29.03.2025 - 21:40
Comencem un nou recull mensual en l’àmbit renovable, que durant el març ha continuat fent el balanç sobre l’any extraordinari que ha estat el 2024. IRENA, l’agència internacional per a les energies renovables, ha presentat el seu report estatístic del 2025. Al món es van desplegar 585 GW renovables durant l’any passat, amb un creixement interanual del 15%. De tot l’augment de capacitat de generació elèctrica al món, les renovables van ser les responsables del 93%, segons els seus càlculs. Totes aquestes xifres són un rècord absolut. Dins les renovables, domina l’energia solar, amb un 77% del total, i l’eòlica va contribuir-hi amb un 19%. Per estats, domina la Xina, amb 422 GW nous, que equivalen al 64% mundial, i un total de 2.382 GW en funcionament. La segona a escala mundial, Europa, és a una gran distància: durant el 2024 va afegir 70,1 GW i ja en té 849 GW. Els EUA van tercers, amb 46 GW de nova factura i un total de 573 GW. El creixement també ha estat notable a l’Amèrica del Sud, amb 23 GW nous, fins als 313 GW en producció.
Les renovables no s’aturen
Malgrat que l’atenció se l’endugui la Xina, cal dir que molts països petits (en comparació) es fan progressos molt destacats. Àustria (9 milions d’habitants) va instal·lar 2,2 GW de solar l’any passat, i va arribar a 8,3 GW en funcionament. I a Portugal van afegir 1,8 GW solars, fins a gairebé 6 GW i amb un objectiu d’arribar als 21 GW el 2030, una xifra molt destacable en un període de tan sols cinc anys. L’atenció dels experts en renovables també s’ha centrat durant el març en l’energia solar més enllà de les grans centrals, a les teulades de manera distribuïda. Al Brasil han assolit l’extraordinària xifra de 37 GW en funcionament, comptant les plaques solars en establiments comercials, instal·lacions rurals i industrials i edificis d’institucions públiques. Es preveu que hi hagi un creixement del 20% d’aquestes instal·lacions durant el 2025 en aquell país, on es crearan més de 100.000 llocs de treballs nous.
A Austràlia, un dels altres líders de solar a la teulada, durant l’any passat es van instal·lar 3 GW en cases i negocis, i van atènyer la xifra de 25,5 GW, més d’un 12% de l’electricitat. Malgrat que les instal·lacions a les teulades a Austràlia han baixat d’un 10% en relació amb el 2023, el sector no està preocupat. Consideren que és una mostra de maduració del mercat, amb la consolidació i l’estabilització d’una xifra d’instal·lacions anuals al voltant de 300.000. Ben al contrari de l’Índia, on l’autoproducció és en plena expansió. El 2024 s’hi van instal·lar 3,2 GW, amb el sector residencial al capdavant. Gran part del desplegament (1,7 GW) es va fer el darrer trimestre, cosa que pot mostrar que enguany la xifra es podria disparar encara més.
Entrats al 2025, les dades mostren que les renovables no s’aturen. La Xina va instal·lar 40 GW solars durant el gener i el febrer, un creixement interanual del 43%. També hem sabut que a la província de Qinghai, a l’interior desèrtic, s’ha començat a construir un projecte de 19,24 GW sobre una superfície de 3.000 quilòmetres quadrats. La solar i l’eòlica superaran els 14 GW; la resta serà proporcionada per quatre centrals de carbó de 660 MW cadascuna. Inclourà grans bateries BESS que els analistes preveuen que equivaldran al 10%-15% de la capacitat renovable. Més enllà de la solar, els experts preveuen que durant el 2025 la Xina instal·larà 19 GW d’eòlica marina, de manera que reprendrà l’embranzida després d’un 2024 dolent per a aquesta tecnologia. A Alemanya, tan sols durant el febrer s’hi van instal·lar 1,53 GW d’energia solar, un creixement del 23% en relació amb el mateix mes del 2024. Cal destacar-ne els 24 MW de plaques desplegades als balcons, que, encara que sigui una xifra modesta, demostra una determinació que no és seguida per països molt més assolellats com el nostre.
El 2025 s’espera que les renovables tornaran a marcar un rècord absolut. Els analistes de BloombergNEF, dels de més renom al sector, estimen que enguany es desplegaran 700 GW nous, amb la Xina al capdavant, seguida dels EUA, l’Índia, Alemanya, el Brasil, el Paquistan, Turquia i Itàlia. A l’Àfrica es preveu que l’energia solar es doblarà d’ara fins al 2028, amb 23 GW addicionals. L’Amèrica del Sud superarà àmpliament aquesta xifra; els experts calculen que d’aquí al 2034 s’hi instal·laran 160 GW nous, amb el Brasil i Xile al capdavant de l’expansió renovable.
