19.10.2023 - 21:40
Letònia, un petit estat d’1,8 milions d’habitants banyat per la mar Bàltica, va aconseguir l’any 1991 d’independitzar-se de l’URSS. Legalment, no va esdevenir un nou estat, sinó que va restaurar la independència que havia perdut l’any 1940, quan va ser annexionat arran del pacte Mólotov-Ribbentrop entre l’Alemanya nazi i la Unió Soviètica.
Tot i que pogués semblar un tecnicisme, això va comportar que els ciutadans que hi residien abans del 1940, i els seus descendents, obtinguessin automàticament la nacionalitat letona, però, en canvi, no la van obtenir pas els que s’hi havien establert més tard, i tampoc els seus descendents, alguns nascuts al país. La gran majoria dels habitants que van quedar exclosos de la nacionalitat eren ètnicament russos, un grup que aleshores representava el 34% de la població i que era majoritari en moltes regions de l’est.
Per obtenir la nacionalitat letona calia haver residit, com a mínim, cinc anys al país, aprovar un examen de letó equivalent al nivell B1 (un dels més alts d’Europa) i demostrar coneixements sobre la història, la cultura, l’himne i la constitució.
Això fa que una bona part dels habitants russos, ucraïnesos i bielorussos de Letònia tinguin la categoria de no-ciutadans. Ara mateix són unes 180.000 persones, és a dir, un 10% de la població. Els no-ciutadans, una figura en el dret internacional que solament es troba a Estònia i Letònia –i que és diferent de ser apàtrida–, no tenen cap mena de nacionalitat, però tenen certs drets, com ara l’emissió d’un passaport especial.
Actualment, un 63% dels residents es consideren ètnicament letons, una tendència que ha anat creixent d’ençà de la independència. Aleshores representaven el 52% i es trobaven al llindar d’esdevenir una minoria, cosa que hauria pogut fer perillar la supervivència mateixa del projecte nacional i que, en gran part, explica les dures condicions per assolir la nacionalitat.
En canvi, un 24% són ètnicament russos, uns 450.000 habitants. D’aquests, la majoria ha superat les proves de nacionalitat i ja són ciutadans letons de ple dret; una part són no-ciutadans, i una altra part, uns 24.505 ciutadans, va decidir d’obtenir la nacionalitat russa.
Tot i que vora un quart es consideren russos, els qui tenen el rus com a llengua materna representen el 37% de la població. Una llengua que, fins fa pocs anys, s’utilitzava a tot arreu amb normalitat. De fet, l’any 2012 es va arribar a fer un referèndum per a declarar el rus llengua oficial, però va ser rebutjat per 821.722 vots en contra (75%). En canvi, 273.347 persones hi van votar a favor, inclosa la majoria dels municipis més sud-oriental, i tenint en compte que hi havia centenars de milers de no-ciutadans i més residents que no van poder votar.
Però arran de la guerra d’Ucraïna, es va voler reduir la influència de Rússia al país. Es van retirar monuments soviètics, es va prohibir l’emissió de la televisió russa i es van eliminar les línies immersives en rus de l’ensenyament. Alguns sondatges sobre la guerra van revelar que, mentre que el 80% dels parlants de letó donava suport a Ucraïna, solament un 25% dels parlants de rus del país n’era partidari. En un moment de tensió màxima entre els països bàltics i Rússia, i amb un conflicte diplomàtic en augment, les autoritats letones van mostrar preocupació per aquest fet i la campanya electoral de l’any passat va estar dominada per les qüestions de la identitat nacional i els problemes de seguretat.
Estònia denuncia una incursió russa sobre el seu espai aeri i convoca l’ambaixador a Tallinn
En aquest context, per exemple, es va eliminar del nomenclàtor de Riga el carrer dedicat a Aleksandr Puixkin, es va separar l’Església Ortodoxa Letona de l’Església Ortodoxa Russa i, fins i tot, es va reintroduir el servei militar obligatori. A més, pensant en el rus, es va prohibir l’ús d’una llengua no oficial a la Unió Europea en espais de la vida pública, com ara, institucions estatals i municipals, i no es permetia de comunicar en rus a l’aeroport ni les estacions de tren i autobús.
Una altra mesura, aprovada l’any 2022, va ser que la majoria dels ciutadans de nacionalitat russa, alguns dels quals feia dècades que hi vivien o fins i tot hi havien nascut, havien de renovar els permisos de residència. Per exemple, havien de demostrar nocions bàsiques de letó, un A2. Hi havia algunes excepcions, com ara els menors de quinze anys, els més grans de setanta-cinc o els qui tenien alguna afecció de salut. Maris Kucinskis, ministre d’Interior fins ara fa un mes, explicava: “Són requisits lingüístics molt senzills. No són comparables amb les habilitats lingüístiques que es necessiten per a un lloc de feina. Es valora l’ús d’expressions quotidianes elementals, perquè puguis dir com et dius, qui ets o on vius, per exemple.” Aquest tràmit l’havien de fer els ciutadans que havien demanat expressament la ciutadania russa, però no els qui tenen la condició de no-ciutadans de Letònia.
Tot i ser un nivell bàsic, solament el 39% dels ciutadans amb nacionalitat russa que van fer l’examen el van aprovar i, per tant, van aconseguir el permís de residència. Com que la gran majoria no el va superar, es va decidir de fer una nova prova més endavant. Mentrestant els amplien el permís de residència un temps més. Tot amb tot, hi ha una part que no ha presentat la documentació ni ha fet la prova lingüística o no ha sol·licitat de tornar-la a fer en cas d’haver-la suspès.
Ara l’autoritat migratòria de Letònia ha pres una mesura contundent, amb l’ordre d’expulsió d’aquells que no han demanat la residència ni han fet un examen sobre competència lingüística. Ha enviat una carta a 3.255 ciutadans de nacionalitat russa que diu que el 2 de setembre els caducava el permís de residència i que han d’abandonar el país abans del 30 de novembre.
Sobre això, el govern rus ha remarcat que acolliria els ciutadans de nacionalitat russa que siguin expulsats: “Rússia farà tot allò que sigui possible per a oferir comoditats als nostres compatriotes si finalment tornen al país d’origen. Com sabeu, tenim un programa d’assistència per al reassentament voluntari dels compatriotes russos que viuen a l’estranger”, explica el vice-ministre d’Afers Estrangers rus, Aleksandr Gruixko. Segons ell, la possible expulsió de Letònia per això que anomena “requisits lingüístics massa estrictes” és alarmant. Ha traslladat el cas a agències especialitzades de l’ONU i l’OSCE, perquè considera que és un atac contra els russoparlants.
L’autoritat migratòria de Letònia ha deixat clar que el mes de desembre comprovarà si els qui han perdut el permís de residència han travessat la frontera i han sortit de Letònia. Altrament, hi haurà una ordre d’expulsió, una mesura contundent que no és exempta de polèmica.
