em sembla encertat perquè, de ser així , aniríem directes a l’extinció per falta de biodiversitat”.
Així que cal reconèixer que la culpa es de tots nosaltres catalans, al no saber entronitzar llumeneres d’aquesta alçada que ho farien tant be.
Així que nomes queda felicitar-lo per ser tant optimista i així creure amb la nostra biodiversitat.
Pel que fa al text del Sr. Jordi Sanahuja (07:42) – del que normalment hi estic d’acord,- l’especte que toca del Sr. Joan Benavent (23:37) aquest si que es el que considero mes pelut.
D’aquest Sr. no en se interpretar, si el seu puritanisme (inexistent en qualsevol societat per esclavitzada que sigui) advoca per de cara a motivar-nos cap el gran salt, o per reduir-nos encara mes en la nostra condició de esclaus perduts i irrecuperables.
Malgrat tot, avui si que celebro l’optimisme del director i l’exhorto a continuar com avui, durant un període força llarg de temps, del que darrerament ens te acostumats.

Els catalans tenim tant assumit el rol de colonitzats inferiors, no només en política, en tot. En l’ús de la llengua per exemple, traient aquelles honroses excepcions que ja han fet el canvi psicològic de no canviar al castellà. És on més evident és aquest estat mental d’inferioritat on ens trobem i ens cal una TERÀPIA COL.LECTIVA urgent, per sanar i deixar les nostres febleses com a poble, recuperar l’autoestima i empoderar-nos del nostre futur.
M’ha agradat molt l’editorial d’avui.

1) ACLARIMENT PREVI QUE MAI NO HAVIA FET:
.
FAIG ÚS DE LES MAJÚSCULES PER TAL DE DISPOSAR D’UNA SEGONA TIPOGRAFIA, A MANCA DE CURSIVA, NEGRETA, ETC, FINS I TOT COLORS
(TIPOGRAFIES QUE, DIT DE PASSADA, CREC QUE SERIEN FÀCILS D’IMPLEMENTAR I DE POSAR A DISPOSICIÓ DEL LECTOR COMENTARISTA -AH! I LES ICONES, TAN EXPESSIVES ELLES)
.
2) PREÀMBUL:
.
SOM ‘…ISTA’ DE POQUES COSES
I DE MENYS PERSONES
.
INDEPENDENT_ISTA I GAIREBÉ PROU
.
DE MANERA QUE NO SOM PARTAL_ISTA
NI TAMPOC PUIGDEMONT_ISTA
.
LA QUAL COSA NO M’IMPEDEIX DE RECONÈIXER LA SEVA VÀLUA, LES SEVES QUALITATS I ELS SEUS ENCERTS alhora (EN MINÚSCULA PERQUÈ PER A MI, ARA, ÉS UN MOT DEVALUAT) QUE ME PERMET, DES DE LA MEVA IMMENSA IGNORÀNCIA, L’ATREVIMENT DE DISCREPAR D’ALGUNES DE LES SEVES OPINIONS O DECISIONS
.
3) DIT L’ANTERIOR…
.
MAGNÍFIC PUIGDEMONT !!!
.
EN DISPUTAR DES DEL PRIMER MOMENT LA PRESIDÈNCIA A illa
.
I EN REITERAR AQUESTA DISPUTA TANT COM FACI FALTA
.
PUIGDEMONT HA ACUMULAT ERRORS, ALGUNS DE GREUS, AL MEU PARER
.
EL PRIMER (EL MÉS TRANSCENDENT) TÉ EL MÈRIT D’HAVER-LO RECONEGUT “MOTU PROPRIO” I SEMPERE HE VALORAT EL FET QUE JO MATEIX, RESOLUTIU COM SOM, CREC QUE, EN EL SEU LLOC, TAMBÉ L’HAURIA COMÈS…
.
AVANTPOSAR QUE NO ES VESSÀS SANG INNOCENT AL FET DE PASSAR A LA HISTÒRIA, PER A MI SEMPERE L’HA HONORAT
.
NO TOTS ELS LÍDERS HAURIEN ACTUAT AMB AQUEST CRITERI ÈTIC I SEMPERE HE SOSPITAT SI D’AQUÍ PODRIA VENIR LA RANCÚNIA MÉS PROFUNDA QUE MALBARATA LA UNITAT INDEPENDENTISTA
.
UN ALTRE ERROR GREU, AL MEU PARER, VA SER DE NO IMPEDIR QUE jxc VOTÀS A FAVOR DE LA LLENGUA imperial COM A VEHICULAR A L’ENSENYAMENT
.
EL DARRER, I PER A MI MÉS IMPORTANT, LA DISSOLUCIÓ DE L’ASSEMBLEA DE REPRESENTANTS DEL CONSELL DE LA REPÚBLICA
.
UNA DECISIÓ AUTORITÀRIA, ANTIDEMOCRÀTICA I QUE DEPENIA ESSENCIALMENT D’ELL
.
MALGRAT TOT AIXÒ !!!
.
I CONSCIENT QUE TOTS SOM NECESSARIS PERÒ QUE NINGÚ NO ÉS IMPRESCINDIBLE…
.
NO EXISTEIX A CATALUNYA ALGÚ MÉS BEN POSICIONAT EN EL PANORAMA POLÍTIC INTERNACIONAL PER LIDERAR UN POBLE ALÇAT PER FER LA INDEPENDÈNCIA
.
A MÉS, MAI NO HE CREGUT AQUELLS QUE DIUEN QUE PUIGDEMONT NO VOL FER LA INDEPENDÈNCIA. ESTIC CONVENÇUT QUE ÉS BEN AL CONTRARI
.
.
4) DUES VIES D’OPINIÓ COINCIDENTS (convergents SERIA MÉS PRECÍS PERÒ HA ESDEVINGUT UN MOT TABÚ):
.
4A) EL FUTUR GOVERN DE LA GENERALITAT SEMBLA CLAR QUE PASSA…
.
…BÉ PER LA CONSUMACIÓ DE LA TRAÏCIÓ D’erd’ñ I govern D’illa
.
…BÉ PER LA SUBMISSIÓ, POC PROBABLE, DE sánchez I GOVERNA PUIGDEMONT
.
…BÉ PER LA REPETICIÓ D’ELECCIONS…
I ÉS AQUÍ ON ENTRONCARIA UN FET POC COMENTAT QUE CONSTITUEIX LA MEVA SEGONA VIA D’OPINIÓ…
.
4B) N’HE FET ALGUN COMENTARI ENCAPÇALAT PER ‘DÉU NOS GUARD D’UN JA ESTÀ FET’ I VA DE POLÍTICA FICCIÓ…
.
SI LA LLISTA CÍVICA (FETA EN TEMPS I FORMA) HAGUÉS TIRAT ENDAVANT PROBABLEMENT…
… alhora NO S’HAURIA CREAT
… LA madona DE RIPOLL HAURIA TRET MENYS VOTS
… erd’ñ HAURIA PATIT M’ÉS
… HAURIA TRET DE CASA L’ABSTENCIONISTA MILITANT
.
… L’INDEPENDENTISME HAURIA GUANYAT !!!
.
HI SOM IGUALMENT !!!
.
PERÒ NO PODEM EXHIBIR LA NOSTRA VERITABLE FORÇA. !!!
.
5) PUNT DE COINCIDÈNCIA DE LES DUES OPINIONS (convergència SERIA MÉS PRECÍS PERÒ HA ESDEVINGUT UN MOT TABÚ -AQUÍ S’HI ESCAU UNA EMOTICONA DE SOMRIURE):
.
SI LES ELECCIONS S’HAGUESSIN DE REPETIR…
.
UNA LLISTA CÍVICA (FETA EN TEMPS I FORMA) MANTENDRIA LA MAJORIA DELS BENEFICIS QUE HAURIA POGUT TENIR EN AQUESTES TOT JUST PASSADES
.
I EL PES DELS INDEPENDENTISTES-ABSTENCIONISTES-MILITANTS AL PARLAMENT
GARANTIRIA QUE EL LÍDER NATURAL NO ES POGUÉS DESVIAR DE L’OBJECTIU alhora QUE LI DONARIA UNA FORÇA BRUTAL ENFRONT DE L’imperi I DEL MÓN
.
PER AVUI FI, QUÈ JA ERA HORA! (ICONA DE PICAR L’ULLET)

