L’homenatge al Congrés de Cultura Catalana obre “una nova etapa de reflexió col·lectiva” sobre els reptes del país

El cinquantè aniversari del Congrés de Cultura Catalana ha estat objecte aquest dijous d’un homenatge al Saló del Tinell de Barcelona. L’acte ha servit per reivindicar el llegat d’una iniciativa que fa mig segle va “repensar la identitat catalana després de la dictadura franquista”. Alhora ha suposat una crida a obrir “una nova etapa de reflexió col·lectiva” sobre els reptes “culturals, socials i nacionals del present i del futur” del país. El Congrés de Cultura Catalana, que es va celebrar entre el 1975 i el 1977, és una de les commemoracions oficials reconegudes per la Generalitat de Catalunya del 2025. L’any de commemoració inclou una exposició al Palau Robert i proposa l’inici d’un Nou Congrés participatiu per “reflexionar i debatre”.

L’acte ha estat conduït per la periodista Violeta Tena i ha començat amb la veu de la cantant mallorquina Maria Hein, que ha interpretat la cançó ‘Alenar’, de Maria del Mar Bonet.

Posteriorment, el president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, Agustí Alcoberro, ha recordat que el Congrés del 1975 “va impulsar un ‘canvi cultural’ com a motor d’una voluntat de canvi polític i social en un context de recuperació democràtica”.

L’acte també ha homenatjat figures clau d’aquell esdeveniment, representades a l’escenari amb una intervenció enregistrada d’Eliseu Climent i la participació de Rafael Ribó, Anna Balletbò, Sebastià Serra i Magda Oranich, que ha reivindicat el llegat de les dones que van formar part del Congrés.

En el marc de l’homenatge, Esteve Plantada, director del Nou Congrés de Cultura Catalana, ha reivindicat aquest àmbit de nova creació com un espai de reflexió col·lectiva “divers, transversal i inclusiu”. El cartell de l’esdeveniment és una creació dels artistes Frederic Amat i Perejaume.

“Des de l’històric Congrés de Cultura Catalana, el país ha canviat molt. Ara som en un context de crisi global en què necessitem, més que mai, reflexionar a fons sobre qui som i qui volem ser. Per això, proposem un projecte ambiciós i de progrés, una gran àgora arreu dels Països Catalans per buscar aquestes respostes”, ha destacat Plantada.

Amb aquesta mirada posada en el futur, els impulsors de l’esdeveniment volen crear “un espai de trobada i debat, on es generin nous horitzons i lideratges per construir un full de ruta compartit per als propers 50 anys”, davant de reptes com la crisi climàtica, la diversitat social, la preservació lingüística, el model educatiu o el rol de la cultura en la construcció d’un “futur compartit”.