08.09.2016 - 22:00
La Base de Dades de la Catalanofòbia aplega i classifica més de mil episodis de catalanofòbia des de principi del segle XX fins a l’agost d’enguany. Aquest banc de dades, desenvolupat amb tecnologia wikimedia en col·laboració amb VilaWeb, recull tots els casos concrets d’aquest fenomen, coneguts principalment per mitjans de comunicació i internet. De tot plegat, se’n poden extreure algunes conclusions i una anàlisi comparativa entre èpoques i territoris. Ahir presentàvem el banc de dades i avui examinem la comparació dels casos entre el País Valencià i Catalunya.
A les acaballes de la dictadura franquista, amb l’eclosió de l’incipient moviment neovalencianista, l’anticatalanisme sorgí –no per primera vegada, però– al País Valencià. Durant la transició, hi reviscolà amb tanta virulència que hi esclatà un enfrontament civil entre dos grups ideològics que aspiraven a tenir l’hegemonia de la identitat col·lectiva de la societat valenciana i dels símbols propis. Aquest conflicte s’anomenà ‘batalla de València’ (1975 a 1981) i es tancà en fals, després del cop d’estat fallit: l’autonomia valenciana s’assolí per una via de segona (l’article 143 de la constitució espanyola), que en rebaixava les perspectives d’autogovern. Després de la complicada dècada de 1970, la violència política de l’extrema dreta al País Valencià i de l’emergent moviment blaver s’ha anat reproduint fins avui.
Una anàlisi detallada comparant l’evolució dels casos de catalanofòbia al País Valencià i al Principat evidencia que l’impacte del fenomen catalanòfob és desigual en aquests dos territoris. Al segle XXI, el primer cicle catalanòfob abastà el període 2002-2006 i es concentrà principalment al País Valencià, que acaparà dues terceres parts dels casos (66%). Durant el segon cicle (2007-2011), el gruix de casos del País Valencià augmentà encara més, fins al 70%.
Tanmateix, en el tercer cicle de catalanofòbia (2012-2016), la participació del País Valencià es redueix ostensiblement, tant en nombre absolut com en nombre relatiu. És a dir, hi ha una caiguda notable del nombre de casos (llevat d’un repunt important el 2013) i alhora una forta puixança a Catalunya, a la resta de l’estat i a internet (vegeu el gràfic).
En aquest període, els casos registrats al Principat representen el 35%, mentre que la participació del País Valencià es redueix fins al 26% (vegeu el gràfic).
Des de l’eclosió de l’independentisme de masses a Catalunya, doncs, la catalanofòbia ha deixat de ser exclusivament un tallafoc i ha esdevingut un intent de contenir el nacionalisme valencià i, alhora, un ariet contra les aspiracions d’alliberament nacional del Principat.
Si comparem el nombre absolut de casos entre eI segon cicle i el tercer a Catalunya i al País Valencià (gràfic), observem com al Principat han crescut tots els tipus principals de catalanofòbia (94 casos més; +261% en conjunt). En el mateix període, al País Valencià la reducció és molt notable (55 casos menys; -36%). És especialment forta la minva dels casos d’hostilitat contra persones i entitats (-78). En canvi, al sud del Sénia augmenta el registre de casos de discriminació lingüística (+26).
Centrant-nos exclusivament en el tercer cicle (2012-2016), es constata com continua essent superior el nombre de casos d’hostilitats contra persones i entitats al País Valencià (36) que no pas a Catalunya (27). Amb tot, les desqualificacions contra els independentistes i la guerra de banderes contra les estelades en els espais públics fan que els casos de discurs de l’odi (+9) i de repressió als símbols (+31) siguin superiors al Principat.