Jo també sóc de les que crec que Junqueras no donarà suport a Puigdemont. Lliga de ple amb la psicologia del personatge. I això ja s’ha vist amb la carta que ha enviat, proposant-se per a tornar a liderar ERC… com si no fos la seva deriva la que ha ensorrat el partit!! Allà ho ha dit ben clar, amb la típica retòrica que utilitza (en aquest cas, donant la responsabilitat del futur no-suport a Puigdemont titllant-lo de “pas a l’oposició perquè així ho han volgut els votants”). Voleu una cosa més “democràtica”?

D’altra banda, l’unionisme és capaç de pactar amb el diable per conquerir la Generalitat. Si la gran progressista d’Ada Colau va acceptar els vots del racista Valls, perquè el PSC no hauria d’acceptar el favor de VOX i PP?

Finalment: de Sánchez també cal esperar-ho tot, com ja sabem. Doncs, bé, conquerida la Generalitat, amb el suport de qui calgui… es convoquen noves eleccions per deixar de dependre dels 7 vots de Junts a Madrid. Presentant-se, naturalment, com aquell que ha desarticulat l’independentisme i ha tornat la Generalitat al domini de la “patria indivisible”

Passi què passi, Puigdemont fa molt bé de plantar batalla. Batalla que Junqueras torpedinarà amb l’excusa que “els votants han decidit que ERC vagi a l’oposició”.
O, potser, acabarà fent tripartit per conservar tants càrrecs i poder com pugui… que els polítics d’ERC ja deuen estar molt preocupats de veure la davallada imparable. I no fos cas que se li revoltessin…

La manca d’unitat de l’independentisme, aquesta incapacitat de prioritzar l’objectiu per damunt de tot és el que fa que no anem per feina. I és responsabilitat del polítics que ens ha tocat de patir, especialment de Junqueras.
Ho tornarem a veure, més que probablement.
Mentrestant, defensem la llengua. En tots els àmbits. A sac.
I NO DEFALLIM.