L’èxode de Gaza en primera persona: “Quan vam sortir de casa vaig pensar: ‘Tornarem mai?'”

The Washington Post · Loay Ayyoub, Susannah George i Cate Brown

Wadi Gaza, franja de Gaza. Les ordres d’evacuació de l’exèrcit d’Israel han obligat d’ençà de divendres centenars de milers de palestins a fugir cap al sud de casa seva, al nord de Gaza. És l’onada de desplaçament civil més gran en una setmana de guerra amb Hamàs, segons les Nacions Unides.

Les carreteres principals que van del nord al sud de la franja són congestionades després dels anuncis de l’exèrcit israelià de finestres temporals perquè els civils es moguin pels carrers designats cap al sud dels aiguamolls del Wadi Gaza. En algunes zones, el trànsit s’ha aturat, amb camions, autobusos, cotxes sobrecarregats i gent a peu amuntegada que miren de passar tots per les mateixes carreteres estretes cap al sud.

La por de fugir pels atacs a la carretera

Malgrat això, molts civils, incloent-hi personal hospitalari, es neguen a marxar. Ahmed Okal, de quaranta-tres anys, que viu al barri de Zaitun de Gaza, diu que no confia que els civils que viatgin al sud no siguin objecte d’atacs aeris. “Definitivament, tinc por, molta por, i no arriscaré les vides de la meva dona i els meus fills en el camí cap al sud”, ens diu fent referència a les notícies que expliquen que alguns dels que fugien van ser assassinats en un atac aeri. “Almenys deixeu-nos morir a casa”, diu. “El camí és massa perillós.”

Rawan Abu Hamda, de quaranta-un anys, també de Gaza, va començar a fer una ruta d’evacuació, però va tornar de seguida a casa després de sentir els informes d’un atac que va matar civils a la carretera. Ens explica que centenars de famílies també han romàs al seu barri i que moltes s’han refugiat a prop de l’hospital al-Shifa, amb l’esperança que l’edifici no sigui objecte d’atacs aeris –tot i que una part del sostre va caure el 9 d’octubre després d’un atac a la vora.

Dijous van aparèixer informes d’un atac a cotxes plens de civils que fugien. The Washington Post ha pogut verificar un vídeo enregistrat a la carretera Salah al-Deen. El vídeo mostra cossos, incloent-hi uns quants nens petits, dispersos a la carretera mentre una fumera negra s’eleva dels vehicles en flames. Al costat nord de la carretera, els cossos són col·locats entre pertinences personals, incloent-hi una bicicleta, en remolcs d’una plataforma adjunts a un camió. El Ministeri de Salut palestí va dir que quaranta ferits en l’atac havien estat traslladats a l’hospital al-Shifa.

Les Forces de Defensa d’Israel diuen que no tenen coneixement d’un esdeveniment d’aquesta mena en aquesta ubicació. “No hem disparat. No cooperarem amb les manipulacions d’Hamàs”, segons un comunicat. Però el vídeo va ser geolocalitzat pels investigadors Chris Osieck i Gabòr Friesen i confirmat pel Post.

Les Forces de Defensa d’Israel també diuen que Hamàs estableix controls i impedeix que la gent se’n vagi de Gaza i el nord. Però els civils que fugen cap al sud d’ençà de divendres van explicar als periodistes del Post que no han vist cap combatent d’Hamàs als carrers.

Incertesa, estrès i fatiga dels que fugen

Kariman Mashharawi, una arquitecta de vint-i-set anys de la ciutat de Gaza, va fugir al sud amb més de cinquanta membres de la seva família ampliada, sobretot nens. La primera nit, diu, el grup va dormir a la intempèrie abans de trobar un petit apartament a Rafah on tothom es va amuntegar.

“No teníem més opció, tenim nens, ens van enviar papers que deien: ‘Us heu de moure o sereu responsables d’allò que pugui passar’”, explica al Post per una aplicació de missatgeria, perquè els senyals de mòbil a la zona són massa dèbils per a fer trucades.

Gairebé cada apartament de la zona allotja vint palestins, trenta o més, i les condicions d’espai reduït fan que sigui gairebé impossible de dormir, ens diu Mashharawi. “Estic atabalada”, afegeix, referint-se la incertesa, l’estrès i la fatiga. “Quan vam sortir de casa, vaig mirar cada racó i vaig pensar: ‘Tornarem mai?’”

Les organitzacions de drets humans avisen del cost de la mesura

Les ordres d’evacuació semblen indicar que Israel planeja d’augmentar significativament la guerra contra Hamàs abans o al costat d’una invasió terrestre esperada. Però grups de drets humans i organitzacions d’ajuda humanitària adverteixen que els civils han de continuar essent protegits, independentment de les ordres de sortida.

“Molta gent, sobretot dones embarassades, nens, gent gran i persones amb discapacitat, no podran abandonar la zona”, ha dit l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats Palestins en un comunicat. “No tenen elecció i han de ser protegits en tot moment.”

Human Rights Watch també ha dit que l’ordre israeliana no era un avís que es pogués fer efectiu. “Les carreteres són runes, el combustible és escàs i l’hospital principal està a la zona d’evacuació”, explica Clive Baldwin, assessor legal sènior de Human Rights Watch. “I aquesta ordre no pot alterar les obligacions d’Israel de no atacar mai civils i de prendre totes les mesures possibles per minimitzar els danys.”

L’hospital al-Quds de Gaza també va rebre les ordres d’evacuació ahir a la tarda, però la Creu Roja palestina es nega a tancar la instal·lació, segons un comunicat del grup.

L’hospital atén un “gran nombre” de pacients, incloent-hi nens en incubadores i malalts a la unitat de cures intensives, segons que expliquen. La Creu Roja diu que desenes de milers de civils romanen a la zona i centenars de palestins es refugien a l’hospital o a la vora.

Els equips de la Creu Roja a l’hospital “continuaran proporcionant serveis essencials per salvar vides a les persones que hi romanen”, i l’organització “continuarà la prestació de serveis als malalts i ferits”.

Mentrestant més de 2.000 palestins a Gaza ja han estat assassinats, incloent-hi 724 nens, i més de 8.700 han estat ferits d’ençà que van començar els enfrontaments el 7 d’octubre, segons el Ministeri de Salut palestí.

La situació humanitària a Gaza “esdevé ràpidament insostenible”, segons que va avisar el cap de l’ajuda de les Nacions Unides ahir. El secretari general adjunt Martin Griffiths va descriure la darrera setmana com “de devastació total”, però va advertir que tenia por que la pitjor part encara hagués d’arribar.

Amb el conflicte entrant a la segona setmana, l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats Palestins ha dit que dos milions de ciutadans a Gaza eren en risc d’acabar sense aigua. “Això s’ha convertit en una qüestió de vida o mort”, ha explicat l’agència en un comunicat.

“Necessitem portar combustible a Gaza. El combustible és l’única manera que la gent tingui aigua potable segura. Si no, la gent començarà a morir per deshidratació greu, sobretot els nens petits”, diu el cap de l’agència, Philippe Lazzarini, que demana la fi del setge d’Israel.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb