10.07.2020 - 20:00
|
Actualització: 10.07.2020 - 20:05
TEMA DEL DIA
Fidelitat. Tots els partits tenen personatges dedicats a fer feines especials. Tots, sense excepció. Membres de l’aparell, amb una fidelitat canina a les sigles que els donen menjar, que està per sobre de lleialtats personals i lideratges. Gent que sempre fa allò que el partit li ordena, sense qüestionar-ho. La línia del partit és la veritat absoluta i no hi ha cap més objectiu que fer-la complir. Solen ser persones útils a qualsevol dirigent. Canvien els caps del partit, però ells sobreviuen, perquè sempre cal algú que faci les coses que ningú no vol fer. Quan es vol definir la seva feina de manera amable, se’ls qualifica de ‘fontaners’. Quan els partits tenen poder, solen ser experts en moure’s per les clavegueres del poder. En el cas de partits amb implantació estatal, la dimensió de la claveguera i el seu cabal augmenta considerablement. Normalment són persones anònimes, sense projecció mediàtica, però hi ha excepcions.
L’actual diputat del PSC al congrés espanyol José Zaragoza n’és un exemple. Durant molts anys va ser a l’ombra, picant pedra des del Baix Llobregat, concretament des de Molins de Rei, on va ser regidor entre 1983 i 1991. El 1988 es va convertir en president de la potent federació del Baix Llobregat i va ser un dels ‘capitans’ que va encapçalar el cop d’estat contra Raimon Obiols a la primera secretaria del PSC al congrés de Sitges de 1994. Una revolta que va enterrar el catalanisme del PSC com a eix central del partit i que dirigia José Montilla des del seu despatx de la batllia de Cornellà. Per dissimular, van posar Pasqual Maragall com a president del PSC, però no manava. El 2004, Zaragoza va aconseguir la secretaria d’organització i tothom sabia qui manava als socialistes. El 2011, va deixar aquest càrrec en un home de palla seu, Daniel Fernández, que va haver de dimitir un any després a causa de la seva presumpta vinculació amb una trama de corrupció que van destapar els Mossos d’Esquadra arran de l’operació Mercuri.
Zaragoza també va haver de dimitir, però en aquest cas, de la comissió executiva federal del PSOE, a causa de la seva relació amb el cas Método 3, malgrat que ell va defensar que no hi tenia cap implicació. És el famós cas de l’espionatge de la Camarga, on es va enregistrar un dinar entre Alícia Sánchez Camacho, presidenta del PP però amb molt bones relacions amb Zaragoza, i Victòria Àlvarez, ex-amant de Jordi Pujol Jr. El dirigent del PSC només en va sortir esquitxat, perquè en aquella època bona part de l’esquerra catalana, inclosa la independentista, ja li anava bé que s’airegessin els draps bruts de la família Pujol. Encara que fos mitjançant mètodes de dubtosa legalitat. Si era per enfonsar Jordi Pujol i CDC, valia tot. I els aplaudiments li van donar impunitat. Han passat Pasqual Maragall, José Montilla i Miquel Iceta, però Zaragoza continua en actiu. Des del 2011 és diputat al congrés espanyol.
Zaragoza sempre ha sortit airós de qualsevol embolic pels seus bons contactes amb la judicatura i amb els cossos i forces de seguretat de l’estat espanyol, que no va amagar ni després dels fets del Primer d’Octubre del 2017. No va tenir cap inconvenient a conversar amistosament davant les càmeres amb el fiscal del Tribunal Suprem Javier Zaragoza i el tinent coronel de la Guàrdia Civil, Daniel Baena, a la caserna de la Guàrdia Civil de Sant Andreu, el mes d’octubre del 2019, en un acte d’aroma colpista. Dos dels autors sinistres que van construir el fals relat per a enviar a la presó els dirigents independentistes. Baena utilitzava les xarxes socials amb el perfil fals de Tàcito per insultar els independentistes. Aquí José Zaragoza no ha estat tan llest, i ha relliscat fent un piulet criticant la gestió de la consellera Alba Vergés de la crisi del coronavirus, adjuntant una fotografia antiga de la consellera amb el seu nadó.
El piulet ha aixecat tanta polèmica que s’ha vist obligat a retirar-lo, tot i que ni ha rectificat ni ha demanat excuses. Zaragoza és conegut a les xarxes per la seva contundència, lluny de tota moderació que predica el seu partit. El seu piulet ha generat una onada de solidaritat transversal cap a la consellera Vergés, començant pel president de la Generalitat, Quim Torra, i nombrosos dirigents d’ERC, Junts per Catalunya i la CUP. A l’onada no hi han participat, sorprenentment, companys del partit de la consellera que fan vida política a Madrid i que solen ser mot actius a Twitter. Tampoc no ho ha considerat oportú ni la dirigent dels comuns al parlament, Jèssica Albiach, ni els dirigents del PSC, sempre sensibles als atacs masclistes com el que ha patit avui la consellera Vergés. Són aquests silencis, que donen immunitat a Zaragoza per a continuar fent allò que li sembli.
