27.11.2016 - 02:00
A finals d’octubre l’Agència Internacional de l’Energia (IEA, per l’acrònim en anglès) publicava un informe on havia de revisar a l’alça les seves previsions sobre la implantació de l’energia renovable arreu del món. Per primera vegada, les renovables superen al carbó com la font més important d’electricitat a escala global. De cara al futur, preveu que al conjunt del planeta durant els cinc anys vinents s’instal·laran cada hora 30.000 plaques solars i 2,5 turbines de vent. El 60% de les noves plantes de generació d’electricitat seran de fonts renovables. Tot i que continuaran creixent als països desenvolupats, l’IEA preveu que l’augment serà liderat per països en desenvolupament: la Xina (sobretot), Índia i els països africans. Alerta, però, que mentre en l’electricitat assoliran un 28% de quota de mercat, en els altres dos terços del consum d’energia, el transport i la generació de calor, tindran encara una quota de mercat molt petita, entre el 4% i el 10%. Tot i això, diversos experts critiquen a l’IEA de ser massa conservadora i afavorir a la indústria de les energies fòssils.
Creixement als països en desenvolupament, no només pel preu
Fins fa poc, les renovables havien estat impulsades pels països desenvolupats, especialment a la UE. Recentment, la Xina, que està experimentat el creixement i la modernització més grans de la història, n’ha estat la principal impulsora. Amb la ràpida industrialització i la urbanització de la població, el gegant asiàtic va haver de construir de forma massiva noves plantes de generació d’electricitat a partir dels anys 90. En un principi optà per construir grans preses, centrals nuclears i especialment centrals de carbó. Tanmateix, aquestes darreres són tan contaminants que han fet que avui dia la Xina hagi esdevingut el país amb la contaminació atmosfèrica més greu. Pressionat per l’opinió pública, en els darrers anys el govern xinès ha esdevingut el principal impulsor de les energies renovables, arribant a instal·lar fins a dues turbines eòliques per hora i assolint rècords en la instal·lació d’energia solar. Per això ha hagut de fer una gran inversió econòmica, no només en les centrals, sinó també en la creació de grans xarxes de distribució elèctrica. A més, destinarà 20.000 milions d’euros en 12.000 estacions de càrrega i 4,5 milions de carregadors per a vehicles elèctrics.
Tanmateix, altres països no disposen dels recursos econòmics ni la capacitat industrial que té la Xina. Malgrat això, també estan adoptant les renovables. Per una banda, perquè el preu de l’electricitat que generen és competitiu, sovint més barat que la generada pels combustibles fòssils. Però hi ha dos aspectes clau a considerar, a més del preu, i que expliquen el seu èxit al tercer món. A països com l’Índia, o en continents com l’africà, la infraestructura elèctrica és molt limitada, i grans àrees no disposen d’electricitat. No hi arriba cap torre elèctrica. Si s’hi vol construir una nova central tradicional (carbó, nuclear o gas), això implica haver de construir-hi també la xarxa elèctrica per a distribuir-la, amb milers de quilòmetres de torres i cables. Un cost que aquests països no poden assumir. Amb les renovables, tanmateix, poden construir petites centrals solars o eòliques a prop de les poblacions, sense necessitat d’haver de construir una gran xarxa de distribució. És el mateix que passà amb la telefonia en aquests països: moltes poblacions van passar de no tenir telèfon perquè no hi arribava cap cable telefònic, a tenir mòbils amb Internet perquè és molt més fàcil i barat instal·lar-hi antenes de telefonia mòbil.
El segon aspecte important que explica l’èxit de les renovables en aquests països és el de la velocitat de construcció. Mentre fer una central nuclear o de carbó pot dur com a mínim 5 anys (sovint més d’una dècada), les centrals renovables es construeixen en menys de dos anys. Això està provocant que per primera vegada arribi electricitat a moltes poblacions d’Àfrica o que el govern indi vulgui fer arribar electricitat a 300 milions de persones amb l’electrificació de 18.000 poblacions amb energies renovables. I tot això és provocat no pas per un ideal ecologista, sinó perquè les renovables són la forma més barata, més fàcil i més ràpida de fer arribar energia arreu dels països en desenvolupament, que és on actualment s’està produint el principal creixement de la demanda energètica.
L’IEA, sotmesa als interessos de la indústria dels combustibles fòssils?
L’Energy Watch Group és una xarxa global de científics i parlamentaris. Aquest grup, sense ànim de lucre i apartidista, ha acusat l’Agència Internacional de l’Energia d’afavorir a la indústria dels combustibles fòssils menystenint la situació actual de les energies renovables i subestimant clarament la seva evolució. Així, per exemple, han detectat que l’IEA considera que el nombre d’instal·lacions d’energia renovable es mantindran estables i no creixeran durant els pròxims anys. A més, situa uns preus per a l’energia solar que són entre un 20% i un 40% més cars que no pas el preu de comercialització actual, ignorant que el cost de l’energia solar està baixant entre un 5% i un 10% anualment. Pel que fa a la mobilitat, l’IEA considera que la venda de vehicles elèctrics tampoc creixerà, tot i que s’estan abaratint ràpidament i abans del 2025 resultaran més barats que els de benzina.
Els membres de l’Energy Watch Group consideren que els escenaris plantejats per l’Agència Internacional de l’Energia no són realistes. Conclouen: “Als darrers 10 anys, l’IEA ha estat fent projeccions enganyoses per a l’energia solar i eòlica, a més a més de la mobilitat elèctrica, ignorant la caiguda radical del preu en aquests sectors. Això sembla un intent de protegir el negoci de les energies fòssils, que és sota pressió econòmica. Animem a l’IEA a revisar urgentment les seves assumpcions i fer projeccions realistes de cara als propers informes”.
Més enllà de les projeccions futures, sembla clar que les energies renovables s’estan expandint ràpidament, especialment al tercer món. Això està permetent el desenvolupament econòmic en aquests països i la millora de les condicions de vida de milers de milions de persones.
