24.03.2017 - 22:00
La Unió Europea (UE) celebra avui els seixanta anys del Tractat de Roma amb una gran manifestació europeista que vol reivindicar la necessitat d’una Unió forta. Amb el lema ‘La Unió Europea té futur’, els partidaris de la UE surten al carrer per demostrar que hi ha una majoria de ciutadans pro-europeus, segons que explica Paolo Vacca, un dels organitzadors de la Marxa per Europea i secretari general de la Unió de Federalistes Europeus (UEF). La manifestació es fa a la capital italiana coincidint amb la cimera de caps d’estat i de govern de la UE, i haurà de competir en protagonisme amb almenys set actes més, entre els quals, també, una marxa anti-UE.
‘El somni europeu no pot acabar en mans d’uns polítics massa cauts que no s’atreveixen a prendre decisions a escala europea’, adverteix Vacca, que es mostra confiat que milers de persones participaran avui a la Marxa per Europa. També esperen un suport molt ampli de catalans a la manifestació. ‘Catalunya sempre ha estat pro-europea’, diu. Entre els assistents a la manifestació, hi haurà els eurodiputats Jordi Solé (ERC), Javi López (PSC), Ernest Urtasun (ICV) i Francesc Gambús (independent). També hi enviaran representants diverses organitzacions de la societat civil, com ara el Consell Català del Moviment Europeu, les seccions catalana i de joves de la Unió de Federalistes Europeus, Federalistes d’Esquerres i Horitzó Europa.
‘És un moment difícil per a tothom, i per a Catalunya en particular, per les raons que tots sabem, de manera que creiem que la presència d’una gran delegació de ciutadans, eurodiputats i representants locals és un gran senyal de la confiança i la creença de la societat civil catalana cap a Europa i del lloc de Catalunya a la UE’, destaca Vacca. També admet que a hores d’ara la UE es troba en una situació difícil per posicionar-se en el debat independentista, però amb tot, preguntat per l’encaix d’un estat català independent en el club, diu que confia que si el problema sorgeix, la UE trobarà una manera de resoldre’l.
Sense alternativa a Europa
Vacca explica que aquests últims dies han rebut molts suports d’arreu d’Europa per a la manifestació i reivindica el futur de la UE tot i la crisi actual. ‘La UE té futur, l’ha de tenir’, i destaca que l’alternativa és un retorn a un passat al qual els europeus no volen tornar. Un passat de fronteres i proteccionisme com el que demanen, de fet, partits com el Front Nacional de Marine Le Pen a França. En un moment crític, la manifestació de Roma, diu, és una crida a la unitat i el canvi en una UE que ‘s’ha de reformar per respondre a les moltes aspiracions que tenen els ciutadans’.
Segons que explica, la Marxa per Europa ha unit moltes organitzacions, partits i entitats de la societat civil per fer front al discurs euroescèptic que ha dominat el carrer aquests darrers anys. ‘Nosaltres també volem ser al carrer’, diu, i assenyala que cal reivindicar el suport a la UE en un moment en què es prenen decisions importants.
El debat del futur de la Unió Europea arriba en el seixantè aniversari de la signatura del Tractat de Roma i quan queden pocs dies perquè el Regne Unit activi el procediment de sortida. Els dirigents europeus, que es reuniran el mateix dia que milers de persones prenguin els carrers de Roma, tenen sobre la taula la proposta de França i Alemanya d’una Europa a dues velocitats. Per Vacca, és una opció viable.
‘Hi ha diferents visions’ a la Unió Europea, admet, de manera que ‘o es troba com combinar els qui volen integrar més i els qui volen integrar menys o hi haurà més països que prendran la mateixa decisió que ha pres el Regne Unit’. Segons Paolo Vacca, quan els països estan insatisfets amb el grau d’integració de la UE, inevitablement tenen la temptació d’anar-se’n. ‘L’Europa a dues velocitats és una manera de mantenir tothom unit tot permetent el grau d’integració que realment vol cada país’, conclou.
Una UE en qüestió
L’Europa a dues velocitats és una de les propostes per a intentar reconduir un projecte que avui és qüestionat. Malgrat els èxits aconseguits, la Unió Europea viu ara una crisi de legitimitat. La victòria del Brexit al referèndum del Regne Unit i l’avenç de l’extrema dreta antieuropea a l’est d’Europa, però també en països puntals del projecte europeu com França o Alemanya, han posat en dubte el projecte.
Per una altra banda, la gestió europea de la crisi dels refugiats ha generat moltes crítiques entre entitats i ONG pro-drets humans, que veuen en Europa un projecte insensible a les qüestions socials i humanitàries. En aquest sentit, i des d’un punt de vista econòmic, la crisi continua present per bona part de la població, que s’ha vist empobrida per les polítiques d’austeritat aplicades des de Brussel·les.
