L’home que sí que ha fet la feina

Joan Cavallé plega, per jubilació, després de dinou anys al capdavant de Caixa Enginyers, com a director general. En un moment en què la grisor, la mala gestió i la corrupció ens ofega la ment i la mirada, és important de recordar com aquest home discret i tenaç ha destacat durant el seu mandat per desafiar els corrents més nefastos que han sacsejat l’economia catalana durant les últimes dècades. Ho ha fet garantint el futur de l’entitat i el bé comú. I això, en un món ple de voltors de tota mena, és un revulsiu que cal fixar en la memòria col·lectiva, com un far que combat el desànim amb coratge i fermesa. No tothom s’ha empassat els gripaus. L’honradesa i l’eficiència al servei de la comunitat i el país són possibles. No és cap miracle, davant tanta frustració.

Cavallé es va mantenir ferm al timó dels principis de la seva entitat, quan la majoria de caixes catalanes no van saber-se preservar. Ell, el seu equip i la cooperativa que ha dirigit ho van saber fer. Van fer el contrari que tants altres, amb nom i cognoms, al davant del teixit de les caixes catalanes, que van deixar perdre una estructura financera singular, arrelada al territori, i d’una vàlua que no es pot recuperar. Aquesta manera de fer s’ha de reivindicar perquè és la constatació que la perversió no és irremeiable i que no s’ha de renunciar a tenir projectes sòlids al marge de la via principal. Un dels pesos aclaparadors del present és que no solament hem de suportar els comportaments descarats com el que ha exhibit Mazón i el seu govern, com si fossin una condemna divina, sinó que constantment som bombardats per la desesperança que és impossible afrontar el bé comú amb èxit i de manera honesta. I això no és veritat.

Fer sobreviure Caixa Enginyers en aquella crisi va ser fonamental, per més que fos una lluita solitària, només compartida per iniciatives també admirables com la de Caixa Ontinyent i Caixa d’Estalvis de Pollença. Direu que, en vista de tanta devastació, és poca cosa, però és molt, perquè evidencia que era possible d’evitar la catàstrofe. Ben segur que no hi és aliena l’estructura cooperativa que suporta l’entitat financera, tot i que això no li lleva mèrit. El qui fins ara era director general de Caixa Enginyers sempre ha explicat que la seva força és precisament estar al servei del soci cooperatiu. Sempre, també, ha intentat d’explicar que aquest sistema financer cooperatiu no és cap cosa estranya, sinó que és ben arrelat en el cor d’Europa.

Si sobreviure a aquella crisi va ser difícil, mantenir el rumb el 2017 encara ho va ser més. I ho va fer. No tan sols pel fet de mantenir la seu de Caixa Enginyers a Catalunya, sinó pel fet que, tal com declarava a VilaWeb en aquesta entrevista Cavallé mateix, l’entitat ho tenia tot a punt per a pagar els rebuts fora de l’estat espanyol si s’hagués fet efectiva la independència de Catalunya. És a dir, mentre es creava confusió en el món econòmic i financer per l’interès polític de fer fracassar la independència a partir de la inestabilitat i la por, una entitat com Caixa Enginyers havia preparat la logística per poder continuar operant amb els seus corresponsals europeus. Tot al contrari que, com sabem, van fer les dues altres entitats financeres fins aleshores catalanes, la Caixa i el Banc Sabadell, que van decidir directament d’abandonar el país.

I tot això, que pertany al món de l’ètica, dels principis i del bé social, Cavallé ho ha fet posant l’entitat tècnicament al dia i fent-la créixer. És a dir, que l’una cosa no va renyida amb l’altra. L’eficiència i l’honestedat poden fer parella al segle XXI, per més que als aparadors de futur això no vengui.

Desitgem que Joan Cavallé no abandoni l’activitat social i pública del tot –ben segur que li queda trajecte per fer– i que Juanjo Llopis, el seu relleu, sàpiga mantenir els valors d’aquesta trajectòria. Els desafiaments són constants i la vulnerabilitat pot aparèixer en qualsevol moment en aquest món turbulent. Tenir tot aquest pòsit hauria de valer.

Molts lectors de segur que tenen una llista d’aspectes en què aquesta entitat pot millorar. Això seria una altra mena article. Aquest només té la intenció de fer valer una trajectòria impecable, una trajectòria que ha de ser un referent. Tan sols hi afegiria una cosa, i és que en algun moment la cooperativa que sosté Caixa Enginyers ha de considerar si encara li cal fer un pas més. És a dir, si no seria bo que acollís fundacionalment allò que li atorgaven molts dels ciutadans que el 2017 li van fer fer un creixement espectacular, és a dir, assumir més obertament el paper nacional que té.