16.01.2018 - 08:38
|
Actualització: 16.01.2018 - 11:33
La Comissió de Peticions del Parlament Europeu (PETI) ha rebut aquests darrers sis mesos prop d’una quarantena de requeriments per a tractar de la democràcia i la situació política a Catalunya i també aspectes com ara la violència policíaca durant el referèndum de l’1-O. Segons que ha pogut saber l’ACN, el secretariat del PETI ja ha recomanat que la majoria de les sol·licituds es declarin ‘inadmissibles’ perquè considera que no són competència de la Unió Europea. Amb tot, fonts parlamentàries expliquen que els eurodiputats de la Comissió de Peticions no han pres decisions finals sobre les sol·licituds que afecten Catalunya, i que el refús és només una recomanació tècnica del secretariat. ‘Són els membres de la comissió que avaluen totes les peticions i decideixen si són declarades admissibles o inadmissibles’, expliquen fonts del parlament. Per l’eurodiputat d’ERC Josep-Maria Terricabras, membre de la comissió, refusar les queixes catalanes perquè no són competència de la UE és inapropiat, car la cambra ha discutit en ple la situació de l’1-O.
‘Qui de moment ha posat el “no admissible” a algunes d’aquestes peticions és el secretariat’, diu Terricabras. Segons ell, s’han d’acabar discutint en una reunió de coordinadors i, si cal, els membres de la comissió les han de votar.
Fonts del parlament expliquen a l’ACN que el secretariat del PETI no té en compte preferències polítiques: ‘Els administradors únicament analitzen si el contingut d’una petició escau sota la competència de la Unió Europea’, és a dir, si la UE hi pot actuar. ‘Sigui com sigui, els eurodiputats no han pres cap decisió sobre el cas de Catalunya’, afegeixen. Segons Terricabras, la justificació del secretariat és que l’afer no afecta la UE. ‘Nosaltres argumentem que no és ben bé això –diu–. No és veritat, ens incumbeix perquè ho ha dit el plenari i aquest és l’argument perquè puguin acceptar-se moltes, potser no totes, de les peticions que es fan.’ Explica que hi ha queixes sobre els drets humans, les llibertats d’expressió o la violència a Catalunya i caldrà examinar les peticions una a una. També diu que pot ser que, fins i tot, n’hi hagi més de quaranta, una xifra que la cambra admet que és aproximada.
Ciutadans dóna per fet que la PETI ho ha desestimat
Tot i que els diputats de la comissió encara no han pres cap decisió final, l’eurodiputat de Ciutadans Javier Nart, membre suplent de la comissió, donava per fet en un comunicat enviat a la premsa que la comissió ‘desestima reiteradament les reclamacions de sectors independentistes’ i es congratulava del ‘bon criteri’ de la PETI arran de la pluja de reclamacions.
Segons Terricabras, l’opinió del secretariat és un primer pas, que té poca importància. ‘Si algú en treu grans conclusions –diu– va massa de pressa.’
D’acord amb el reglament de la cambra, una petició s’admet si almenys un terç dels membres de la comissió ho demanen, és a dir, si 12 dels 36 diputats que en formen part hi voten a favor. Segons l’eurodiputat d’ERC la resolució definitiva sobre l’admissió de les peticions serà segurament a final de gener, cap al 23, o al febrer, cap al 21 (quan és previst que es reuneixi la comissió). ‘Encara hi ha prou temps per a presentar alguna al·legació o proposta i per discutir-la i replicar-la’, assenyala. ‘No sé com acabarà, però no s’ha de dramatitzar ni fer veure que Catalunya és rebutjada a Europa perquè això no hi té res a veure’, diu.
Segons la definició que en fa el Parlament Europeu, la Comissió de Peticions actua de pont entre els ciutadans de la UE i les seves institucions i permet a tots els ciutadans europeus d’exercir el dret d’adreçar-se per escrit al Parlament Europeu per abordar els problemes que puguin aparèixer en la seva vida quotidiana, sempre que les qüestions que es formulin incideixin en l’àmbit competencial de la UE.
Entre els aspectes abordats per aquesta comissió, hi ha el cas dels nadons robats a l’estat espanyol durant el franquisme o el transvasament del riu Ebre.
