19.06.2017 - 15:10
VALÈNCIA, 19 (EUROPA PRESS)
L’exsíndic major de Comptes Rafael Vicente Queralt ha afirmat que en els informes de fiscalització que va realitzar a l’empresa pública Ciegsa no va trobar “cap irregularitat greu ni responsabilitat comptable” i que els costos addicionals en les obres de col·legis detectats estan “tots recollits”, encara que alguns d’ells “insuficientment justificats”. A més, ha assenyalat que en algun informe “es parlava que el deute ascendia a 900 milions”, però que no recorda que hi haguera “els 1.000 milions redons” en sobrecostos.
Queralt, en la comissió d’investigació en les Corts sobre la construcció de centres educatius a través de Ciegsa, ha explicat que no li agrada la paraula sobrecost i que si estos modificats “no s’hagueren comptabilitzat, ho haurien dit perquè sí que seria greu” mentre que “alguns d’ells es van comptabilitzar malament, i es va dir”. “Poden estar tranquils”, ha assenyalat a les seues senyories.
En eixe sentit, ha insistit que les modificacions de pressupost no li agraden, però que “estan comptabilitzades i adequadament suportades comptablement”, encara que “potser la seua justificació en els expedients era insuficient”.
Sobre este tema, ha comentat que desconeix si estos sobrecostos perseguien alguna finalitat política, en resposta a les acusacions de desviament de diners per corrupció que li han presentat des de PSPV, ja que el deure la Sindicatura era realitzar un control financer posterior, que es va fer de forma “exhaustiva” al llarg de més de 500 folis d’informes sobre Ciegsa.
A més, ha justificat que per a comprovar el grau de seguiment de les seues recomanacions, hauria d’haver-se realitzat una auditoria específica per a la qual mancava de mitjans personals ni materials i que competia a les Corts, a les quals presentava els seus informes, ordenar si calia realitzar alguna actuació més enllà dels informes.
En qualsevol cas, ha afirmat que encara que no han trobat responsabilitat comptable, quan trobaven alguna cosa “dubtosa” ho posaven en coneixement del Tribunal de Comptes i de la Fiscalia, a els qui feien notar “els punts febles”.
Sobre este tema, Vicente Queralt, que fa un any que està jubilat, segons ha recordat, ha apuntat que el conveni entre Ciegsa i la Conselleria d’Educació va ser “criticat amb contundència” per “subcontractació no procedent” en els informes de 2001, 2002 i 2003, en els quals es va incloure “4 o 5 excepcions”. Però, ha recordat que tot i “els defectes de tramitació va esdevindre ferma” i “va regir tota la vida de l’empresa”.
A més, ha constatat que en la contractació de personal es va detectar “un munt d’irregularitats”, sobretot en la quantia dels salaris, i que estes excepcions es van arreplegar en els informes fins que van ser esmenades.
DISCREPÀNCIES CONSIDERABLES
De la mateixa manera, ha al·ludit a les “discrepàncies considerables” que va mantindre amb l’anterior Consell en entendre la Sindicatura que l’endeutament de Ciegsa havia de ser comptabilitzat com a deute de la Conselleria d’Educació i que “al final” el Govern la va assumir com a “pròpia”.
L’exsindic ha aclarit que en els seus informes ja va manifestar que Ciegsa es trobava en situació de dissolució pel volum de deute –des de 2012 ha recordat la diputada socialista Ana Barceló– i que desconeix per què els polítics “no van fer cas”.
Així mateix, ha assenyalat que el procediment negociat sense publicitat “no agrada, però no és il·legal” i que en els informes es va criticar els casos en els quals “no es va justificar suficientment”. A més, ha destacat que el sistema de contractació per lots es va modificar per a adaptar-ho a la legislació.
No obstant açò, ha afirmat que no es van trobar amb “cap impediment” per a realitzar la seua tasca investigadora. A més, ha assenyalat que no subscriuria l’informe de la Intervenció General de la Generalitat sobre Ciegsa de gener de 2016 –en el qual es parlava d’un desviament de mil milions– perquè “és un informe de control financer posterior que no s’ajusten a l’auditoria pública” i que “no respecta les normes ni en estructura, ni contingut, ni en la seua tramitació”.
Sobre este tema, ha apuntat que per a comprovar si un col·legi construït directament per Conselleria és més barat que per Ciegsa cal realitzar una auditoria operativa, com es va fer amb les ressonàncies magnètiques, per a acarar elements comparables analitzant preus de mercats i acudint a arquitectes independents entre altres anàlisis.
