L’estiu més càlid de la història, sequera i incendis: així va afectar el canvi climàtic el 2022

La temperatura a Europa puja el doble de ràpid que a la resta del planeta i l‘any passat va tenir l’estiu més càlid de la història, amb 1,4 graus per sobre de la mitjana, segons l’informe d’enguany “Estat del clima a Europa” del programa europeu Copernicus. A més, la sequera també va ser extensiva, un 10% més que d’habitual, i va afectar la majoria d’Europa.

Els rius van patir l’estiu més sec de la història, amb un 65% per sota del seu cabal habitual. Així mateix, el 2022 va ser un any molt dolent per a les glaceres, amb una pèrdua sense precedents als Alps. Les altes temperatures i la sequera, especialment al sud d’Europa, van facilitar grans incendis forestals i problemes per a la salut de les persones o l’agricultura, entre d’altres.

L’informe europeu apunta que, en conjunt, 2022 va ser el segon any més càlid des que es tenen registres, amb 0,9 graus per sobre de la mitjana. El rècord de l’estiu –el més càlid experimentat mai- va superar el que s’havia assolit el 2021, amb una temperatura d’entre 0,3 i 0,4 graus per sobre de la de llavors.

La majoria de l’Europa occidental va tocar sostre en temperatura. Un clar exemple va ser el Regne Unit, que va arribar als 40 graus per primera vegada. A més, la temperatura de l’aigua del mar també va registrar nivells rècord.

L’informe remarca que Europa va patir l’any amb menys pluges, de mitjana, del que es tenen dades, amb un mes de maig particularment sec. La manca de pluja i neu a zones com els Alps també va afectar, posteriorment, el cabal dels rius, que no es van poder beneficiar del desglaç. Segons l’informe, l’estiu més sec va ser particularment difícil a Alemanya, l’estat espanyol i el Regne Unit.

Tot plegat va afectar els rius, amb nivells de cabal molt baixos al Danubi, el Rin, el Loira o l’Ebre. En el cas de l’Ebre i el Loria, per exemple, els nivells d’aigua van estar per sota de la mitjana durant 11 dels 12 mesos de l’any. L’afectació també es va traslladar a la majoria de pantans i reserves d’aigua en països com França, Noruega o, també, l’estat espanyol.