L’experiment del Tsunami Democràtic

TEMA DEL DIA
Unitat. Després de la carnisseria entre Junts per Catalunya i ERC pels pactes municipals, en què tots dos partits van dedicar-se a fer-se boicot mútuament utilitzant el PSC d’espàrring, aquest estiu el president Carles Puigdemont va fer arribar un missatge per escrit al vice-president Oriol Junqueras. Li proposava d’obrir una via de diàleg per mirar de refer la unitat estratègica de l’independentisme. La reflexió de Puigdemont era que la divisió i l’enfrontament debiliten l’independentisme i desmobilitzen les seves bases. El líder d’ERC va acceptar d’obrir el diàleg, però el va delegar en Marta Rovira, exiliada a Ginebra i fins ara poc activa públicament, d’ençà que se’n va haver d’anar de Catalunya.

La designació de Rovira com a interlocutora ha estat clau per a començar a refer la unitat estratègica. Té bona sintonia amb Puigdemont, més enllà de les diferències partidistes, i defensa la necessitat d’intensificar la confrontació democràtica amb l’estat espanyol, sense abandonar la bandera del diàleg per no regalar-la a Pedro Sánchez, és a dir, per fer palès que és el govern del PSOE que no dialoga. Rovira serà reelegida secretària general d’ERC a la jornada que el partit farà el 15 de setembre i té intenció d’exercir el càrrec, de manera que sortirà del silenci polític que ha mantingut fins ara per motius relacionats amb l’exili. Aquest estiu ja ha fet unes quantes intervencions que han estat interpretades com una correcció de la línia pactista amb Sánchez, impulsada per Gabriel Rufián i Joan Tardà.

Aquestes darreres setmanes, Puigdemont i Rovira han treballat per reconstruir la unitat estratègica, juntament amb dos dirigents de Junts per Catalunya i ERC de confiança, que són els qui fan les reunions presencials. De diferències, n’hi ha moltes; la desconfiança encara és important, però totes dues parts reconeixen que s’ha avançat força. La feina feta s’ha posat en comú aquest cap de setmana a la cimera de Ginebra, on, a més de Puigdemont i Rovira, hi ha participat el president Quim Torra, Elsa Artadi per Junts per Catalunya i Marta Vilalta, per part d’ERC. Vilalta, a l’alça dins el partit, és pròxima a Rovira i la seva presència a Ginebra és significativa. També hi eren Anna Gabriel, per part de la CUP, i els màxims dirigents de l’Assemblea, Elisenda Paluzie i Josep Cruanyes, i Marcel Mauri per part d’Òmnium. És a dir, cada partit o entitat hi va enviar els seus responsables principals. Malgrat les filtracions, la reunió s’ha pogut fer amb normalitat.

De la cimera d’aquest cap de setmana no n’ha sortit cap acord de fons, perquè encara hi ha discrepàncies estratègiques importants. N’és una si s’han d’avançar les eleccions autonòmiques, com demana ERC i refusa Junts per Catalunya. Però la reunió ha servit per a reafirmar una clara voluntat de donar una resposta unitària a la sentència del Tribunal Suprem espanyol, que es preveu que sortirà la primera quinzena d’octubre. La resposta es vehicularà mitjançant la campanya Tsunami Democràtic. Ja era preparada abans de la reunió de Ginebra, però allà tots els partits i entitats van donar-hi el vist-i-plau.

És una campanya en què la desobediència civil no violenta serà un instrument de protesta, amb ‘fermesa’, com expliquen al manifest fundacional. No és una campanya per la independència, sinó per a defensar les llibertats democràtiques i pensada perquè s’hi pugui afegir qualsevol demòcrata. Han contribuït a dissenyar-la experts en desobediència civil que aquests darrers mesos han intervingut en les jornades que hi ha dedicat Òmnium. Avui s’ha llançat públicament i s’aniran fent accions periòdiques abans de la publicació de la sentència del Suprem, amb el segon aniversari de l’1-O com a assaig general abans de la mobilització contra la sentència del Suprem.

La campanya és el primer experiment unitari després del referèndum del Primer d’Octubre i pot servir de base per a construir la unitat estratègica de l’independentisme, encara per bastir. Aquest cap de setmana a Ginebra s’ha fet un pas més, i tots els assistents són optimistes, però l’objectiu de la unitat continua essent fràgil, perquè té forts detractors, fins i tot dins els partits independentistes.