Els robots humanoides continuen millorant
En l’àmbit tecnològic, Boston Dynamics ha tornat a impressionar amb un vídeo en què un robot humanoide, més enllà de fer tombarelles i poder ballar breakdance, mostra moviments plenament humans. La companyia ha explicat que ha abandonat el sistema hidràulic dels models anteriors per motoritzacions completament elèctriques per a fer els moviments, cosa que proporciona més precisió. Els nord-americans, ara per ara, dissenyen els robots pensant en el sector industrial. Però els europeus d’1X se centren en l’àmbit residencial i aquest mes de març han anunciat que faran proves del robot humanoide Neo Gamma en “entre uns quants centenars i uns quants milers” d’habitatges. L’empresa vol que el robot convisqui amb humans en el dia a dia, per millorar el producte. Per una altra banda, els xinesos d’Unitree tampoc no s’aturen pas. El seu robot G1, que ja es comercialitza a partir de 16.000 dòlars, pot ballar millor que molts humans, fer kung-fu i, fins i tot, tombarelles en l’aire.
En el sector informàtic, ha continuat portant cua l’escàndol que va esclatar al febrer arran de la petició secreta del govern britànic a Apple perquè creés una porta del darrere per a accedir a la informació xifrada dels usuaris del servei al núvol iCloud. Dos grups internacionals de drets civils han iniciat tràmits legals per oposar-s’hi, i han advertit de les “conseqüències globals, inacceptables i desproporcionades” d’aquesta petició, que podria afectar usuaris de tot el món. A més, també han demanat que l’apel·lació d’Apple per a argumentar la seva oposició a aquesta mesura sigui pública, i no a porta tancada. Però la companyia de la poma no tan sols té maldecaps al Regne Unit. La UE li ha enviat el requeriment perquè compleixi la llei de mercats digitals (DMA) i faci possible que els fabricants de dispositius i desenvolupadors d’aplicacions puguin accedir a nou funcions de connectivitat dels iPhone i iPad, com ara les funcions NFC de pagament o l’aparellament entre dispositius. L’objectiu és que dispositius com auriculars Bluetooth, rellotges i televisors intel·ligents o més que no siguin de marca Apple puguin funcionar millor i equiparar-se als d’aquesta marca.
I no s’acaben pas ací els contratemps d’Apple. El nou Siri desenvolupat entorn de la IA té molts problemes. En teoria, la nova versió del popular assistent s’ha de presentar al maig, però els analistes calculen que la versió realment modernitzada no veurà la llum fins el 2027. De fet, a començament de març Apple va endarrerir fins el 2026 un Siri “més personalitzat”, perquè en la fase de proves molts usuaris havien detectat errades de l’assistent sobre fets bàsics. Alguns analistes fins i tot van arribar a suggerir que Apple abandonés completament Siri i optés per ChatGPT, que integra complementàriament l’Apple Intelligence, el servei que hauria de ser al darrere del nou Siri. De moment, els de Cupertino han canviat l’alt directiu responsable del desenvolupament de l’assistent.
També durant mes passat s’ha presentat un nou test per a mesurar les capacitats de la intel·ligència artificial, pensant en l’AGI, la IA que ha de tenir capacitats humanes. És l’ARC-AGI-2. El problema de la primera versió del test és que es podia resoldre amb força computacional bruta, més que no pas amb intel·ligència. És a dir, afegint més capacitat de processament, més processadors. La nova versió considera també l’eficiència. Amb la nova prova, els models de IA disponibles actualment, que abans puntuaven en el 70%, ara puntuen en l’1%-4%. En comparació, els humans obtenen de mitjana un 60% de nota. Quant trigaran els nous models a superar la nostra puntuació i superar-nos?
Per acabar en l’apartat tecnològic i la privadesa, la companyia 23andMe, que es dedicava a la seqüenciació genètica orientada a la salut (predisposició genètica a malalties) i genealogia, ha entrat en fallida. Amb 15 milions de clients, la gran pregunta ara és què se’n farà de les dades genètiques si la companyia és adquirida per un tercer. Se sospita que hi ha un nou propietari interessat a vendre aquesta valuosa informació a companyies farmacèutiques i investigadors. O, fins i tot, que pot acabar a les mans de companyies d’assegurances o governs. De moment, es recomana als usuaris que demanin a la companyia de suprimir les seves dades genètiques i tanquin el compte.
