07.11.2023 - 21:40
Bloomberg · Chris Reiter, William Wilkes i Michael Nienaber
Dresden. El dia de la unitat alemanya, la policia va protegir una manifestació d’ultradreta a Dresden per evitar que fos interrompuda per una multitud de manifestants vestits de negre que feien música tecno i cridaven eslògans de denúncia del feixisme.
Centenars de partidaris, principalment gent gran, de l’Alternative für Deutschland (AfD), gaudien de cervesa, salsitxes i discursos agitadors el mes passat, quan els seus oponents es van dirigir cap a la reunió en una plaça empedrada al centre històric de la ciutat enarborant banderes de l’arc de Sant Martí i pancartes que donaven suport als immigrants. Fortament equipada, la policia va garantir que la confrontació fos pacífica, però les emocions a flor de pell eren impossibles d’ignorar.
Mentre l’economia més gran de la Unió Europea es debat en una recessió persistent i un augment de la immigració, l’esperit del nacionalisme alemany ha tornat, i els ciutadans estan més dividits que en cap moment d’ençà de la Segona Guerra Mundial sobre la direcció que ha de seguir el seu país.
Dresden hauria de ser un exemple per als esforços alemanys posteriors a la reunificació. El centre Neo-Renaixentista ha estat meticulosament restaurat i la regió circumdant de Saxònia acull un conglomerat important de tecnologia de punta: Taiwan Semiconductor Manufacturing Co. hi preveu una planta de 10.000 milions d’euros –un dels projectes d’inversió estrangera més grans d’Alemanya–, que s’afegeix a les instal·lacions d’Infineon Technologies AG, GlobalFoundries Inc. i la unitat de semiconductors de Robert Bosch GmbH.
Però les bones notícies econòmiques no han frenat l’auge del suport a l’AfD. La disminució de les antigues indústries i les noves onades d’immigrants obliguen Alemanya a canviar de direcció, la qual cosa no és benvinguda per molts votants afectats per l’augment del cost de vida, especialment a l’est anteriorment comunista, on la reunificació va deixar ferides molt profundes.
“No és l’economia, idiota”, ens diu Maximilian Krah, un representant de l’AfD al Parlament Europeu, parafrasejant Bill Clinton, durant la manifestació a Dresden. “El debat tracta, fonamentalment, sobre la identitat: qui ets? Aquest és el nostre país?”
La política tradicional alemanya ha tingut dificultats per a trobar una resposta a l’AfD; desestima el partit per alarmista i defensa que la recuperació d’un cicle de recessió i creixement magre restaurarà la fe del públic. Però ara hi ha indicis clars que les frustracions són més profundes que no pas això.
El grup d’extrema dreta encapçala les enquestes a Saxònia, on l’any vinent hi haurà eleccions estatals, una de les tres que sembla que li poden oferir l’oportunitat de mostrar el seu control a l’est d’Alemanya, on el seu suport és més fort.
Tot i que el partit no guanyarà prou vots en cap estat per a governar tot sol, també serà molt difícil de formar coalicions sense el seu suport. I malgrat que tots els altres partits han rebutjat la cooperació amb l’AfD, excloure’ls del poder potser serà vist com un menysteniment de la voluntat dels votants i una intensificació de les divisions a la societat.
L’AfD és diferent d’alguns dels partits d’extrema dreta d’altres llocs d’Europa que han moderat les seves posicions a mesura que s’han acostat al poder. El suport a aquest grup és motivat, sobretot, per la seva oposició a la immigració, però hi ha unes altres polítiques que generen alarmes per als aliats d’Alemanya, com ara la voluntat de sortir de la unió monetària europea i establir llaços més estrets amb el Kremlin. Això encoratja estats, com Hongria i Eslovàquia, que qüestionen l’ajut a Ucraïna mentre Kíiv lluita per avançar contra els invasors russos.
El conflicte entre Israel i Hamàs s’afegeix també a la turbulència a Alemanya. L’AfD ha promocionat imatges de joves de pell fosca amb banderes palestines als carrers de Berlín per alimentar la seva narrativa que la classe política ha perdut el control del país.
Dies després de l’enfrontament a Dresden, el moviment anti-immigració va derrotar els tres partits de l’aliança de govern del canceller Olaf Scholz en les eleccions estatals a Baviera i Hessen, fet que demostra que la frustració que ha impulsat el seu suport a l’est s’estén també a regions més pròsperes. Aquesta ansietat es va fent més evident, els crims d’extrema dreta van créixer d’un 3,8% l’any passat, i ja arriben a una mitjana de 57 el dia, segons el servei d’intel·ligència alemany.
“Perilla una cosa que fins fa poc es donava per garantida a Alemanya”, explica Oliver Holtemöller, professor d’economia a la Universitat Martin Luther Halle-Wittenberg. Ja no és clar que “les normes bàsiques de la nostra societat siguin generalment acceptades i continuïn existint en el futur”.
