27.04.2020 - 20:40
|
Actualització: 27.04.2020 - 21:06
TEMA DEL DIA
Pacte. El PSC ha presentat allò que anomena el grup de coordinació i impuls del Pacte Català per la Reconstrucció Social i Econòmica, en un document que Miquel Iceta va lliurar al president Quim Torra durant el ple del pressupost de la setmana passada. El grup l’integraran la vice-primera secretària, Eva Granados; la secretària d’Universitats i Recerca, Alícia Romero; el secretari de l’Àrea de Política Municipal, Jaume Collboni; i el secretari d’Economia i Hisenda, Francesc Trillas, que seran els encarregats de negociar amb el govern i amb la resta de partits i entitats sòcio-econòmiques. El perfil d’aquest grup no és especialment dialogant, perquè qui l’encapçala, Eva Granados, ha estat una de les persones més agressives contra l’executiu de Quim Torra d’ençà que va començar la pandèmia, sobretot quan el president va defensar el confinament total abans que ho acabés fent el govern espanyol. El va qualificar d’irresponsable. I Trillas va proposar en una piulada que l’independentisme fos reclòs ‘en una espècie de territori Amish o com en el barri àcrata de Copenhaguen’ i encara ahir mateix se’n fotia que el president Torra lamentés la sortida en massa de pares amb els fills sense respectar la distància física.
La composició del grup negociador ja fa pensar en les expectatives que dóna el PSC a les converses. Amb aquest gest, el partit de Miquel Iceta vol agafar la bandera del diàleg per la reconstrucció, tot i haver estat un dels principals actors de la centralització, en tant que membre del govern espanyol, representat pel ministre Salvador Illa. Aquesta vegada ja no cal demanar a quina banda de la taula seurà el PSC, perquè històricament quan governa el PSOE sempre ha estat al cantó del govern espanyol. Ho va fer durant la negociació de l’estatut al congrés durant el 2006 i ho ha fet en la taula de diàleg congelada entre els governs espanyol i català, que dorm al son dels justs, tot i que Sánchez no para de fer reunions telemàtiques.
L’anunci del grup negociador ha anat acompanyat d’unes declaracions de Miquel Iceta en què assegura, sense tornar-se vermell, que la Generalitat conserva totes les competències per a encarar la crisi del coronavirus. I ha posat d’exemple la titularitat dels hospitals de la Vall d’Hebron i del Mar de Barcelona, que és del Departament de Salut. Però una cosa són les estructures i una altra, la capacitat de prendre decisions, que, com Iceta sap perfectament, d’ençà que s’implantà l’estat d’alarma depèn del govern espanyol, que va decidir de centralitzar les competències. Quan Iceta fa aquestes declaracions menteix intencionadament. Tothom ha vist aquest cap de setmana com el govern català aprovava un pla de desconfinament dels menors de catorze anys per franges horàries, però el govern espanyol el va tombar i finalment va prevaler sortir a qualsevol hora, amb els problemes de congestió que això ha causat. Ara sembla que Sánchez vol rectificar i copiar un cop més la proposta de Torra.
Les competències, les decisions, les pren el govern del PSOE, tant per al confinament com ara per al desconfinament. L’objectiu de les mentides d’Iceta és mirar d’alliberar de responsabilitats el govern espanyol i carregar-les a la Generalitat, que veritablement és qui entoma la gestió de la pandèmia. És molt difícil de gestionar una crisi tan greu com aquesta sense tenir-ne les competències i és una deslleialtat monumental mirar de confondre la gent. Si el desconfinament va malament, la responsabilitat serà del govern espanyol, perquè el pla de desconfinament de la Generalitat és a la paperera de la Moncloa. O la fotocopiadora, segons sembla. Si el diàleg per la reconstrucció ha de començar a edificar-se sobre la mentida i la deslleialtat, no tindrà gaire futur. El govern català hauria de condicionar tot diàleg a la recuperació de les competències de Salut i Interior, perquè sense competències ni finançament no es pot reconstruir res. L’única cosa que pot fer és gesticular.
MÉS QÜESTIONS
Els empresaris valencians demanen la dimissió d’Oltra per haver defensat canvis en el model turístic. Unes declaracions de la vice-presidenta Mónica Oltra defensant la necessitat d’un turisme més sostenible i més just socialment ha encès la patronal valenciana del sector. L’Associació Empresarial Hostalera de Benidorm, Costa Blanca i Comunitat Valenciana (Hosbec) ha demanat la dimissió de la vice-presidenta per ‘irresponsable’, concretament per haver exposat la possibilitat d’un canvi en el model turístic de masses, que reporta molts beneficis a uns quants però després arrossega fenòmens com les anomenades kellys, maltractades tant en el salari com en la resta de condicions laborals. Els empresaris del turisme han reaccionat amb duresa, perquè consideren que les declaracions són ‘d’una misèria política inaudita’ i demostren una animadversió crònica contra el sector. Els empresaris diuen que si Oltra no pot estar ‘a l’altura de la crisi’, s’hauria de considerar que dimitís. Hosbec diu que el sector ‘hi deixa la pell’ negociant bons convenis col·lectius amb el suport dels sindicats, reformant les instal·lacions per a competir amb les millors destinacions del món i encarant la pitjor crisi de la història amb responsabilitat i compromís. La resposta de Mónica Oltra no ha trigat a arribar i ha reiterat que cal avançar cap a un nou model turístic amb més valor afegit, més sostenible i que redistribueixi millor la riquesa. Per reforçar els seus arguments ha recordat que les tres comarques amb més empobriment són la Marina Alta, la Marina Baixa i el Baix Segura, les que coincideixen amb el model turístic que segons Oltra cal superar.
