25.02.2018 - 22:00
El jutge Tal imputa delicte d’odi al regidor… La jutgessa Tal acusa de desobediència l’alcalde…
Qui són aquesta gent? (no és pertinent demanar-se què volen, com faria la Bonet, perquè això ja ho sabem). D’on surten aquests jutges? Es fan al mateix viver dels àrbitres de futbol, la plantació dels Mejuto González, Undiano Mallenco, Velasco Carballo? Com és que sempre tenen aquests cognoms que semblen un cop de maça? (noteu l’ús del sintagma ‘aquesta gent’, complementari del ‘mala gent’ de què parlarem la setmana entrant. L’expressivitat popular, sempre tan eficaç). Si hem de fer cas de l’Alonso-Cuevillas, ara que és el nostre jurista de capçalera, només són una part minoritària de la magistratura espanyola. Doncs encara sort. No em vull ni imaginar com estaríem si fossin la majoritària.
Molt bé, acceptem que són un percentatge baix del gremi. Però quin? Els que van treure matrícula a l’assignatura de tercer cicle Inventiva i nous delictes? Els que van completar l’especialització en Menyspreu i humiliació del populatxo? O, al contrari, els que van aprovar amb un cinc pelat i des d’aleshores que coven ressentiment? O potser és que ja duien la mala bava de casa?
Són la punta de llança de la persecució. Els generals de l’exèrcit d’avui, que com que no pot entrar a sang i foc entra a toga i martell. No cal demanar-se qui és ou i qui gallina: són una i la mateixa cosa. Registradors de la propietat, magistrats, redactors d’informes de dia i encaputxats de nit (qui et diu que el Coronel Tácito, l’amic del passamuntanyes, no és un despenjaestelades d’aquests?). I fiscals i advocats, no ens els descuidéssim. Els peons del sistema, els de les orelles sensibles a discursos massa abrandats. L’armada de la repressió.
‘Imputar’ ve de potare, ‘netejar, esporgar’ (res a veure amb el potar dels sanfermines). D’on es desprèn que un magistrat/da és un/a senyor/a amb unes tisores de podar a la mà i nosaltres les males herbes, les branques mortes. Avui un parell per cantar (Pablo Hasel i Valtònyc), l’altre per fer una roda de premsa, aquest per plantar cara, el de més enllà per no plantar-ne (Trapero). No pateixis que per tu també n’hi haurà. D’imputacions rai.
I ves per on, el verb ‘reputar’ també prové de potare. Igual que ‘disputar’ i ‘diputar’. Si t’hi esforces, pots arribar a ser un reputat diputat imputat. I disputat, si els senyors jutges t’agafen afecte.
Però, de moment, l’única reputació que tenim és la d’indesitjables. L’estat ens reputa enemics de l’espanyolitat. El PP reputa l’independentisme un tumor a extirpar. I no hi ha millors cirurgians que aquests il·lustres omnipotents, aquests que gràcies a la impunitat togada poden decidir qui es mereix la llibertat (uns polis que assetgen la seu de la CUP, un grupuscle feixista que amenaça i agredeix, un corruptor que no ha corromput prou) i qui la garjola.
Tu, crèdul, que no has estudiat a l’escola del mal, estàs convençut que jutge i justícia han de tenir alguna relació. La judicatura imparteix justícia, és una de les màximes de la separació de ha ha ha. Doncs ves per on, resulta que no. ‘Jutge’ ve de judex, judicis i ‘justícia’ de jus, juris, que vol dir ‘dret’. La justesa va per una banda i els seus torsimanys per una altra. Des del temps dels romans que ho sabem, i res, no escarmentem. L’Anna Gabriel, model a seguir, sí. A veure si n’aprenem.
[I com que això avui ha sortit tan etimològic, us en regalo una altra. L’odi, la joguina que enguany els han portat els reis, tenia un derivat, ‘desodi’ (no us deixeu enganyar pel prefix, aquí no té valor privatiu), que funcionava com a sinònim de ‘discòrdia’. Per aquelles coses de l’evolució, amb el temps i la mala dentició dels parlants es va acabar transformant en ‘desori’, que és un caos d’estar per casa. L’odi i el caos, doncs, estan íntimament relacionats. Ara falta saber si els magistrats el combaten amb tant de fervor perquè ho saben, que l’odi porta al caos, o perquè en desconeixen el valor no-negatiu. Però que no es passi de llest, que aquí els únics que tenen valor privatiu són ells, què collons!]
