L’extrema dreta, reconciliada en favor de la unitat d’Espanya

Un dels càntics més coneguts i que més s’han sentit en les últimes mobilitzacions independentistes és ‘Els carrers seran sempre nostres’. Tot i que s’ha sentit freqüentment en les manifestacions de l’esquerra independentista, el gran públic també se’l va fer seu a partir de la gran concentració de protesta per la detenció d’onze membres del govern del 20 de setembre, el punt neuràlgic de la qual va ser davant la seu del Departament d’Economia. Podríem dir que, des de llavors, l’independentisme no ha abandonat el carrer. Però no ha estat pas l’únic. A espurnes, però contínuament, d’aleshores ençà l’unionisme també s’ha mobilitzat i, de retruc, s’hi ha acoblat l’extrema dreta espanyola.

Els grups ultres espanyolistes, fins ara, limitaven la presència al carrer en dates concretes, com el 12 d’octubre a Montjuïc, i en concentracions de caràcter xenòfob. De fet, la xenofòbia i la immigració eren els temes que sempre havien aglutinat mínimament l’extrema dreta, que es va quedar a pocs vots d’entrar al Parlament de Catalunya el 2010. La divisió entre els grups extremistes sempre ha estat una constant, però sembla que ara han trobat la unitat en la lluita contra l’independentisme. ‘L’extrema dreta espanyola està dispersada i barallada des de fa dècades, però ara l’ha reconciliat la unitat d’Espanya. I què actua com a catalitzador? L’independentisme’, explica Jordi Borràs, periodista i bon coneixedor dels moviments d’extrema dreta espanyolista.

El periodista expert en moviments xenòfobs Xavier Rius fa una reflexió similar. Així com la immigració no és pas considerada un problema per part de la majoria de la població, l’independentisme, en canvi, genera molta divisió, i els moviments ultres ho han aprofitat: ‘Fins ara, anaven a la mesquita que volen fer a Nou Barris, i hi anaven quatre gats perquè el tema migratori tenia poc suport. En canvi, hi ha una part més gran de la població que és contrària a l’independentisme. I per això ells s’agafen a aquest tema, perquè és rendible’, explica a VilaWeb.

Per una altra banda, hi ha un factor ideològic que explica l’augment de la seva presència als carrers i que ha ocasionat uns quants incidents. La ultradreta té l’origen en el franquisme, i la unitat d’Espanya és el nucli principal de la seva ideologia. ‘Veuen l’actualitat política com un moment d’urgència en el qual han de sortir al carrer a manifestar-se perquè la unitat d’Espanya està per sobre de tot. O com deia aquell, “La unidad de España está por encima de la verdad”‘, apunta Borràs.

Ultres entre unionistes
Ara bé, aquesta extrema dreta, que fins ara havia fet manifestacions poc nombroses, com ara les concentracions de protesta contra les mesquites o del 12 d’octubre, ara intenten que no sigui tan evident la seva presència per atraure gent que no és de la seva òrbita política. Hi ha un exemple molt clar d’això: la primera manifestació que van protagonitzar, dos dies després del 20-D, davant l’ANC, va ser convocada per la plataforma ‘Por España me muevo’. 

Ara mateix davant la seu ANC C/Marina 315 @jordiborras @324cat i no passa res @mossos pic.twitter.com/yBB7fAFP9W

— MiquelotDePrats (@MiquelotDePrats) September 22, 2017

Segons que explica a VilaWeb Jordi Borràs, darrere aquesta plataforma aparentment unionista, hi ha Democracia Nacional, que és un partit neofeixista; Somatemps, que és una organització d’extremadreta; Legión Urbana, que és la part activista de l’Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios de Barcelona; activistes de la falange… ‘És clar, si tu veus totes aquestes sigles entre els noms de les entitats organitzadores, potser t’ho penses dues vegades abans d’anar-hi. Jo crec que, sense cap mena de dubte, és una estratègia per a arribar a més gent’, apunta. Aquella manifestació va acabar amb una agressió als carrers de Gràcia, com mostra aquest vídeo publicat a TV3.

El vídeo de l'agressió ultra a un jove que cridava independència a la marxa de Democracia Nacional contra l'1-O https://t.co/vVhrXDQFli pic.twitter.com/McEITsHhRH

— 324.cat (@324cat) September 22, 2017

Rius també assenyala que la manifestació davant l’ANC va ser el punt d’inflexió de la mobilització dels ultres: ‘A partir de llavors van anar ocupant el carrer. També s’han fet seu el lema ‘Els carrers seran sempre nostres’. Surten al carrer sense por i saben que, fent una consigna per WhatsApp o Facebook, convocaran molta gent que abans no haurien convocat’.

El moviment ultraespanyolista no només s’amaga darrere unes altres platafomes, sinó que també ha aconseguit d’afegir-se a les manifestacions organitzades per l’unionisme. ‘Els càntics en só un exemple molt gràfic’, explica Rius. ‘Crits com ‘Puigdemont a prisión’ o ‘Espanya és una i no cinquanta-una’ fins ara només s’havien sentit a Montjuïc durant les concentracions del 12 d’octubre. Però ara es poden sentir en manifestacions com les de Societat Civil Catalana i no és estrany veure gent de Ciutadans o el PP entonant-los.

