L’estudi de la desigualtat de la riquesa en els animals pot aportar pistes sobre l’evolució de les seves societats

La desigualtat de la riquesa és una qüestió de recerca normalment reservada als humans. Però ara, un investigació de l’Institut Max Planck de Comportament Animal i la Universitat de Nebraska-Lincoln suggereix que l’estudi de la desigualtat de la riquesa en els animals pot ajudar a entendre’n l’evolució social. Adaptant enfocaments de l’estudi de la desigualtat de la riquesa en els éssers humans, els investigadors mostren com la riquesa –en forma de béns materials, atributs individuals o connexions socials– és, de manera generalitzada, en les espècies animals i es pot distribuir de manera equitativa o desigual. Aquest marc ofereix l’oportunitat d’unir diferents racons de la biologia evolutiva sota el paraigua de la desigualtat de la riquesa i explorar la idea que la distribució desigual del valor, sigui quina en sigui la forma, té conseqüències importants per a les societats animals.

La desigualtat és un dels reptes més grans de la societat moderna i té un paper destacat en el debat social i polític. En els camps de l’economia i la sociologia, els acadèmics estudien la desigualtat per entendre d’on ve, quines conseqüències té i com podríem aplicar polítiques que produeixin societats més productives, saludables i equitatives. Una de les conclusions d’aquest treball és que la desigualtat pot tenir conseqüències importants per als qui vivim en aquestes societats.

Això va captar l’atenció d’Eli Strauss, de l’Institut Max Planck de Comportament Animal d’Alemanya (MPI-AB), i de Daizaburo Shizuka, de la Universitat de Nebraska-Lincoln, dos ecòlegs del comportament que estudien l’evolució social en societats no humanes. “Quan vaig llegir uns articles fascinants de sociologia i economia, em vaig adonar que aquests estudis comparteixen un objectiu comú amb la meva feina en comportament animal, i és que tots dos volem entendre com sorgeix la desigualtat i com afecta els resultats dels individus i els grups”, diu Strauss, primer autor de l’article i investigador postdoctoral al MPI-AB.

Un nou marc a l’estudi de l’evolució social

No és que no s’hagi estudiat mai la desigualtat en els animals. Els investigadors d’animals fa molt de temps que exploren les diferències entre ells en els seus trets físics, el territori i els recursos que adquireixen, les estructures que construeixen o el poder social que tenen. Tanmateix, mancava la visió general que aquestes diferents dimensions de la vida dels animals estan vinculades sota el paraigua de la desigualtat. “Mentre llegíem, ens demanàvem si els estudis sobre les causes i conseqüències de la desigualtat en els éssers humans podrien ajudar els biòlegs com nosaltres a entendre millor les societats animals”, diu Daizaburo Shizuka, professor associat de la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat de Nebraska-Lincoln.

En un article de revisió publicat a Proceedings of the Royal Society B, Strauss i Shizuka reuneixen treballs de diferents camps acadèmics per salvar la bretxa entre la investigació de la desigualtat a les societats humanes i a les animals. Se centren en allò que es pot aprendre sobre els animals inspirant-se en els estudis sobre la desigualtat en els éssers humans. El seu és un dels primers estudis que uneixen aquestes diferents àrees de recerca com a mitjà per comprendre com la distribució desigual del valor dóna forma a les societats animals.

Els animals poden tenir “riquesa”?

Tot i això, els investigadors primer van haver de trobar un terreny comú entre els humans i els animals. En els humans, hi ha “desigualtat” quan una mica de valor es distribueix de manera desigual entre els individus. En general, aquest valor es defineix com a “riquesa”.

“Els animals no tenen comptes bancaris, per tant, com poden ser rics?”, diu Strauss. Per respondre aquesta pregunta, els científics van recórrer a la investigació en antropologia evolutiva, que explora la desigualtat en les societats de caçadors-recol·lectors, pastors i més societats humanes a petita escala. “Aquestes societats mostren diferents graus de desigualtat en la riquesa, que no es limita a bitllets i monedes”, afegeix. Els antropòlegs consideren que la riquesa es compon més àmpliament de béns materials, característiques individuals com ara els coneixements i la capacitat de caça, i connexions socials. Per exemple, una dona pot ser rica per tenir moltes vaques, ser hàbil en el cultiu o tenir influència en la societat.

La revisió destaca com aquestes dimensions humanes de la riquesa funcionen molt clarament en els animals. La propietat del territori i l’accés als aliments són menes de riquesa material molt esteses en el regne animal. Per exemple, els esquirols i els picots menjaglans acumulen menjar i l’emmagatzemen. Pels dofins o pels corbs de Nova Caledònia, les tècniques d’ús d’eines són peces d’informació valuoses que els obren noves oportunitats de cerca d’aliments.

Les relacions socials també són una font fonamental de riquesa en moltes espècies, com ara en les hienes tacades i els corbs, que formen aliances amb els seus companys de grup per ascendir socialment. Curiosament, igual que la riquesa en els éssers humans, en els animals de vegades es transfereix de pares a fills. Igual que els diners poden variar quant a la seva distribució desigual entre les persones, aquestes menes de riquesa poden repartir-se de manera força uniforme entre els animals o concentrar-se en mans d’uns pocs rics.

L’evolució de la societat

Amb aquesta visió àmplia de la desigualtat de la riquesa, els autors exploren les maneres en què la investigació sobre la desigualtat en els éssers humans ens pot ajudar a entendre més bé el funcionament de les societats animals. Analitzen les teories sobre allò que fa que algunes societats siguin més desiguals que unes altres, les conseqüències de la desigualtat per a la salut individual i l’èxit del grup, i les formes en què els individus i els llinatges canvien de riquesa amb el temps a través de la mobilitat social.

Segons Shizuka: “L’estructura d’una societat influeix molt en tots els individus que hi viuen. En molts casos, les diferències entre els individus sorgeixen de les diverses maneres en què les societats desiguals els afecten. Alhora, els individus intenten d’exercir control sobre aquests sistemes desiguals o navegar-hi de maneres diferents. La biologia de les societats animals inclou aquesta mena de dinàmiques, i no podem entendre l’evolució dels animals socials sense reconèixer aquesta retroalimentació entre l’individu i la societat.”

“La nostra esperança és que aquest treball serveixi de guia per a futures investigacions sobre la desigualtat de la riquesa en les diferents espècies, cosa que, en última instància, permetrà de comprendre més bé l’evolució dels trets que ajuden els animals a treure el màxim profit de la vida social”, afegeix Strauss.

Els autors reconeixen que l’estudi de la desigualtat en els animals podria ajudar a aclarir el funcionament de la desigualtat a les societats humanes, però adverteixen que cal anar amb compte quan es miren els animals per entendre’ns a nosaltres mateixos. Els humans són una espècie animal particular amb trets socials i cognitius únics. Encara que és poc probable que la desigualtat funcioni de manera completament diferent en els humans que en els altres animals, tampoc no hi ha més societats que funcionin a l’escala de l’economia mundial humana moderna.

“Podem mirar unes altres espècies per entendre els processos evolutius generals que produeixen tots els animals, inclosos nosaltres mateixos”, diu Strauss, “però la qüestió de què fa que una societat humana sigui ètica és fonamentalment una qüestió moral en què la vida social dels animals no ens pot guiar. És una cosa que hem d’esbrinar pel nostre compte”.