31.01.2018 - 11:20
|
Actualització: 31.01.2018 - 11:50
A Madrid avui hi ha un cert alleujament. Es pot veure en gairebé tota la premsa que s’edita a la capital espanyola, que fins ahir pensava, amb símptomes evidents de pànic, que Carles Puigdemont podria ser investit president (presencialment o telemàtica) malgrat l’esforç de tots els poders de l’estat per a impedir-ho: el judicial, l’executiu, el mediàtic… Per això es van encarregar d’amenaçar, de fer por (‘Torrent té dos fills i ja sap a què s’atén’), i avui tots plegats consideren que l’estratègia ha fet efecte. I ho celebren, amb un punt encara d’inquietud per la incertesa de què pugui passar. Volen enterrar Puigdemont i consideren que l’ajornament de la investidura que ahir va decidir Torrent és ‘un primer pas’.
La premsa espanyola accentua un fet inqüestionable: la divisió entre formacions republicanes, i l’aprofundeix i prova de treure’n tot el suc. Fins que l’enterrament del president legítim –i que té més suport al parlament elegit en les eleccions imposades del 21-D– sigui definitiu. L’estratègia mediàtica, que ara mateix és la mateixa de la Moncloa, consisteix a pressionar al màxim ERC perquè es desdigui, perquè renunciï a proposar Carles Puigdemont a la investidura. És la part del discurs d’ahir de Torrent que no els agrada: la fermesa en la defensa de Puigdemont com a president legítim; aplaudeixen, en general, el gest, però deploren les paraules. Aquest és el propòsit, i així l’han expressat avui els diaris.
El País publica que ‘l’anunci de Torrent va ser rebut amb alleujament per l’executiu’, que interpreta l’ajornament com una mostra de respecte a la legalitat. Diu que el govern espanyol i el PSOE ‘confien que ERC proposi un altre candidat’, alternatiu a Carles Puigdemont, ‘malgrat les pressions que vindran de l’entorn de Puigdemont i del carrer’. I diu: ‘Ningú no dubta ara en el govern [espanyol] que la presentació del recurs al Tribunal Constitucional va ser un encert. S’ha guanyat temps perquè els partits independentistes calibrin les conseqüències penals de mantenir la defensa de l’ex-president.’
El diari cita fonts de la Moncloa, segons les quals ‘l’esperança és que l’enfrontament que ahir va aflorar es mantingui i que es tradueixi en la proposta d’un nou candidat sense comptes pendents amb la justícia’.
El mateix diari en l’editorial assenyala una contradicció de Torrent: ‘Si tan segur està el dirigent republicà que l’únic candidat possible és l’ex-president, mantenir el ple hauria estat un acte de coratge. De la mateixa manera, no s’entén la seva crítica ferotge al Tribunal Constitucional per, tot seguit, recórrer-hi per a dirimir les diferències.’ Dit això, en la línia (novament) de la voluntat del govern espanyol, demana que ‘es consensuï una candidatura viable per a presidir la Generalitat.’
El Mundo titula: ‘Puigdemont i el procés queden en via morta: sense calendari i amb divisió en tots els fronts‘. En l’editorial, ‘I la llei va prevaler‘, el diari veu la decisió de Torrent com un acatament de la llei. ‘Per primera vegada des de l’adopció de la via unilateral, els dirigents separatistes van experimentar un rampell de realisme que els va aconsellar d’aturar-se abans d’estavellar-se, i no després.’ I s’encarrega de recordar que l’acatament no és pas ‘perquè l’hagin convençut les bondats de l’estat de dret’, sinó per la por de la presó. ‘Per a camuflar la claudicació es va elegir la fórmula de l’ajornament.’
L’ABC, en l’editorial, es declara més pessimista que no els altres diaris sobre la implicació de la decisió de Torrent, però coincideix en l’enfocament: ‘Si ERC sap que Puigdemont no serà president de la Generalitat, hauria de tenir el valor de pactar amb JxCat una altra alternativa sense menysprear durant més temps els catalans i les institucions.’
La descripció dels fets que fa el diari és la següent: ‘ERC va dir prou […]. El president del parlament desestimava en realitat l’anomenada “via Forcadell”, és a dir, s’ajustava a les mesures cautelars establertes pel Tribunal Constitucional i desencadenava una autèntica “guerra civil” dins del moviment independentista.’
A El Confidencial, el periodista Juan Tapia diu en aquest article que ‘l’independentisme sap que no pot rebel·lar-se una altra vegada davant el Constitucional. Per això, Roger Torrent va fer l’única cosa sensata que tenia a l’abast.’ Però diu que la decisió de Torrent té una vida limitada, fins a la decisió del TC sobre l’admissió a tràmit del recurs del govern. Què farà després l’independentisme? ERC voldria pactar amb Puigdemont que es retirés i elegir un nou president que pogués governar des del primer dia, com va dir Torrent.’
Tot seguit dibuixa una línia de confrontació entre ERC, per una banda, i la CUP i allò que ell anomena els ‘puigdemontistes’, per una altra; no situa el PDECat entre els partidaris de Puigdemont, i, de fet, acaba suggerint una aliança entre ERC i PDECat, que anomena ‘els realistes, els que creuen que el seu primer objectiu és recuperar ja la Generalitat i governar’. Ho rebla així: ‘Pot ser que l’independentisme retorni progressivament al possibilisme que va practicar durant tants anys. Un cert retorn al millor de Pujol i de Miquel Roca en el PDECat i a l’intent, de Carod i Puigcercós a ERC, d’entendre’s amb el PSC i el PSOE de Zapatero.’ I veu en la decisió d’ahir de Torrent el primer pas per a fer això.
