L’exorcisme parlat

Queda només una hora de llum en un poble del sud de Catalunya. Els mosquits reapareixen, perquè enguany han sobrevolat tard les avionetes que exterminen insectes. Després dels banys de citronel·la, els ocells nocturns sonen des dels matolls. Mentrestant, les Mercuri Retrògrad continuen assegudes fent sobretaula i ja fa set hores que parlen. S’han retrobat després de quatre mesos sense veure’s, cadascuna aïllada en el món petit de casa seva.

Ara parlen totes, l’una respon a l’altra, l’altra calla per escoltar, mentre es prepara per tornar a parlar. El ritual verbal continua ben entrada la lluna com si fos una respiració profunda. Parlen i parlen per exorcitzar màscares i distàncies de seguretat. Parlen i riuen fort, i en algun dels crits espanten tres cabres que viuen a la masia de la vora. L’únic mamífer proper que les acompanya.

Es van batejar com a col·lectiu el dia 8 de març per atzar, arran d’un comentari astrològic d’una després de dinar. Aquell nom les va inspirar, sense saber que venia l’època més estranya de les seves vides. Seguint el fil del nom, van descobrir que els planetes s’aturen de tant en tant i per això en diuen retrògrads. I van veure que Mercuri, com la dona, es representa amb un cercle que porta una creu a la part de baix. Aquelles deu dones van acceptar el nom per consens i se’l van quedar. Si la rotació dels planetes afecta el mar i els conreus per què no les hauria d’afectar a elles. I així, al costat d’una olivera centenària, ara continuen la conversa aturada.

Parlen dels Paradisos Oceànics de l’Aurora Bertrana. De com les va fer viatjar a un món exòtic en ple confinament. Parlen de viure tancades. De les presons que van matar la Plath i la Sexton. Parlen del cansament de viure i de l’amor malaltís. Dels límits de la bogeria, de la histèria i la lobotomia. Parlen de com es parla. Del diàleg viu o el diàleg sord. De com escoltava Montserrat Roig. De la producció i la reproducció. De les infanteses rurals i de les processons de Corpus. De la directora Lucía Alemany i de la seva Innocència. Parlen dels piròmans i del foc a la Galícia d’Oliver Laxe a O que arde. Del capitalisme. De les mitologies que converteixen l’home en Déu i releguen la dona deessa a l’oblit. Les Mercuri Retrògrad són les dones que fan exorcisme parlant.

Aquests dies el grup d’experimentació Cabosanroque ha recuperat les cerimònies que es feien en un pis de la Barcelona del 1890, a tocar del passeig del Born, per fer exorcismes. Els Cabosanroque s’han inspirat en aquest episodi com a part de la seva instal·lació sonora Dimonis al Centre Cultural del Born, dins el Festival Grec.

Resulta que en aquella època mossèn Cinto Verdaguer i Antoni Gaudí, protegits de dues de les famílies més riques i poderoses, la del marquès de Comillas i la del comte de Güell, vivien en una Barcelona que s’enfrontava a una gran crisi social. Per què vivim envoltats de tant mal i tanta incertesa? Tots dos artistes s’havien fet assidus als rituals per espantar els esperits malignes. Mossèn Cinto, guiat per les injustícies que veia al carrer, començà a assistir a aquestes nits de bruixes per prendre apunts. ‘Quantes animes se salvarien, en l’hora de la mort, si ‘s deslligaran ab los exorcismes!’, escriu el poeta en una nota del seu diari personal l’abril del 1892.

I penso que això mateix fan elles, sense saber-ho, en un lloc del sud, el 2020. Sense creus ni estoles morades, se salven parlant i el soroll de les veus espanta els dimonis. No saben quan es tornaran a veure, ni si les tornaran a confinar, però les Mercuri Retrògrad han intimidat les bèsties malignes amb els sons de les cordes vocals. Si queden converses, encara podrem resistir.