18.05.2017 - 19:32
Barcelona “està omplint els buits” d’un programa estatal ineficient, afirma Sanahuja
BARCELONA, 18 (EUROPA PRESS)
La dificultat d’accés a l’habitatge i la intensificació de discursos polítics i mediàtics contraris a l’acolliment d’immigrants han evolucionat com dos dels principals reptes per a un acolliment de refugiats estable per a les ciutats des del 2015, quan es va intensificar la crisi, han coincidit responsables municipals de migració de Barcelona, Viena (Àustria), Milà (Itàlia) i Atenes (Grècia).
Ho han explicat en una conferència aquest dijous al Centre d’Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona (Cidob), que s’ha centrat en l’àmbit municipal perquè són les ciutats “les que estan bregant amb les conseqüències” més directes malgrat no tenir competències, ha relatat la investigadora del centre Blanca Garcés, que ha dirigit la xerrada.
La taula ha obert el cicle ‘Refugiats: Diàlegs entre els actors implicats’, organitzat al costat del Palau Macaya de l’Obra Social La Caixa i que fins al 2018 reflexionarà sobre què s’ha fet i què podria fer-se millor des de diferents àmbits, des de l’àmbit municipal fins al regional i de les ONG, per exemple.
El director d’atenció a immigrants de l’Ajuntament de Barcelona, Ramon Sanahuja, i la regidora de Viena, Faika El-Nagashi, han descrit dues situacions: la de ciutats en les quals les dificultats en assumptes residencials s’ajunten amb una situació socioeconòmica afectada per la crisi, i unes altres en les quals l’acolliment a escala local xoca amb opinions mediàtiques i polítiques que porten a la por i a qüestionar la solidaritat.
Sanahuja ha relatat que Barcelona és una ciutat de migrants, més que de refugiats, encara que en els últims anys han arribat asilats, que en la seva majoria procedeixen de ciutats llatinoamericanes de Veneçuela i de països com Ucraïna i el Pakistan, més que de Síria, com en un inici creia l’opinió pública perquè els veia arribar a Grècia i Itàlia.
El responsable barceloní ha assenyalat que a Espanya tant immigrants com refugiats afronten problemes de segregació escolar i atur, i ha afegit que la situació pels asilats s’ajunta amb problemàtiques que crea el sistema estatal d’acolliment de refugiats.
Al seu judici, aquest sistema crea situacions que els nouvinguts no volien, com divisions familiars: “La ciutat està omplint els buits d’aquest programa ineficient que tenim nivell estatal.
CONSEQÜÈNCIES DELS TÒPICS
Temes com la immigració i els refugiats estan dominant el discurs polític a Àustria, “no en una forma de cercar solucions i formes positives d’intercanvi, sinó dominant la por” i amb polítiques molt repressives, ha lamentat l’austríaca.
Aquesta ha relacionat el discurs polític basat en tòpics amb la dificultat que persones refugiades tinguin dificultats per llogar un habitatge.
La responsable de l’Oficina de Migració de l’Ajuntament de Milà, Maura Gambarana, ha apuntat que des del 2015 l’opinió pública ha començat a qüestionar els diners invertits en l’acolliment i s’ha començat a crear certa por en la població, la qual cosa dificulta encara més el procés.
ACORD AMB TURQUIA
La italiana ha relatat que mentre abans Milà era un lloc més de pas, actualment hi ha més persones que volen viure a la ciutat, i ha dit que és necessari més compromís per donar oportunitats d'”una millor condició a les escoles i el treball”, en la qual cosa ha coincidit el tinent d’alcalde d’Atenes Leftiris Papagiannakis, que ha apostat per aplicar un enfocament més holístic en l’acolliment.
Ha lamentat que a Grècia existeix un gran grup de persones que han d’esperar a saber si seran acollides en el país al qual anar, per l’acord que manté la UE amb aquest país i que ha criticat: “Considera que Turquia és un país segur per a ells, jo ho dubto”.
