16.04.2021 - 19:50
El primer trimestre d’enguany, i després de set trimestres de balanç negatiu, el percentatge d’exportadors que percep la demanda externa com un factor positiu torna a superar el dels que la consideren un factor negatiu. És la frase clau de l’Enquesta de Conjuntura de l’Exportació que aquest matí ha publicat el Ministeri d’Indústria espanyol. Em sembla molt important que, encara en plena pandèmia, les percepcions dels exportadors facin un tomb i valorin la demanda exterior com un factor positiu per a la seva activitat.
De fet, segons l’enquesta, el primer trimestre del 2021 milloren clarament les expectatives d’exportació a tres mesos i a dotze. I els tres factors més citats per la seva influència positiva sobre l’activitat exportadora són l’evolució de la ja esmentada demanda externa (39,4%), la competència en qualitat (23,4%) i la disponibilitat dels recursos humans adequats per a l’exportació (19,1%). Mentrestant, a l’altre plat de la balança, el preu de les matèries primeres i la competència internacional en preus han estat els dos factors més esmentats per la seva influència negativa, amb percentatges del 61,6% i 58,0%, respectivament.
Segons les regions de destinació, es presenta una evolució que tendeix a mantenir l’estabilitat com a característica dominant en la percepció del comportament de la cartera de comandes d’exportació en el trimestre. I, a dotze mesos vista, els països considerats les principals destinacions per la majoria d’empreses exportadores de l’estat espanyol són: França (50,3%) i Alemanya (50,1%). A continuació, se situen Portugal (29,6%), Itàlia (29,3%), el Regne Unit (26,7%) i els EUA (24,1%).
Crec que és molt significatiu el tomb que fa l’enquesta, en la qual, lamentablement, no hi ha dades regionalitzades. Però si pensem que Catalunya aporta al voltant d’una quarta part de l’exportació estatal, podem aplicar-hi, amb un petit marge d’error, les percepcions que reflecteixen aquestes respostes.
De fet, aquesta percepció no és aliena a la millora que mostra l’índex de confiança empresarial harmonitzat de Catalunya, que hem conegut també avui. Concretament, per al segon trimestre del 2021, presenta un augment del 7,7% respecte del trimestre anterior. Segons l’Idescat, tots els sectors observen una millora de la confiança empresarial, encapçalats per l’hoteleria i el transport (16,7%) i seguits pel comerç (8,0%), la resta de serveis (7,7%) i la indústria (5,4%). La construcció, per la seva banda, és el sector que registra un augment menor (4,7%). Sense dubte, sembla que ja comencen a veure la llum al final del túnel, els empresaris que han superat la prova de la covid-19, sobretot en els sectors més castigats.
Per cert, ja que hem parlat d’exportació catalana, val a dir que ahir vam saber les dades corresponents al febrer. I, sorprenentment, la xifra és molt bona: va créixer d’un 6,1% respecte del mateix mes de l’any passat, abans que la crisi fes els primers estralls, que en aquest terreny concret es van reflectir a les estatístiques de l’abril. El creixement del 6,1% adquireix més rellevància si pensem que la xifra a l’estat espanyol ha estat negativa, d’un -1,9%. I si fem un pas més enllà i restem la dada de Catalunya de l’estatal, el resultat per a la resta de l’estat és d’una davallada del -3,6%. La forta diferència en els comportaments –gairebé de deu punts percentuals– ha tingut com a conseqüència immediata que la participació de les exportacions catalanes sobre les estatals al febrer hagi estat del 27%.
Les exportacions de Catalunya van correspondre, sobretot, a productes químics, amb un creixement del 17,1% interanual, seguides d’alimentació, begudes i tabac, que es van incrementar d’un 9,5% i de béns d’equip, que van créixer d’un 3,4%. Val a dir que entre els tres epígrafs van sumar un 61% del total de les exportacions catalanes. Potser el més destacat de tot plegat és el pes que encara té el sector químic català en les exportacions estatals, tenint en compte que al febrer van representar gairebé la meitat; els béns d’equip, al voltant d’una quarta part; i l’alimentació, una cinquena part. A partir de dimarts, dia 20, quan els publiqui l’Idescat, en tindrem més detalls.
He volgut saber el parer sobre aquestes dades de Joan Tristany, director general d’AMEC (comunitat d’empreses industrials internacionalitzades, amb dues terceres parts de membres catalans), i m’ha comentat que els exportadors, efectivament, veuen millor el seu futur, “sobretot els qui venen productes essencials, com alimentació o farmacèutics”. Em diu que s’han desblocat molts projectes arreu, amb la vaccinació, la qual cosa vol dir més operacions, i això fa que tingui una expectativa molt positiva per als mesos vinents. “De fet, durant el 2020, els membres de la nostra comunitat han tingut un creixement mitjà de zero en les exportacions respecte de l’any anterior, fet que és molt positiu, tal com han anat les coses. Ha estat una mena de parèntesi i la previsió que fan per a enguany és d’un augment del 9%, i jo penso que es queden curts i pequen de prudents, si no passa res més amb la pandèmia, és clar”, comenta. A mi em sembla molt positiva, aquesta combinació de prudència i optimisme, en un any tan complex com el que tenim davant.