La Generalitat demana d’aclarir la responsabilitat econòmica de Blasco en el cas Cooperació. La Generalitat no està satisfeta amb la sentència imposada a l’ex-conseller Rafael Blasco, que el condemna a un any de presó pel desviament d’ajudes públiques destinades al Tercer Món. Per això, seguint el criteri de l’advocacia, ha sol·licitat un aclariment perquè es concretin exactament les responsabilitats econòmiques de Blasco en aquest judici, que aborda les peces 2 i 3 del cas Cooperació. L’audiència de València va emetre divendres passat el veredicte sobre les irregularitats en les ajudes a ONG, concretament al projecte fallit per a la reconstrucció d’Haití, i va condemnar una vintena de persones, entre les quals Blasco i l’empresari Augusto César Tauroni (per a aquest últim va dictar dos anys de presó) per malversació i prevaricació. Després de la sentència, que ha arribat vuit mesos després del judici, les acusacions estudien què fan. La Coordinadora Valenciana d’ONGD ja va avançar que recorreria contra el veredicte judicial, que considera decebedor i indignant. L’advocacia de la Generalitat considera que hi ha hagut un error en la sentència: en relació amb Rafael Blasco i Marc Llinares, explica que hi ha expedients oberts al Tribunal de Comptes que no figuren en la sentència. Una vegada el tribunal es pronunciï sobre aquesta reclamació, la Generalitat interposarà un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem espanyol. Entre més motius, expliquen que no estan d’acord amb els atenuants aplicats a determinats condemnats i la repercussió sobre les condemnes. En concret, s’han aplicat tres atenuants (confessió tardana, reparació del mal i dilacions indegudes) a Marc Llinares i a Augusto César Tauroni, i dues a Blasco (reparació del mal i dilacions indegudes).
Armengol ofereix a l’oposició un pacte autonòmic per a la reactivació social i econòmica. La presidenta del govern, Francina Armengol, s’ha reunit amb els portaveus de les forces polítiques amb representació al parlament per proposar-los de treballar conjuntament per la consolidació del pacte per a la reactivació econòmica i social de les Illes Balears. En acabat, ha explicat que el seu govern té voluntat de dialogar i cercar les millors solucions per a reactivar l’economia com més aviat millor. La presidenta s’ha reunit amb la portaveu del PI, Lina Pons; el portaveu de Vox, Jorge Campos; el de Ciutadans, Marc Pérez-Ribas; el del PP, Gabriel Company, i amb els portaveus del grup socialista, Sílvia Cano; d’Unides Podem, Alejandro López; i de Més Per Mallorca, Miquel Ensenyat. A la darrera reunió també hi han estat presents per videoconferència els diputats del grup mixt Sílvia Tur i Josep Castells. Amb les trobades amb les forces polítiques, Armengol ha destacat que s’assoleix un espai de diàleg i reunions constants per a establir les millors solucions a una situació que serà complicada socialment i econòmica. Així mateix, ha agraït la predisposició de les formacions, perquè totes han acceptat de participar a treballar de manera unida. D’una altra banda, ha explicat que dijous es començaria a treballar en l’esborrany del pacte autonòmic mitjançant la Taula de Diàleg Social i que a partir de la setmana que ve hi haurà reunions sectorials amb cada un dels agents socials implicats.
Un estudi preveu la fi de la pandèmia a Andorra el 3 de juny. Un estudi de la Universitat de Tecnologia i Disseny de Singapur conclou que la pandèmia a Andorra s’acabarà el 3 de juny. L’estudi detalla que el Primer de Maig l’emergència sanitària al país s’haurà resolt en un 97% i que el 13 ja serà del 99%. L’estimació es basa en el model i en les dades del cicle de vida de la pandèmia i les dates de predicció, amb l’objectiu de reduir l’ansietat i preparar la mentalitat dels ciutadans per a les fases següents de l’evolució de l’epidèmia. Segons la universitat, aquest seguiment permetrà de prendre les decisions i la planificació dels governs i empreses. Complementa la informació amb taules i gràfics que s’actualitzen amb l’evolució dels casos. Tanmateix, puntualitza que la predicció resta condicionada a la qualitat de les dades. L’estudi també assegura que l’acabament de la pandèmia l’estat espanyol serà el 7 d’agost i a l’estat francès dos dies abans, el 5 d’agost.
LA XIFRA
6 viatges d’anada i tornada farà el tren entre Perpinyà i Vilafranca a partir del 21 de maig, que és el dia que es reobrirà la línia, tancada d’ençà de l’accident de Millars el desembre 2017.
TAL DIA COM AVUI
El 27 d’abril de 1937 es va morir, a causa d’un llarg empresonament, un dels fundadors del Partit Comunista Italià, filòsof, periodista i teòric marxista, Antonio Gramsci.