MÉS QÜESTIONS
El Consell farà una llei per a obligar les diputacions a finançar els municipis. La Generalitat Valenciana, en col·laboració amb les diputacions, desenvoluparà una llei per a regular el fons de cooperació municipal, els recursos que les institucions autonòmiques i les diputacions destinen als ajuntaments. La iniciativa legislativa obligarà les institucions provincials i autonòmiques a cofinançar aquests recursos. Aquest desenvolupament de la llei sobre el fons de cooperació, inclòs a l’estatut, servirà per a ampliar els recursos destinats als municipis d’acord amb uns criteris objectius i per a estalviar tràmits burocràtics. Ho ha anunciat Toni Gaspar, el president de la Diputació de València, després de la reunió que ha tingut amb el president de la Generalitat, Ximo Puig. El fons, que es va activar ara fa quatre anys, ofereix autonomia als municipis, no té burocràcia ni és finalista, ha recordat Gaspar. A més, un dels criteris que estudiarà aquesta nova iniciativa legislativa serà el del despoblament dels municipis. Gaspar ha aclarit que Puig vol elevar aquest fons a categoria de llei per oferir estabilitat al fons i ampliar les quantitats remeses als ajuntaments. Com a president de la diputació i com a batlle, considera que és una bona notícia perquè el fons de cooperació ha donat ‘molt d’oxigen’ als municipis. Amb aquest sistema, a començament d’any el municipi ja té les inversions per a poder decidir a quines partides les destina.

Les Corts reprendran l’activitat l’11 de setembre, després de sis mesos d’aturada. Després de sis mesos sense legislar per la convocatòria electoral i les vacances d’estiu, les Corts reprendran l’activitat l’11 de setembre, amb les compareixences dels nous consellers, que hauran d’explicar els eixos de govern. La primera compareixença serà la de la vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, i el vice-president, Rubén Martínez Dalmau, el dia 11 mateix. També aquell dia compareixerà el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, que donarà explicacions i detalls sobre les retallades anunciades. Es calcula que l’ajust pressupostari serà d’uns 500 milions d’euros. Els dies 12, 18 i 19 hi aniran la resta de membres del Consell. El primer ple es farà el 25 i el 26 de setembre i la primera sessió de control al president de la Generalitat, també. Enguany no hi haurà debat de política general i al novembre començarà la tramitació de la llei de pressupost, que es vol aprovar al desembre. Serà els dies 18, 19 i 20 de desembre, amb el debat en ple de la norma que regula la distribució dels fons per a satisfer les necessitats financeres del País Valencià, la Generalitat i el Consell.

La policia espanyola pretén expulsar divuit immigrants arribats a Alcúdia. Un total de divuit immigrants han desembarcat aquesta matinada al port d’Alcúdia (Mallorca), després de ser recollits pel vaixell francès Mediterranée. Segons la delegació del govern espanyol a les Illes, han estat transbordats, en coordinació amb el Servei Marítim de la Guàrdia Civil, a l’embarcació de Salvament Marítim Salvamar, que els ha traslladats al port d’Alcúdia. Quan hi han arribat, la policia espanyola els ha transportats a la prefectura provincial, on es faran els tràmits per a retornar-los al seu país. Això s’anomena expulsió en calent. L’estat espanyol en fa, pel cap baix, d’ençà del 2005. Cap norma no les regulava fins l’any 2015. És una mesura contrària al dret de tutela judicial efectiva, perquè s’impedeix materialment als immigrants d’interposar qualsevol recurs. A més, vulnera el dret d’asil i de protecció subsidiària, car no tenen oportunitat de presentar cap sol·licitud de protecció ni demanar que se’n valori la situació personal. En aquest cas, tretze dels immigrants han dit que venien d’Algèria, quatre del Marroc i un de Tunísia. Segons que sembla, vuit són menors d’edat.

Només el 9% dels alumnes nord-catalans poden estudiar català. El nou curs 2019-2010 començarà amb moltes anomalies quant a l’oferta d’ensenyament de català a Catalunya Nord. Concretament, continuen faltant mestres per a satisfer la demanda. En total, caldrien divuit mestres bilingües per a cobrir totes les mancances. Això fa que alguns liceus limitin el nombre d’estudiants en català, amb l’argument que no poden obrir classes suplementàries. Actualment, només el 9% dels alumnes de Catalunya Nord es beneficien d’un ensenyament en català, tot i que un 75% de l’opinió pública hi és favorable. El sector de l’ensenyament en català demana de formar més mestres bilingües per atendre a aquesta demanda. Mentrestant, les escoles Arrels de Cassanyes i de Vernet acolliran enguany 330 alumnes, que faran immersió en llengua catalana.

LA XIFRA

2.892 milions d’euros es van gastar els turistes a les Illes durant el mes de juliol, cosa que significa un augment de l’1,8% respecte del mateix mes de l’any anterior. El nombre de visitants va baixar d’un 3,5%, fins a 2,3 milions de turistes.

TAL DIA COM AVUI

El 2 de setembre de 1827 el Consell General d’Aran, que regia els destins de la vall des del segle XIII, es va reunir a Viella per darrera vegada, abans de l’època moderna.