L’Estel·la, un símbol de la llibertat d’expressió, continua demà el seu calvari judicial

L’Estel·la, el personatge dibuixat per Toni Galmés protagonista de dos llibres i un trencaclosques de l’editorial Comanegra, continuarà demà el seu periple judicial. Aquesta vegada, el jutjat 12 de Palma ha admès a tràmit una demanda per injúries interposada per quatre sindicats de la policia espanyola a les Illes Balears –SUP, CEP, SPP i UFP– contra l’il·lustrador mallorquí.

El jutjat 15 de Palma havia desestimat l’anterior demanda dels policies contra l’autor i l’editorial. El procés es va arxivar quan la defensa de l’editorial va demanar al jutjat de Palma que s’inhibís i que, si de cas, passés la causa als jutjats de Barcelona, atès que el llibre On és l’Estel·la es va publicar a la capital catalana.

Tant Joan Sala, propietari de Comanegra, com Jordi Puig, editor de la casa, estan citats a declarar com a testimonis demà, 3 de novembre. Intervindran a partir de les dotze del migdia mitjançant  una videoconferència des de la Ciutat de la Justícia. ‘Tot i que sempre hi ha el perill d’anar-hi com a testimonis i sortir-ne com a imputats, anirem a declarar sense els nostres advocats’, va explicar Joan Sala a VilaWeb. Sala va recordar que, mentre un sindicat policial posava una denúncia en un jutjat, poc després els altres sindicats en posaven una altra per injúries al jutjat número 12.

El juliol del 2019, el sindicat de policia Jupol va interposar una demanda contra l’editorial, l’il·lustrador i també contra l’Institut d’Estudis Baleàrics, entitat que depèn del govern de les Illes, que havia concedit una petita subvenció per a la publicació del llibre. Segons que es llegia textualment: ‘El còmic menyscaba i denigra el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil i atempta contra els sentiments de les persones integrants de les institucions esmentades.’ Aquesta és la querella que el jutjat 15 va arxivar, però ara falta resoldre el segon atac contra la llibertat d’expressió.

Però, què és On és l’Estel·la? realment? Doncs ni més ni menys que un còmic per a adults, un àlbum il·lustrat que segueix les traces dels famosos On és en Wally? per a explicar els grans fets del procés d’autodeterminació de Catalunya: les grans manifestacions de la Diada, l’escorcoll d’impremtes, el 20 de setembre i el Primer d’Octubre, relata com és un dia al vaixell Piolín i la gran manifestació de Brussel·les. En tots aquests espais, el lector ha de trobar-hi l’Estel·la.

Segons els agents, el llibre conté ‘insults, mentides, injúries, difamacions i incitació a l’odi contra les forces i cossos de seguretat de l’estat’. Un dels dibuixos més ofensius, a parer dels denunciants, és el d’un policia que desallotja una manifestant agafant-la per les parts íntimes, que reprodueix exactament una fotografia d’aquell Primer d’Octubre. Els denunciants diuen que defensen la llibertat d’expressió, però que ‘tot té un límit’, sobretot si s’ha finançat ‘amb diners de les institucions públiques una publicació que incita a l’odi i a la confrontació de les persones’.

Es dóna la circumstància que el llibre va aparèixer l’octubre del 2018 i que no va ser denunciat per la policia fins al juliol. Un dels moments més esperpèntics es va viure quan, fins a la denúncia, els policies mantenien la teoria que el llibre sembrava actituds contràries a les forces de seguretat de l’estat entre els més menuts. Potser no s’havien adonat que a la portada hi havia un símbol que hi deia clarament ‘+18’, o potser no havien fet l’esforç d’entrar a la base de dades de l’Agència Espanyola de l’ISBN per comprovar que, efectivament, està registrat com a llibre per a adults. Un dels motius principals de la denúncia és que la publicació va rebre un ajut del govern balear, concretament de l’Institut d’Estudis Baleàrics, i s’havia alertat a la premsa que el govern donava suport a publicacions que incitaven l’odi infantil contra la policia. Per sort, aquest argument va deixar de defensar-se poc abans de posar la demanda, perquè era del tot infundat i perquè algú havia advertit els denunciants que el còmic era per al públic de més de divuit anys.

La idea d’aquest àlbum il·lustrat va provenir de Comanegra: ‘La idea és nostra, nosaltres vam encarregar aquesta feina a Toni Galmés. Al llibre hi surten en bona part idees nostres i algunes són seves. Nosaltres sempre defensarem el dret de publicació i de llibertat d’expressió i no cedirem, no és l’Estel·la el que està en joc, ho és tot, i per sort ja hi ha hagut sentències com la de El Jueves on es prima el dret a entretenir davant la intenció d’injuriar’, explica Joan Sala.

Per a l’editorial, l’Estela s’ha convertit en un símbol de la lluita per la llibertat d’expressió. ‘L’han convertida ells, en un símbol, amb la seva denúncia. Cal destacar que en el cas del setmanari satíric Charlie Hebdo també es va tenir claríssim que es prioritzava el dret a sàtira i en el nostre llibre hi surt tot déu, però es veu que en aquest país a la policia no la pots tocar.’

Sembla, però, que el tret ha sortit per la culata als policies, perquè si l’àlbum il·lustrat havia funcionat bé, la denúncia va catapultar-ne les vendes fins al punt que ara ja van per la cinquena edició. I el que van fer, perquè no hi hagués cap mena de dubtes, va ser un segon llibre, en aquest cas sí que infantil i adreçat als més menuts de casa, on l’Estel·la es passejava per les festes i tradicions catalanes. Era la resposta de l’editorial als més menuts, que també volien buscar aquest personatge i per tant se’ls va proporcionar un entorn adequat per a fer-ho. Encara més, el setembre Comanegra va editar un trencaclosques de 200 peces sobre l’Estel·la, en ple confinament, que ha tingut un èxit considerable.

Sala explica que ‘de cara a dimarts la nostra postura serà la mateixa de sempre, ens mantindrem fidels a la llibertat d’expressió i publicació i farem més llibres. Tenim molt bona relació amb en Toni Galmés i continuarem fent coses plegats’.

En una entrevista publicada a VilaWeb, Joan Sala explicava que hi havia hagut una gran reacció de la gent envers el llibre: ‘La gent és molt conscient de tot el que està en joc amb aquestes actituds de la policia. Nosaltres tenim un problema, però el nostre problema va més enllà. Si admetem la censura del llibre, tornarem a temps passats. El manifest, on qualsevol persona es pot adherir, ha estat un èxit, però sobretot ho ha estat el fet que la gent s’ha bolcat a comprar el llibre, recomanar-lo, regalar-lo. Ha estat un èxit que ens ha desbordat i hem d’agrair al sindicat de policia la campanya que ens ha fet, mai n’hauríem venut tants.’