L’estrès de la pandèmia ha accelerat l’envelliment del cervell dels adolescents

Un estudi de la Universitat de Stanford, als Estats Units, ha descobert que l’estrès derivat de la pandèmia han fet envellir físicament, i de manera prematura, el cervell dels adolescents, segons que publiquen els seus autors en la revista ‘Biological Psychiatry: Global Open Science’.

“Ja sabem, gràcies a la recerca global, que la pandèmia ha afectat negativament la salut mental dels joves, però no sabíem què estava passant físicament als seus cervells”, apunta Ian Gotlib, professor de Psicologia a la Facultat d’Humanitats i Ciències i autor de la recerca.

Els canvis en l’estructura del cervell es produeixen de manera natural a mesura que envellim, explica Gotlib. Durant la pubertat i els primers anys de l’adolescència, tant l’hipocamp com l’amígdala, àrees del cervell que controlen respectivament l’accés a uns certs records i ajuden a modular les emocions, pateixen un creixement important. Al mateix temps, els teixits del còrtex, una zona implicada en el funcionament executiu, es tornen més prims.

Així doncs, en comparar les ressonàncies magnètiques d’una cohort de 163 nens preses abans i durant la pandèmia, l’estudi de Gotlib va demostrar que el procés de desenvolupament celebral es va accelerar durant el confinament de COVID-19. Fins ara, assegura, aquest tipus de canvis accelerats en l’edat del cervell només havien aparegut en nens que havien experimentat una adversitat crònica, ja fora per violència, abandó, disfunció familiar o una combinació de múltiples factors.

“No és clar si els canvis són permanents. La seva edat cronològica acabarà essent la seva edat cerebral? “, es demana i respon: “Si la seva edat cerebral continua essent més gran que la seva edat cronològica, no és clar quins seran els resultats en el futur. En el cas d’una persona de 70 o 80 anys, caldria esperar alguns problemes cognitius i de memòria basats en els canvis del cervell.”

“En comparació amb els adolescents avaluats abans de la pandèmia, els avaluats després del confinament no només tenien problemes de salut mental més greus, sinó que també tenien un menor gruix cortical, un major volum de l’hipocamp i l’amígdala, i una edat cerebral més avançada”, argumenta.

“Aquestes troballes també podrien tenir greus conseqüències per a tota una generació d’adolescents en el futur”, afegeix el coautor de l’estudi Jonas Miller, becari postdoctoral en el laboratori de Gotlib durant l’estudi i ara professor assistent de ciències psicològiques en la Universitat de Connecticut.

“L’adolescència ja és un període de ràpida reorganització en el cervell, i ja està vinculada a majors taxes de problemes de salut mental, depressió i conductes de risc -assenyala-. Ara es produeix aquest esdeveniment global, en què tothom experimenta algun tipus d’adversitat en forma d’alteració de les rutines diàries. Pot donar-se el cas que els cervells dels nois que tenen 16 o 17 anys avui no siguin comparables als dels seus homòlegs de fa uns anys”.

Ara, Gotlib planeja continuar el seguiment de la mateixa cohort de nens durant l’adolescència i la joventut, per a comprovar si la pandèmia de COVID ha canviat la trajectòria del seu desenvolupament cerebral a llarg termini.