15.10.2023 - 21:40
|
Actualització: 16.10.2023 - 14:14
La dreta espanyola, tant la política com la judicial, amb l’empenta dels seus altaveus mediàtics, fa moltes setmanes que pensa totes les maneres d’impedir l’aplicació pràctica d’una possible amnistia que Pedro Sánchez acordi amb els partits independentistes. Els recursos d’inconstitucionalitat (que presentaran els partits) i les qüestions d’inconstitucionalitat (que presentaran els jutges) al Tribunal Constitucional espanyol es donen per descomptats, i tindran un efecte immediat d’ajornament de l’aplicació de l’amnistia: ningú no se’n podrà beneficiar fins que el tribunal no resolgui els dubtes sobre la constitucionalitat de la hipotètica llei, i això pot voler dir mesos o fins i tot anys, tot i que juristes com Joaquín Urías, en aquesta entrevista a VilaWeb, consideren que no hauria d’anar més enllà de mig any. Ara, tant el Suprem com el PP han fet córrer que poden fer ús d’una altra via de blocatge, la de la justícia europea. I darrerament ja han donat pistes de com ho faran.
El recurs més evident de blocatge seria presentar al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) preguntes pre-judicials sobre si una amnistia seria compatible amb el dret de la UE. Però el TJUE ja té assumit que una amnistia, en si mateixa, no és pas una mesura contrària al dret comunitari, tal com recollia en aquesta sentència d’ara fa dos anys. No solament això, sinó que aquella sentència deixava clar que el fet d’aprovar (o de revocar) una amnistia, i de confirmar-ne la constitucionalitat, no tenia res a veure amb el dret de la UE i que el tribunal europeu no hi tenia res a dir. Per tant, una pregunta pre-judicial al TJUE de l’estil de si una llei d’amnistia com la que es negocia ara mateix és compatible amb el dret de la UE i amb la Carta de Drets Fonamentals de la UE sembla condemnada, a priori, a ser inadmesa pels magistrats de Luxemburg.
Però aquesta setmana passada el PP espanyol ja ha mogut fils a Brussel·les per aplanar el camí per a una altra via, que implicaria de prohibir els indults i les amnisties en els casos de malversació. És exactament això el que proposa el PP europeu en una esmena al projecte de nova directiva sobre la lluita contra la corrupció que van registrar la setmana passada. Segons que va avançar El Español, l’esmena demana d’incloure un article 15 bis que digui: “Els estats membre prendran les mesures necessàries per prohibir cap indult que beneficiï els qui hagin resultat responsables de qualsevol dels delictes esmentats en els articles 7 a 14 [de la directiva, és a dir, els de suborn, malversació, tràfic d’influències, abús en l’exercici de funcions públiques, obstrucció a la justícia i enriquiment per corrupció] i per prohibir cap amnistia per qualsevol dels delictes esmentats en els articles 7 a 14.”
L’esmena era signada pel president del PP europeu, Manfred Weber, un dels homes forts a l’eurocambra més bel·ligerants amb l’independentisme català; també el vice-president del PP europeu, Paulo Rangel; el ponent per a la redacció de la norma, Nuno Melo; la portaveu del PP a l’eurocambra, Dolors Montserrat, i l’eurodiputat Javier Zarzalejos. Precisament, l’espanyol Zarzalejos es va valer de la seva posició preeminent com a president de la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Interior del Parlament Europeu per pressionar en aquest sentit el comissari de Justícia, Didier Reynders, en una compareixença que hi va fer dilluns passat. Li va dir que la hipotètica llei d’amnistia que s’aprovi privaria de contingut sentències judicials i procediments en marxa per delictes “molt greus”, com ara la malversació i la desobediència.
Reynders (que també ha tingut gests d’hostilitat envers l’independentisme) va respondre-li: “Estigueu segur que estarem atents a com evoluciona aquest dossier, sobretot quan hi ha vincles amb el punt que esmenteu de problemes de malversació o d’apropiació irregular de fons públics.” Però també va voler deixar clar que ara per ara no podia dir res més, perquè no hi ha ni tan sols un esborrany de llei, cap text sobre el qual es pugui pronunciar. I un afegit important: “Només em puc pronunciar en aquells temes que són competència de la Unió Europea.”
Perquè o bé la Comissió o bé el TJUE arribessin a dir que una amnistia com la que es negocia en relació amb el procés és contrària a la normativa comunitària caldria canviar aquesta normativa, que és això que pretén el PP. Però l’obstacle principal és que disposi de la majoria necessària per a imposar una esmena com aquesta i que pugui tenir cap mena de recorregut, en temps i en forma.
El PP i el Suprem tenen la manera d’endarrerir l’aplicació d’una possible amnistia, tant al TC com a la justícia europea, però no ho tenen tan fàcil per a impedir-la. Perquè la majoria actual al TC fa més possible (no pas segur, tal com advertia Urías) que una llei d’amnistia passi el filtre constitucional, i perquè tant la normativa europea com la jurisprudència no semblen afavorir cap mena de vet. Si no és que, tal com ha passat a l’estat espanyol aquests darrers sis anys, es rebrega el dret i se’n fan interpretacions recaragolades, que són precisament les que justifiquen jurídicament la necessitat d’una amnistia.
