21.04.2023 - 21:40
Martxelo, Vicent, això de l’accés a l’habitatge és un problema que afecta les nostres tres nacions. Aquesta setmana vam saber la proposta del govern espanyol per a posar habitatges de la Sareb en lloguer social. Un anunci que, per mi, és marcat per l’electoralisme, arriba tard i és insuficient. A Galícia, hi ha una mica més de 1.800 immobles de la Sareb a punt per a viure-hi. Majoritàriament, són habitatges que procedeixen de les extintes caixes d’estalvis, aquelles que van haver de sotmetre’s a un procés de fusió fallit sota la batuta del “gran gestor” Feijóo, procés del qual l’entitat resultant va acabar essent rescatada amb fons públics –es van recuperar tan sols 738 milions dels més de 9.400 que s’hi havien injectat i al final fou venuda a preu de saldo al banquer veneçolà Juan Carlos Escotet.
L’única manera efectiva d’afavorir l’accés a l’habitatge és posant al mercat immobles protegits en els diferents règims. Però tenim un problema: la manca de compromís en polítiques públiques d’habitatge per part de la Junta de Galícia. Dues dades: entre el 2014 i el 2023 només es van posar en el parc de lloguer 144 habitatges protegits; i en tot l’any passat, tan sols 9. I això que en el registre de l’Institut Gallec d’Habitatge hi consten més d’11.000 demandants.
La deixadesa d’aquest govern gallec –recordem que té les competències en matèria d’habitatge– és tan gran que no fa res per afavorir la sortida al mercat de lloguer dels més de 330.000 immobles buits que hi ha a la Galícia, un 20,6% del parc total (el percentatge mitjà estatal és de 13,7%). Es podria establir alguna taxa que gravés aquests habitatges… però no es fa res. Com tampoc no es fa res en els lloguers turístics, que d’ençà del 2017 han augmentat d’un 3.000%.
Feijóo fa promeses a Madrid que no ha complert ni de bon tros a Galícia, on s’han deixat sense executar dos euros de cada tres en matèria d’accés a l’habitatge. I continua entestat amb l’okupació. Feia això mateix quan era president de la Junta. Crida l’atenció la fixació en els okupes –n’hi va haver 101 casos el 2022– i que no digui ni un mot sobre el problema dels desnonaments: 1.523 el 2022.
