L’extrema dreta europea es fractura quinze dies abans de les eleccions

El Rassemblement National francès (RN) ha decidit de trencar l’aliança amb l’Alternative für Deutschland (Alternativa per Alemanya AfD), dues setmanes abans de les eleccions europees, cosa que ha causat un trencament en l’extrema dreta continental. De moment, a Itàlia el dirigent de la Lega, Matteo Salvini, ja ha anunciat que s’afegia a la decisió de Le Pen i es preveuen nous pronunciaments ben aviat.

L’origen de la decisió és una entrevista en què Maximilian Krah, cap de llista de l’AfD a les eleccions europees, va fer uns comentaris revisionistes sobre els membres de les SS hitlerianes, en què va dir que no tots eren criminals.

Marine Le Pen, cap de RN, va manifestar immediatament que l’AfD, sota el control de la franja més radical, ja no és un aliat fiable i va anunciar el trencament. La ruptura complica la formació d’un grup únic de l’extrema dreta al Parlament Europeu, que tenia moltes possibilitats fins i tot de ser el segon més important.

La relació entre RN i AfD ha estat tibant aquests darrers mesos, però la decisió de trencar amb AfD té molt a veure amb l’intent de Le Pen de millorar la seva imatge respecte a l’antisemitisme. Jordan Bardella, un dels noms en ascens dins el partit, fins i tot ha negat l’antisemitisme demostrat del fundador del partit, Jean-Marie Le Pen.

La ruptura amb AfD deixa RN en una posició complicada al Parlament Europeu, perquè necessita formar un grup amb representants de set països diferents i ara no els tindria. Tot amb tot, RN espera mantenir aliats dins del grup Identitat i Democràcia (ID), com ara el Vlaams Belang flamenc i la Lega de Matteo Salvini.

Giorgia Meloni, primera ministra italiana, pretén unir tots els partits d’extrema dreta euroscèptics per formar un bloc majoritari i reemplaçar la coalició actual entre el Partit Popular Europeu, els socialdemòcrates i Renew per una coalició de l’extrema dreta i el PPE.

Actualment, l’extrema dreta s’agrupa en dos grups diferents al Parlament Europeu. D’una banda, hi ha Identitat i Democràcia, el grup que encapçala el RN francès, on hi ha el Partit de la Llibertat d’Àustria, el Vlaams Belang flamenc, l’SPD txec, el Partit del Poble Danès, els conservadors estonians, la Lega italiana i, fins ara, Alternativa per Alemanya.

En el segon grup hi ha partits d’extrema dreta, però no ho són tots. És el Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus, amb partits com ara Vox, els Partit dels Finesos, Reconquête!, els Fratelli d’Italia de Meloni, els Demòcrates Suecs i el Partit Llei i Justícia polonès.

Ara cal veure si el trencament entre els dos grans partits d’ID podria facilitar el projecte de Meloni d’aplegar en un sol grup tota l’extrema dreta europea, una pretensió que no s’aclarirà fins a les eleccions del 9 de juny.