A Saxònia, l’afluència d’immigrants i refugiats ha estirat els recursos locals fins al punt de ruptura, segons el primer ministre de l’estat, Michael Kretschmer. Hi ha milers de nens que no reben educació a causa de la manca de mestres i aules, les persones s’allotgen en tendes i, probablement, aviat en pavellons esportius, segons que va explicar el polític de la Unió Cristiana Conservadora en una conferència de premsa a Berlín.
“La qüestió de si volem resoldre això plegats es decidirà les setmanes vinents”, va dir. “És urgent.”
Scholz ha parlat repetidament, aquestes darreres setmanes, de la necessitat de lluitar contra la immigració il·legal, especialment, contra els traficants que transporten persones clandestinament a través de les fronteres d’Alemanya.
El govern va aprovar el mes passat una llei que pretén de facilitar l’expulsió de persones que no tenen dret de romandre a Alemanya, i també parla amb els conservadors de l’oposició sobre un possible pacte transversal en matèria de política d’immigració.
Tot i haver augmentat el salari mínim i haver navegat amb èxit per la crisi energètica de l’any passat, la coalició trilateral de Scholz, que integra el Partit Socialdemòcrata (SPD), els Verds i els liberals de l’FDP, és un clar reflex de les divisions que es viuen al país. Els Verds i l’FDP tenen diferències importants sobre la immigració, i els dos partits s’han barallat públicament sobre mesures de clima i política fiscal. Unes disputes que han intensificat la frustració.
“És depriment veure com també hi ha atacs contra les persones que fan política, molt violents i molt amenaçadors”, va dir el canceller Scholz en un esdeveniment organitzat per la seva fracció parlamentària dels Socialdemòcrates. “La democràcia no pot ser asfixiada per aquells que volen empitjorar-la amb un comportament dolent, amb violència i amenaces.”
Una altra mostra del paisatge polític fragmentat és Sahra Wagenknecht, una coneguda parlamentària de l’esquerra de Die Linke, que va anunciar el mes passat la intenció de desafiar els partits governants. El nou partit que vol impulsar, conegut com a BSW, va obtenir el suport del 12% dels votants en una enquesta primerenca, cosa que reflecteix la insatisfacció amb l’statu quo polític, fins i tot, si una part d’aquest suport venia d’electors de l’AfD.
“La fragmentació és un gran perill”, explica el batlle de Dresden, Dirk Hilbert, que fa paral·lelismes amb l’atmosfera tensa dels anys vint que va precedir l’ascens dels nazis al poder. “És un risc molt real.”
Els principals partits alemanys esperaven que les inversions a llocs com Dresden els ajudarien a recuperar els votants perduts a l’AfD. Però en compte d’això, les empreses de la ciutat temen que el sentiment nacionalista alemany creixent afectarà els seus esforços per atraure talent a mesura que disminueix el nombre de treballadors alemanys de naixement.
“Als refugiats que fugen per salvar les seves vides potser no els desanimarà la retòrica reaccionària, però als treballadors altament qualificats que podrien anar fàcilment a altres llocs, sens dubte que sí”, diu Nils Aldag, director general de Sunfire GmbH, un fabricant d’equips que utilitza energia renovable per a generar hidrogen a partir de l’aigua.
Quan les antigues regions comunistes van ser incorporades a la República Federal el 1990, el canceller Helmut Kohl va prometre que la reunificació expandiria la prosperitat de l’oest. En canvi, les recents votacions a Baviera i Hessen suggereixen que la frustració que bull a llocs com Saxònia es va estenent lentament des de l’est a mesura que la desigualtat augmenta i la classe treballadora, antigament ben establerta, es veu cada dia més desatesa.
Després d’anys d’estabilitat, el país es troba amb una sèrie de problemes estructurals, que van des de la infrastructura de transport i dades insuficients fins a una manca de treballadors qualificats i una xarxa energètica que encara lluita per superar la crisi del gas amb Rússia, segons que argumenta la ministra d’Economia adjunta Franziska Brantner. “La situació és molt seriosa”, va diagnosticar en una conferència amb empresaris alemanys.
Al teatre Schauspielhaus de Dresden, la turbulència política és el tema d’una nova versió de l’obra de Bertolt Brecht coneguda com a L’òpera dels tres rals. El director Volker Lösch ha reformat l’acció com una lluita de poders entre adversaris d’extrema dreta, amb la política convencional. L’objectiu de la producció, que es representarà fins a final de març, és posar de manifest els riscs de la deriva nacionalista d’Alemanya. Lösch va avisar en una entrevista: “Quan la gent té durant anys una pèrdua de l’estatus social i la sensació d’estar desemparada, es crea una situació perillosa, que fa que estiguin disposats a acceptar el feixisme, perquè el sistema actual ja no funciona per a ells.”
- Subscribe to the Washington Post
- Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb
