L’estratègia ‘divina’ de Sánchez per a frenar el virus

TEMA DEL DIA
Treballar. Sánchez ha decidit desafiar tots els criteris científics i, a partir de la setmana que ve, podran tornar a la feina els treballadors de serveis no essencials, tret dels qui ja van quedar fora del decret d’alarma. A Espanya, a partir de dilluns, es tornaran a omplir metros, autobusos, trens de rodalia, autocars de línia i tota mena de transports per a arribar a la feina, a més del contaminant vehicle privat. Als Països Catalans, no serà fins dimarts, perquè dilluns de Pasqua és festiu, com a molts països europeus. S’acaba el confinament total tot i que els experts reclamen de mantenir-lo, i continua el domiciliari, que no sabem quan acabarà perquè els ministres es contradiuen entre ells. No és que Pedro Sánchez s’hagi tornat un negacionista de la pandèmia, sinó que el confinament total s’acaba perquè qui governa Espanya és l’Íbex 35, per mitjà de les seves franquícies roges, o rosades. Com va reconèixer la ministra Yolanda Díaz, tampoc no hi ha diners a la caixa de la Seguretat Social per a pagar l’atur, ni els ERTO, que no es podran cobrar fins el 2 de maig. Els bancs com el BBVA, Caixabank i Bankinter han hagut d’avançar el pagament de l’atur i són els que marquen el calendari.

El debat sobre si s’ha de prioritzar la salut o l’economia s’ha resolt a favor de la segona. Els falcons liberals infiltrats al govern espanyol han guanyat la batalla, amb la vice-presidenta Nadia Calviño al capdavant, que no vol aturar l’economia. Mentrestant, Podem s’ha convertit en el retaule de dissabte de Passió de la Setmana Santa, arrossegant la creu d’una conversió dolorosa al pragmatisme capitalista. Si les coses surten malament, Pablo Iglesias serà el convidat de l’any que ve a la Dansa de la Mort de la processó de Verges, amb permís del seu batlle, Ignasi Sabater, que enguany l’ha hagut de suspendre.

En la seva compareixença al congrés espanyol, Sánchez ha recomanat als treballadors que es rentin les mans. Ell ja ho ha fet, com Ponç Pilat, i ho fia tot a la pausa de Setmana Santa. Les ‘vacances’ han de fer baixar el nombre de contagis, malgrat la invasió tòxica de turistes que pateixen algunes zones dels Països Catalans, especialment al sud del País Valencià i a les comarques del Pirineu. El diumenge de Pasqua, diumenge de Resurrecció segons la tradició cristiana, ha de parar el virus, però l’endemà, tothom a treballar. És fiar-ho tot a un miracle, com a l’edat mitjana, en un any sense processons, tot i que Felipe VI ja ha tranquil·litzat les confraries andaluses, en una acció decisiva més de la seva abnegada tasca en la lluita contra el virus monàrquic.

L’extrema dreta política i mediàtica espera ansiosa que aquest caos torni a disparar els morts, per enterrar el govern que havia de ser el més progressista de la història. Mentre mostren els taüts embolicats amb la bandera espanyola per les televisions privades regades generosament amb 15 milions d’euros públics, el PP, Ciutadans i Vox ensumen poder amb la seva retòrica colpista. El marc militar que s’ha donat a la comunicació governamental afavoreix el món de Santiago Abascal, perquè l’autoritarisme militar s’ha normalitzat, en detriment del blanc de les bates del personal sanitari, que no porten el pit foradat de medalles perquè amb la suor del seu esforç els rellisquen. Quan parlen de guerra, quan parlen de soldats, parlen de mort, cosa que ja li va bé, a l’extrema dreta. Quan es parla de vida, de ciència, de raó, guanya la democràcia. Però encara hi ha massa militarisme en l’ADN de la política espanyola, impregnat a còpia de cops d’estat, quaranta anys de franquisme i nombrosos pronunciamentos al llarg dels segles.

Tot això no s’arregla, com ha proposat infructuosament Sánchez, traient la pols a uns Pactes de la Moncloa que van signar-se en blanc i negre per evitar la ruptura amb el franquisme. Veient el desgavell del govern espanyol, la Generalitat ha d’encapçalar una sortida catalana a la crisi sanitària, econòmica i social. Resoldre la crisi centralitzant i militaritzant és una resposta amb instruments del segle passat. En ple segle XXI, el govern ha d’encapçalar una sortida a la crisi amb criteris científics, posant la vida de les persones davant i vetllant pels interessos dels treballadors, autònoms i la petita i mitjana empresa, base del teixit productiu català. Si Catalunya manté l’obediència a l’estratègia del govern espanyol, el risc de recaiguda sanitària i cronificació de la crisi econòmica serà molt alt.

MÉS QÜESTIONS

El Consell destina 30 milions d’euros a persones de rendes baixes afectades per un ERTO. Front comú per a ajudar els més vulnerables afectats per la crisi socioeconòmica que ja ha començat. La Generalitat i els agents socials han signat un acord perquè 200.000 treballadors afectats per expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) puguin demanar un ajut de 150 euros per a pal·liar la disminució d’ingressos a causa de la reducció de l’activitat econòmica. També podran sol·licitar ajuts les persones que hagin hagut de reduir la jornada laboral per a atendre menors o gent gran i que també hagin vist el sou reduït. Per alleugerir la reducció de renda dels afectats per ERTO, el Consell ha obert una línia d’ajuts de 30 milions d’euros que provenen d’aportacions de diferents conselleries, com ara Hisenda i Economia. Uns altres tres milions d’euros de la Conselleria d’Economia es destinaran a finançar ajuts de fins a 600 euros per als treballadors que també hagin hagut de retallar la jornada. L’acord s’implementarà amb un decret llei que es publicarà demà, i els interessats hauran de demanar-los a l’Agència Tributària Valenciana. El president de la Generalitat, Ximo Puig, el president de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV), Salvador Navarro, i els secretaris generals d’UGT, Ismael Sáez Vaquero, i CCOO, Arturo Lopez León, s’han mostrat satisfets amb aquest acord perquè consideren situa el País Valencià al capdavant del diàleg social per a mitigar la devastadora situació econòmica i d’ocupació que deixa la Covid-19.

La Unió de Llauradors proposa de reactivar els mercats ambulants de productes de proximitat. La Unió de Llauradors ha demanat a la delegació del govern espanyol al País Valencià que permeti de tornar a fer els mercats ambulants de proximitat i no sedentaris que es feien a molts municipis, aplicant-hi requisits de seguretat. Consideren que no té lògica prohibir-los sense més i permetre que els supermercats i les grans superfícies obrin sense cap problema. Reobrir aquests mercats permetria de mitigar les pèrdues que tenen els productors agrícoles. La Unió recorda que molts no poden acollir-se a les mesures de compensació per cessament d’activitat perquè continuen mantenint el cultiu i els animals. L’organització xifra en 10 milions les pèrdues dels productors d’hortalisses, a les quals cal sumar les dels ramaders que venien formatges o derivats lactis a aquests mercats i que encara s’han de calcular.

L’OCB lamenta la retallada de l’autogovern feta pel govern espanyol. L’Obra Cultural Balear ha fet públic, a les xarxes socials, un missatge del president de l’entitat, Josep de Luis, en què lamenta la retallada de l’autogovern que ha aplicat l’executiu de Pedro Sánchez amb l’excusa de la crisi del coronavirus. El president de l’OCB anima a mantenir el confinament solidari i recorda que les institucions de les Illes poden comptar amb la complicitat i la col·laboració de l’Obra, tot i que remarca la preocupació perquè s’hagi aprofitat la crisi per buidar de competències l’autogovern i retallar-lo. De Luis també recorda que l’entitat que presideix no s’ha aturat i ha ofert un ampli ventall de possibilitats per a gaudir de la cultura des de casa i reivindica el paper de la cultura durant aquests dies, concretament la seva generositat malgrat la situació crítica del sector. El president remarca que el consum gratuït de cultura que es fa aquests dies s’haurà de traduir en el compromís de la gent envers el sector cultural, cosa que exigeix esdevenir consumidors actius de cultura en totes les seves expressions.

La policia andorrana vigila amb drons les activitats a la muntanya. La policia andorrana ha desplegat tots els mitjans possibles per evitar que la gent esquivi el confinament domiciliari i també que arribin turistes d’altres països durant aquesta Setmana Santa. Entre aquests mitjans, hi ha drons que poden accedir a zones de muntanya més mal comunicades. L’aparell sobrevola les persones que hi troba i amb un altaveu els recorda l’obligació de romandre a casa i les convida a anar-se’n. Amb les primeres proves, han trobat persones prenent el sol en un prat al Tarter, fent trial a Anyós, bicicleta a Pal i passejades a Canillo. La policia diu que en tots els casos la resposta ha estat correcta i immediata. Les patrulles també controlen les zones urbanes amb efectius uniformats i de paisà. Aquests darrers dies, han vist més persones al carrer, coincidint amb les hores d’obertura de supermercats i bancs. També gent que allarga les passejades dels gossos i aprofita per caminar. Tot i això, la policia diu que, en general, les normes es respecten.

Els batlles tanquen la circulació entre l’Alta i la Baixa Cerdanya. Els batlles dels municipis fronterers entre l’Alta i la Baixa Cerdanya han decidit de tallar totes les carreteres durant aquests dies de Setmana Santa per evitar la circulació de turistes que no respecten el confinament domiciliari. Els talls de carretera són físics, amb obstacles pesants, que s’han instal·lat a totes les carreteres, fins i tot les secundàries. La decisió s’ha pres d’acord amb els batlles de Puigcerdà i Llívia. Els batlles havien constatat un augment anormal de la circulació, cosa que indica la presència de turistes. Els dos únics passos oberts són controlats per la policia.

LA XIFRA
435.000 euros des del 30 de març ha recaptat Òmnium Cultural amb la campanya ‘Esprint solidari’. Els diners es destinaran a quatre projectes per a lluitar contra el coronavirus 2019.

TAL DIA COM AVUI
El 9 d’abril de 1938, va ser afusellat pels franquistes Manuel Carrasco i Formiguera. Republicà, democristià i catalanista, va ser conseller de Sanitat i Beneficència i diputat a les Corts Republicanes. Va haver de fugir de Catalunya perquè els anarquistes el volien matar.