L’ex-fiscal José M. Mena, contundent: ‘Tinc la certesa que són presos polítics’

L’ex-fiscal en cap de Catalunya entre el 1996 i el 2006, José María Mena, ha argumentat que la violència que s’atribueix als dirigents independentistes empresonats com a justificació dels delictes de rebel·lió i sedició no existeix. ‘Si he de ser sincer, no veig en absolut que allò que descriuen com a violència ho sigui’, ha dit en una entrevista a ‘Els matins’ de TV3. Mena ha dit: ‘Tinc la certesa que són presos polítics.’ I ho ha justificat afegint que la seva acció ha estat política i el resultat que cercaven era polític. Així mateix, però, diu que afirmar això ‘no és pejoratiu per a un estat democràtic’. ‘Si hi hagués hagut violència el delicte tindria part política i part no política’, ha matisat.

L’ex-fiscal en cap ha posat com a exemple que ‘històricament a la cua de les manifestacions hi havia uns salvatges que trencaven vidres’, però que no per això s’assenyalava als promotors de les marxes com a responsables, i ha exposat que per considerar el delicte de rebel·lió cal que els organitzadors hagin previst i calculat voluntàriament que es generi violència. És per això que qüestiona que l’atestat de la Guàrdia Civil ‘es construeix a partir i en suport de la posició inicial de la querella de la Fiscalia’, i que aquesta querella es va basar a defensar que hi va haver un aixecament violent.

Ha explicat que una de les proves més rellevants de la causa, l’atestat de la Guàrdia Civil, es construeix a partir de la querella inicial del llavors fiscal general de l’estat, José Manuel Maza, qui ja va argumentar que hi havia hagut violència: ‘Aquesta querella estava construïda a partir del delicte de rebel·lió perquè hi ha un aixecament públic i violent. Maza i el seu equip van redactar uns fets determinats per a descriure el que era la violència.’ Havent llegit l’atestat, segons Mena, no hi ha violència en els fets que la Guàrdia Civil descriu com a tal. ‘De veritat, tinc la meva convicció personal que no veig la violència determinant per a un delicte de rebel·lió’, ha valorat.

Segons Mena, existeix un argument ideològic de rebuig de la legalitat vigent. ‘Manifestar-ho és una mera opinió, posar-ho en pràctica quan hi ha unes ordres de l’autoritat vigent pot ser desobediència per a aquells que van rebre l’ordre, no per la resta’, destaca. Davant d’això, l’ex-fiscal en cap recorda que el sistema jurídic espanyol qui desobeeix l’ordre ‘pot haver comès delictes de desobediència, de prevaricació o de malversació, si s’han utilitzat diners públics per a organitzar quelcom prohibit per la legalitat vigent, però això no vol dir rebel·lió’. Mena ha manifestat que no propugna ‘la impunitat d’uns comportaments contraris a la legalitat vigent’, però que ‘no està dins de la legalitat produir un artifici imaginatiu per a dir que hi ha violència quan no n’hi ha hagut’.

També ha criticat ‘una sorprenent coherència i similitud de plantejament’ en l’atestat de l’Institut Armat, la querella de la Fiscalia i l’argument de Llarena, en què ha subratllat que es dediquen poques línies a abordar la violència i, en canvi, una gran extensió a parlar de l’independentisme. ‘I és sorprenent, perquè la voluntat independentista és perfectament legal’ en el sistema espanyol, ha afirmat, per la qual cosa rebutja que es pugui perseguir l’independentisme mentre no persegueixi el seu objectiu amb violència.

En la seva opinió, a més, la presó preventiva no està justificada perquè no hi ha fets que determinin que hi ha risc de fuga ni de destrucció de proves, ‘perquè les te totes el jutge’. ‘Només queda el de reiteració delictiva, no puc coincidir en absolut amb el jutge. Si Forn ja no és el cap polític dels Mossos com ha de reiterar en el seu delicte?’

Malgrat tot, Mena ha defensat que el jutge Pablo Llarena ‘no és corretja de transmissió de ningú’. ‘Fa el que fa perquè n’està convençut, no en tinc cap dubte’, ha dit.