Levi: ‘El cas Bankia és una trama corrupta que es teixia a les cúpules dels partits i els sindicats’

Ahir els seixanta-cinc encausats pel cas de les targetes opaques de Bankia es van asseure per primera vegada al banc dels acusats. Entre ells hi havia l’ex-president de l’entitat Rodrigo Rato i l’ex-president de l’antiga Caja Madrid Miguel Blesa, que van ser escridassats per una vintena d’afectats per les preferents quan arribaven a l’Audiència espanyola. Durant la sessió, la defensa d’ambdós ja va demanar la nul·litat de les proves perquè consideren que els fets han prescrit.

La fiscalia anticorrupció espanyola acusa els encausats d’apropiació indeguda d’uns 12,5 milions d’euros entre el 2003 i el 2012. Les despeses fetes abans, i que inflaven la xifra fins a quinze milions d’euros, han prescrit. Els acusats s’encaren a penes de presó que poden anar de dos anys a deu. VilaWeb en parla amb l’artista i activista Simona Levi, membre dels col·lectius Xnet i 15MpaRato, que van destapar l’escàndol. Per atendre la trucada d’aquest diari, Levi ha de sortir de la sala número 4 de l’audiència, en ple judici. Explica que hi assisteix com a públic i no pas com a acusació.

—Ara fa dos anys que va esclatar l’escàndol de les anomenades targetes black. Ens en podeu recordar els orígens?
—Els col·lectius Xnet i 15MpaRato, dels quals formo part, són els que van impulsar amb una querella el cas Bankia el 2012; just quan es complia el primer aniversari del moviment del 15-M. En aquell moment només es parlava del rescat espanyol i el forat que constituïa la crisi. 15MpaRato va néixer per denunciar que la crisi no és tal, sinó que és una estafa amb uns responsables que tenen noms i cognoms. Nosaltres, com a ciutadans afectats, no podíem permetre que la bancarrota de l’estat i la corrupció quedés impune.

—De la querella inicial el cas es fa gros i es diversifica.
—Correcte. Cal recordar que ara el cas Bankia té tres branques. En la primera s’investiguen la sortida a borsa de l’entitat, en la segona les preferents i en la tercera les targetes black.

—Com vau destapar el cas de les targetes opaques?
—Feia un any que treballàvem en el cas Bankia i ens hi havíem personat com a acusació. A través de la comissió anticorrupció de la Xarxa Ciutadana del Partit X [Xnet i 15MpaRato es van integrar en aquesta iniciativa del partit pirata], vam rebre els correus de Miguel Blesa, president del consell d’administració de Caja Madrid (posteriorment integrada a Bankia). Eren gairebé 8.000 correus. Amb diversos mitjans de comunicació vam començar a analitzar-los i el desembre del 2013 es van publicar les primeres informacions sobre els correus de Blesa. El quart dia és quan va sortir la primera notícia sobre les targetes black. I Això acaba desembocant en una auditoria fiscal que ha portat a l’obertura del cas.

—Els correus es poden consultar ara a la xarxa, no?
—Sí, però no tots. Només aquells que contenen informació important sobre el cas Bankia, que són uns 460. Es poden llegir a la pàgina web correosdeblesa.com. Si els lectors volen consultar aquells que parlen sobre les targetes han de fer-hi la següent cerca: ‘tarjetas black a efectos fiscales’.

—Les targetes opaques, tot i ser la línia d’investigació més recent, és la primera a arribar a judici.
—Sí, té una explicació: és la causa menys complexa de totes tres.

—Assegureu que Bankia funciona com un entramat mafiós. Ho podeu explicar?
—Nosaltres sempre diem que en la qüestió de Bankia, o en l’origen Caja Madrid, la corrupció és estructural. La base és de tipus mafiós, en els sentits estricte i tècnic del terme. La trama corrupta es començava a teixir des de les cúpules dels partits polítics, els sindicats i més organitzacions. S’infiltraven tant a la caixa com en el govern, i s’adaptaven el marc legal per a dur a terme accions criminals des de l’entitat.