BYD continua marcant el ritme en el sector i Tesla és al bell mig de la polèmica
En el sector de la mobilitat elèctrica, els xinesos de BYD marquen el ritme. La setmana passada ja us vam parlar de la seva nova superbateria. Durant la presentació, van anunciar també que crearien una xarxa a la Xina de més 4.000 supercarregadors de 1.000 kW de potència de càrrega, una xifra inaudita en el sector que permet de carregar 400 quilòmetres d’autonomia en només cinc minuts. Doncs bé, sembla que no caldrà esperar gaire. La companyia ha anunciat que els primers 500 punts de càrrega seran disponibles tan bon punt es comercialitzin els dos nous vehicles amb la superplataforma, a començament d’abril, segons els directius. És a dir, que és qüestió de dies. Això contrasta amb la manera de fer de les automobilístiques occidentals, que fan anuncis a anys vista.
Però BYD no s’atura ací i continua en plena expansió. El mes de març ha entrat als mercats del Casaquistan i Sèrbia. A més, té a punt el seu cinquè vaixell de transport, amb una capacitat de 9.200 vehicles, i ha posat a la venda el nou Sealion 05 elèctric a la Xina, un SUV compacte. Els analistes creuen que no trigarà a vendre’s a Europa, perquè els Sealion s’han dissenyat pensant en els clients del nostre continent. El que sí que hi arribarà de segur és el BYD Seagull, el cotxe elèctric més venut a la Xina, amb un preu inferior a 10.000 dòlars, i que fora d’aquell país ha canviat el nom a Dolphin mini, de gran èxit a mercats com el llatinoamericà. A Europa tornarà a canviar de nom i es dirà Surf, amb previsió que es comenci a vendre a final d’enguany, així que ja produeixi la nova planta d’Hongria. Els analistes esperen que el preu al nostre continent no arribi a 20.000 euros.
Tanmateix, hem sabut que la UE investiga aquesta nova fàbrica, per si ha rebut ajudes encobertes del govern xinès, cosa que podria afectar la comercialització del Surf. Per una altra banda, BYD construeix una nova planta a Turquia per cobrir també el mercat europeu. I aquest mes hem sabut que cerca lloc per a una tercera fàbrica europea. L’opció preferida pels directius de la companyia sembla que és Alemanya, però els costs laborals i la “baixa productivitat” d’Alemanya fan que considerin altres opcions. Aquesta nova planta acabarà al nostre país? BYD va arribar a un volum de negoci de 107.000 milions de dòlars durant el 2024, xifra que supera la de Tesla i és un 29% superior al volum del 2023. Els analistes preveuen que el 2025 comercialitzarà 5,5 milions de vehicles, xifra molt superior als 4,3 de l’any passat. La companyia pensa en gran, i els seus directius ja parlen de superar en volum de negoci Toyota, que fabrica 10 milions de vehicles l’any i és líder mundial destacat.
Tesla, per una altra banda, continua al bell de la polèmica. A Europa la baixada de vendes ja és del 43%, en contrast amb el 31% dels competidors elèctrics. Vuitanta cotxes seus han estat objecte de vandalisme en un concessionari canadenc, arran de les tensions amb l’administració Trump, on Elon Musk té un paper destacat. Els activistes no s’han aturat ací, i fins i tot s’ha arribat a publicar un mapa amb les dades personals de milers de propietaris de Tesla als EUA, a qui han fet arribar el missatge que eliminarien les dades si demostraven que s’havien desprès del vehicle. A Alemanya, en una enquesta (sense representativitat estatística) en què van votar 100.000 persones, el 94% van dir que no pensaven comprar un Tesla, cosa que palesa l’ambient que envolta la marca en aquell país, on Elon Musk ha donat suport obertament a la ultradreta. El magnat ha fet per manera que el president Trump adquirís públicament un cotxe de la marca a la Casa Blanca. A més, ha promès que doblarà la producció als EUA. També ha demanat als propietaris d’accions de la companyia que no se les venguin, després de la davallada de Tesla a la borsa, on perdut gairebé la meitat del valor. Tanmateix, alguns analistes no pensen igual, i han arribat a dir que el valor real de les accions és la meitat de l’actual.
I acabem amb un sector que fa els primers passos, però que és important per a l’electrificació: l’aeri. L’interès primer se centra en el sector dels taxis aeris (eVTOL), per a substituir als helicòpters. Una companyia xinesa, Ehang, ha fet la primera prova de vol sense pilot a Europa. Concretament a la Marina Baixa, a Benidorm.