Vegeu-ne un exemple. Una manifestació per la unitat d’Espanya que es va fer a Mataró el 4 de novembre va acabar amb el càntic ‘Puigemont a prisión’. Aquesta manifestació va ser encapçalada per la líder del partit xenòfob Plataforma per Catalunya (Mónica Lora), José Manuel López (PP) i Juan Carlos C. Ferrando (Ciutadans).

Final de la manifestació per la unitat d’Espanya, amb el suport de regidors del PP, PxC i C’s. L’acte s’ha tancat amb l’himne espanyol pic.twitter.com/APUNQKesJc

— MataróAudiovisual (@MataroNoticies) 4 de novembre de 2017

Qui acompanya els tres líders polítics a les imatges és José Casado, un dels impulsors de la concentració d’aquell dia. A la imatge, apareix entre José Manuel López, que parla pel megàfon, i Mónica Lora. Va ser ell qui, en l’aturada de país del 8 de novembre, va amençar uns manifestants que tallaven l’AP-7 a l’altura de Cardedeu. ‘Hem d’arrencar els cotxes i anar cap endavant. Senyors, que no pari ningú. A prendre pel cul. No pareu, si es posa algú al davant, endavant. Fills de puta, maricons, gossos asquerosos.’

Un moviment violent i poc denunciat
Des del dia 22 de novembre, a les manifestacions unionistes hi ha hagut agressions físiques. El mateix dia 22 de novembre van agredir un jove a Gràcia; a Mataró van fer el mateix amb un noi que no va cridar ‘Viva España‘, i divendres passat, a Sabadell, uns quants periodistes que cobrien l’acte van ser agredits i la policia local va haver d’evacuar-los per a evitar mals majors.

La manifestació de @Societatcc acaba amb la premsa sortint de la plaça amb protecció policial. A la protesta de #Sabadell uns ultres confonen una periodista Alemana amb una càmera de TV3 pic.twitter.com/YsJWAjLYeJ

— Miquel Jarque (@miqueljarque) November 10, 2017

#HelpCatalonia #Catalunya Avui a #Mataro teníem manifestació Espanyola. Han pegat un veí meu per no dir Viva Espanya #Denuncia pic.twitter.com/jdJtduPu0J

— Khrys (@KhrysML) November 4, 2017

Tanmateix, Borràs no creu que s’hagi de parlar d’agressions ultres. En primer lloc, perquè aquestes manifestacions, com hem explicat, no sempre han estat convocades estrictament per l’extrema dreta. Ho veiem en els casos de la concentració de Societat Civil Catalana del 29 d’octubre, de la de Mataró o de la de Sabadell. I en segon lloc, perquè no tots els agressors són militants d’extrema dreta: ‘Un senyor que va amb una bandera monàrquica espanyola lligada al coll i pega algú que fa una foto o que encartella, no saps si vota el PP o Ciutadans. Hem de parlar de violència espanyolista, més que de violència ultradretana’.

Hi ha hagut concentracions en què s’han fet destruccions materials, com va succeir en l’assetjament a la redacció de Catalunya Ràdio, que afortunadament només va acabar amb alguns vidres trencats. O a Sant Cugat del Vallès, on, en una manifestació convocada per VOX i Somatemps, després d’insistir molt i amb la permissivitat de la policia local, van treure una pancarta de l’ajuntament que reclamava l’alliberament dels presos polítics.

‘En general, hi ha molta impunitat cap a aquestes agressions perquè, per començar, moltes no es denuncien’, explica Borràs. El periodista comptabilitza per a l’anuari Media.cat les agressions que han fet l’espanyolisme i l’extrema dreta en els últims mesos i observa aquest fenomen: ‘Moltes no es denuncien per por o per incredulitat arran d’un sistema judicial que empresona Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i, alhora, ajorna fins a tres vegades l’entrada a presó d’alguns membres de la Falange pel cas Blanquerna. La gent veu això i no vol perdre el temps.’

De fet, explica que ell, en quatre anys, ha presentat una desena de denúncies a la policia i només n’ha arribat una a judici. ‘Ara bé, jo crec que s’ha de denunciar tot. És importantíssim que la gent s’ho fiqui al cap. Perquè, si no, individualitzes el problema i, a més, col·labores amb aquesta impunitat.’

Pols mobilitzador
Des de fa uns dies, s’organitzen concentracions en diferents capitals de comarca. Si l’independentisme surt al carrer, l’unionisme no vol ser menys i intenta de mantenir el pols mobilitzador. I com hem explicat, l’extrema dreta espanyola s’hi afegeix. I ho fa en trobades descentralitzades arreu del Principat. Darrerament, hi ha hagut concentracions a Mataró, a Sant Cugat, a Sabadell, a Reus, a Girona i, ahir mateix, a Manresa. Però, segons les pàgines de Facebook que es fan ressò d’aquestes trobades, és molt probable que n’hi hagi més durant els pròxims dies.