29.06.2016 - 22:00
|
Actualització: 30.06.2016 - 11:28
Pau Casals es va morir a Puerto Rico el 1973: vell, cansat i ple de melangia pel país que havia perdut. El seu violoncel –un Goffriller construït el 1733–, l’única arma de protesta, va restar en dol durant dècades. Casals l’havia definit poc abans de morir com ‘el meu amic més vell i estimat’. Anys després, en un quibuts d’Israel, un nen de cabells rinxolats i rialler va rebre una casset per al seu aniversari: una cinta amb peces interpretades pel mestre del Vendrell. L’infant es deia Amit i cada nit se n’anava a dormir amb les notes que desprenia el Goffriller. Tocar-lo era un somni, però també una frivolitat.
Amit Peled ara és un home fet. Té les espatlles amples i porta unes ulleres de vidres gruixuts que li enxiqueixen els ulls. Ja no viu a Israel, sinó els Estats Units. A la ciutat de Baltimore, concretament. És professor de música al conservatori Peabody i els seus dits fan sonar les cordes del violoncel de Casals. De totes maneres, no intenta copiar-ne l’estil, sinó copsar-ne l’essència: ‘Era espontani, era sincer, era honest, s’arriscava.’
La viuda de Casals, Marta Casals Istomin, li va cedir l’instrument –gairebé tricentenari– el 2012. Un amic d’ambdós els va presentar en una trobada informal a Washington. A ella li va semblar que Peled era un noi sensible i ple de talent i va decidir de convidar-lo a casa seva a tocar el Goffriller. Des d’aquella vetllada n’és el garant.
https://www.youtube.com/watch?v=BpfA5yiirEE
Peled explica que quan va agafar l’instrument per primera vegada, una de les coses que més el va sorprendre fou que la fusta encara feia olor de la pipa que fumava Pau Casals mentre assajava. El so ‘adormit, com si fos empolsinat’ que emetia el Goffriller també el va corprendre. Poc després, amb el permís de Maria Casals, el va sotmetre a una profunda restauració. La part més afectada era el mànec, per bé que tot el violoncel havia de ser estabilitzat. El procés va durar un any.
Ara Peled viatja per mig món amb el Goffriller interpretant el mateix repertori que Casals: peces de Bach, Händel, Beethoven, Fauré i Saint-Saëns. L’estiu passat va visitar el Vendrell i va tocar-hi a l’auditori. El públic, uns quatre-centes assistents, frisaven per escoltar ‘El cant dels ocells’, però Peled va preferir no interpretar-lo. ‘No vull imitar el mestre Casals’, es va disculpar.
