14.05.2024 - 20:54
L’estiu del 2023 no tan sols va ser el més calorós a l’hemisferi nord d’ençà que hi ha registres; també va ser el més calorós dels darrers 2.000 anys. Aquesta és la principal conclusió que es desprèn d’un estudi publicat avui a la prestigiosa revista científica Nature per Jan Esper i Max Torbenson, professors de geografia a la Universitat Johannes Gutenberg de Magúncia, i Ulf Büntgen, de la Universitat de Cambrige.
Així, l’estudi constata que les temperatures a l’hemisferi nord durant l’estiu del 2023 van ser una mitjana de 2,07 graus superiors a la mitjana preindustrial. Però els registres meteorològics moderns no es remunten molt més enllà dels darrers cent anys, per la qual cosa extrapolar les dades de temperatura actual amb les d’eres anteriors és particularment difícil des d’un punt de vista científic.
És per això que els autors de l’estudi combinen les primeres dades meteorològiques que es conserven, de mitjan segle XIX, amb l’anàlisi de troncs d’arbres mil·lenaris –particularment sensibles als canvis en les temperatures– en nou punts diferents de l’hemisferi nord per a reconstruir la mitjana de temperatures dels darrers 2.000 anys. Això els permet de concloent que el darrer estiu va ser 2,2 graus més calorós que no la mitjana estimada de temperatures entre l’any 1 i l’any 1890.
Així i tot, els autors de l’estudi rebutgen que es pugui afirmar de forma conclusiva que el darrer estiu va ser molt probablement el més calorós dels darrers 100.000 anys, com va assegura l’Observatori de Canvi Climàtic Copernicus de la UE aquest gener. “No tenim dades en una escala temporal tan gran. Va ser una exageració“, ha explicat Esper a l’agència Reuters.
