L’ex-ministre Margallo revela que va desaconsellar a Santamaría les peticions d’extradició a Alemanya

A Catalunya Ràdio, on és tertulià habitual del programa que presenta Mònica Terribas, l’ex-ministre d’Afers Estrangers espanyol José Manuel García-Margallo ha fet unes declaracions sorprenents sobre el funcionament del procediment d’extradició parlant del cas de Carles Puigdemont.

Ha dit que fa dos anys, quan era ministre, va avisar a qui llavors era la vice-presidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, que Alemanya no era una bona opció per a demanar cap extradició. ‘No vaig entendre mai que hi presentessin l’euroordre. Alguna vegada he parlat de la nota de fa dos anys que vaig fer arribar a la vice-presidenta del govern explicant com estava el tema de l’euroordre a Alemanya, que era molt senzill d’entendre: la llei alemanya que transposa aquesta ordre de detenció exclou del lliurament els ciutadans que d’alguna manera no gaudeixen de tots els drets al país on han d’anar.’

Margallo ha anat més enllà, i ha dit —tot i que ha afirmat que no ho pot demostrar— que el govern espanyol tenia quatre estats per a triar on volia fer detenir Puigdemont per a una posterior extradició. ‘En la meva opinió hi havia quatre països, que eren Finlàndia, Suècia, Dinamarca i Alemanya, i es van esperar que arribés a Alemanya a avisar d’on era [Puigdemont], cosa que em va xocar molt.’ A més, revela una pràctica negociadora que posa en qüestió la separació de poders: ‘La cosa normal en canals diplomàtics és que el ministre d’Afers Estrangers, i no pas l’ambaixador, es desplaci al país en qüestió, en aquest cas a Alemanya, i demani, bo i prenent un cafè, si lliuraran Puigemont. Si sí o no. Perquè si un pensa que no el lliuraran s’estalvia la vergonya de no tenir-lo i l’altre s’estalvia la vergonya d’haver de denegar-la. És clar que en aquest cas no hi va haver ni converses ni pacte, atès el resultat que hi ha hagut.’

Quant al possible lliurament de Puigdemont a l’estat espanyol per malversació, l’ex-ministre diu que el president, deslliurat de l’acusació de rebel·lió, tindria els drets intactes. ‘Puigdemont podria ser candidat en unes eleccions autonòmiques i eventualment president de la Generalitat.’