—Com funcionaven les targetes opaques?
—Els agents del grup mafiós rebien una targeta per poder fer una vida meravellosa i enriquir-se. En canvi d’això, s’havia d’enviar una quantitat dels diners que obtenien a l’organització. Tots els partits polítics, els sindicats majoritaris i altres institucions hi estan embolicats. Els imputats del cas Bankia són del PP, PSOE, IU, CCOO, UGT, la patronal i moltes més institucions.

—Els investigats al·leguen que ignoraven l’opacitat de les targetes. Fins i tot asseguren que les targetes tan sols servien per a cobrir despeses de representació.
—És molt difícil de creure que un directiu de banca no sap que s’han de declarar impostos. També és curiós que, quan s’ha destapat tot, molts hagin tornat els diners, o almenys una part. Si les targetes eren una remuneració, l’haurien d’haver declarat per IRPF com qualsevol ciutadà. Si no era una qüestió de despeses personals, com diuen, i era de representació –despeses relacionades amb qüestions laborals– era Bankia que havia d’haver declarat totes les factures… No ha passat ni l’una situació ni l’altra. Aquesta defensa no té lògica.

—Sempre heu estat molt dura amb el paper que ha tingut Esquerra Unida en aquest cas. Per què?
—El seu home dins de Bankia, Moral Santín, era una de les persones més actives: era l’encarregat de la retribució de tots els consellers. Hi tenia un paper molt important. I, si més no, la cúpula d’Esquerra Unida Madrid, gràcies a unes declaracions de Cayo Lara enregistrades en una assemblea, sabia quin paper feia dins l’entramat de Bankia. S’ha de remarcar que en deu anys el partit ha guanyat, entre préstecs sense devolucions i altres bonificacions, de 3 milions a 5 milions d’euros. I Moral Santín, amb una despesa acumulada de 456.500 euros, és el segon directiu que més va fer servir la targeta black.

—Però la resta d’implicats devien fer coses similars, no?
—Certament, Esquerra Unida no és més culpable que els altres, però esperàvem un altre paper d’un partit que ha fet bandera de la regeneració. Esquerra Unida no ens ha donat mai suport en l’acció civil que hem emprès, i no ens ha reconegut ami, sinó que ha intentat personar-se en la causa per fer control de danys dels seus acusats –Moral Santín, Rubén Cruz, Gómez Castañeda i Ángel Rizaldos– i endarrerir clarament el procediment. IU ha menystingut la nostra feina i el seu advocat sempre ha tingut una actitud molt agressiva amb nosaltres.

—No ha canviat res amb l’arribada d’Alberto Garzón?
—És l’únic amb qui hem pogut parlar i ha estat molt amable amb nosaltres, perquè ja ens coneixem del 15-M, però no ha pogut canviar res. Abans perquè no comptava gens, però ara ell és el nou Cayo Lara i continua persistint la mateixa actitud a iU.

—Què n’espereu, del judici?
—N’esperem condemnes de presó. Com he dit abans, això només és una branca del cas Bankia. Aquí hi ha una qüestió personal de com vivia aquesta gent, però també una utilització d’unes targetes per comprar voluntats. Remunerar els agents d’una trama mafiosa. Aquest només és el començament del cas Bankia. Un cas en el qual volem explicar com funcionen uns governs que exploten la població i no pensen a governar.

—Per què no participen en l’acusació en el cas de les targetes opaques?
—Ens n’han exclòs. El jutge Fernando Andreu considera que l’únic afectat és l’entitat i el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). Nosaltres considerem que les targetes han estat part del saqueig de l’entitat que l’ha portat a la bancarrota i al rescat a fons perdut. Considerem que la gent del carrer ha pagat i, per tant, es mereix ser representada, però el jutge Andreu no ho creu així. De totes maneres, tampoc no ens queixem gaire, perquè entenem que Andreu ho ha fet per accelerar el procediment i evitar possibles endarreriments.

—Teniu cap contacte amb la defensa de Bankia?
—Nosaltres estem en contacte amb l’acusació popular de la Confederació Intersindical de Caixes (CIC). Amb ells tenim conversacions sovint. Pel que fa a Bankia, només parlem amb la persona de comunicació esporàdicament.

—Quin impacte pot tenir el judici en les altres dues causes?
—És molt aviat per a dir-ho. Espero que sigui un bon començament.