MÉS QÜESTIONS
El Botànic descarta d’imposar l’obligació de la màscara. Tot i que els governs català i balear han optat per fer obligatòria la màscara, el govern del Botànic no ho considera necessari, malgrat els nombrosos rebrots del coronavirus que hi ha al País Valencià. El president de la Generalitat, Ximo Puig, s’ha mostrat poc partidari de normativitzar l’ús de la màscara i fer-lo obligatori en qualsevol situació, fins i tot en espais a l’aire lliure i encara que es compleixi la distància interpersonal decretada com a mesura de protecció contra la covid-19. Ho argumenta dient que ara per ara la situació epidemiològica dels rebrots que registrats aquestes darreres setmanes està controlada. El debat sobre l’obligació de la màscara ha crescut darrerament, sobretot per l’augment de rebrots arreu del país i els baixos resultats de seroprevalença que reflecteixen un estudi desenvolupat pel Ministeri de Sanitat espanyol. Avui s’havia de publicar al Diari Oficial de la Generalitat (DOGV) la resolució de la Conselleria de Sanitat que corregia, en principi, el decret que hi ha en vigor des del 20 de juny i que regula què es pot fer i què no. Ho va anunciar ahir al matí la consellera Ana Barceló, però finalment ho ha ajornat per incorporar les recomanacions del Ministeri de Sanitat sobre l’ús de la màscara.
El govern balear aprova les sancions per incomplir les mesures sanitàries. El govern de Francina Armengol ha aprovat un decret que estableix sancions de 100 euros a 600.000 per incomplir les mesures sanitàries. Entre les infraccions més greus, hi ha la comercialització de festes on hi hagi aglomeracions, sigui en espais públics o en domicilis privats. Ho ha anunciat la consellera d’Administracions Públiques i Modernització, Isabel Castro, després de l’aprovació del decret durant el consell de govern. Una vegada publicat al Butlletí Oficial de les Balears, avui mateix, previsiblement, entrarà en vigor. El govern preveu de fer obligatori l’ús de la màscara a la via pública en tot moment a partir del dilluns, i el decret recull això com una infracció lleu, amb una multa de 100 euros, la prevista per la normativa estatal. La consellera ha aclarit que hi haurà uns primers dies d’advertiment per a informar la població abans de començar a multar per aquest incompliment. En canvi, la resta de sancions, com les previstes per l’organització de festes privades il·legals, començaran a aplicar-se de manera immediata.
La gestió de la crisi de la covid-19 reforça Espot i el seu partit. La gestió de la crisi sanitària per la covid-19 ha reforçat el govern tripartit de Xavier Espot en general i Demòcrates per Andorra (DA) en particular, segons que es desprèn de l’enquesta política elaborada pel Centre de Recerca Sociològica (CRES) de l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA). Segons l’enquesta, que es va fer entre el 15 i el 29 de juny amb una mostra de 800 andorrans i 400 no andorrans escollits aleatòriament, els nacionals puntuen amb un 7,81 sobre 10 la gestió feta per l’executiu durant la pandèmia. I si ara es fessin eleccions, DA tornaria a guanyar els comicis i ho faria amb 21 punts d’avantatge respecte al Partit Socialdemòcrata (PS), que quedaria segon. El 32,5% dels enquestats que van respondre que ja tenien el vot decidit donarien suport a DA, mentre que l’11,4% ho faria pel PS. Un 3,3% votaria per Terceravia + Unió Laurediana, un 3,2% per Liberals d’Andorra (L’A), un 0,7% per SDP, un 0,2% per Ciutadans Compromesos (CC) i un 0,2% per UPA. Cal destacar que el 42,7% dels enquestats van optar per no respondre.
LA XIFRA
100.000 euros al mes de mitjana va retirar Juan Carlos I del seu compte suís entre el 2008 i el 2012. És el mateix compte que té com a origen tota la polèmica: els 65 milions d’euros a nom d’una fundació panamenya que el rei emèrit va assegurar en el seu dia que eren un regal de la monarquia saudita i que la fiscalia suïssa –i des de fa poc l’espanyola– sospita que podrien ser comissions per la construcció del TGV a la Meca.
TAL DIA COM AVUI
El 10 de juliol de 1913 va néixer Salvador Espriu, poeta, novel·lista, dramaturg i una de les figures cabdals de les lletres catalanes del segle XX. Fou un dels renovadors de la prosa catalana i es va convertir en el ‘poeta del poble’ pel seu compromís catalanista i antifranquista.
