L’estat espanyol ja pot recapitalitzar empreses

Avui ha entrat en vigor el reial decret llei de mesures urgents per a donar suport a la reactivació econòmica i l’ocupació, el qual preveu iniciatives per un import superior als 51.000 milions d’euros, segons que va publicar ahir el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). Dels punts principals de què consta, destaquen una nova línia d’avals ICO de 40.000 milions d’euros, orientada principalment a finançar inversions productives; la creació d’un fons de suport a la solvència d’empreses estratègiques, adscrit al Ministeri d’Hisenda espanyol i gestionat per la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) de 10.000 milions; la definició de les bases del pla Renove per als cotxes i unes mesures addicionals per al sector turístic, inclosa una moratòria hipotecària.

El primer és una continuació, amb una altra finalitat, dels 100.000 milions posats en marxa el mes de març, el pla Renove té un objectiu molt concret i conegut i l’últim és complementari d’un paquet anterior. Per això em quedo, com a novetat interessant, amb la creació del fons que ha de permetre de rescatar empreses amb dificultats amb el sistema d’entrar en el seu capital, quan perillen per culpa de la covid-19. És a dir, recapitalitzar-les en lloc d’endeutar-les més. Aquest mecanisme, segons que s’explicita, entra dins els preceptes d’intervenció estatal temporal en les empreses privades prevists per la Unió Europea com a part de la resposta a la crisi oberta per la pandèmia del coronavirus.

Recordem que aquest sistema ja es fa servir amb èxit, sobretot a Alemanya. Es tracta d’entrar en el capital d’una empresa, reforçar-la en situacions extremes com les actuals i mantenir-se’n dins fins que es cregui convenient. Arribat el moment, es venen les accions, es fan unes plusvàlues per a l’estat i en paus. Aquest és l’esquema teòric que, tot s’ha de dir, en empreses estratègiques no sempre es compleix, sobretot a estats com França i Itàlia.

Em sembla interessant que es posi en marxa a l’estat espanyol. Ahir en va sortir la lletra petita al BOE i, d’entrada, he de dir que la xifra de 10.000 milions em sembla molt baixa, per l’ambició que proposa en l’explicació dels objectius de la seva creació. Segons que diu el BOE, el mecanisme podrà aportar suport públic temporal, en forma de préstecs participatius, compra de deute subordinat, subscripció d’accions o altres instruments de capital, per reforçar la solvència per a unes empreses que es decidiran en funció del sector i no de la seva grandària. Pel que fa als sectors, diu que es recapitalitzarà ‘exclusivament empreses considerades estratègiques per al teixit productiu nacional o regional, pel seu sensible impacte social i econòmic, la seva rellevància per a la seguretat, la salut de les persones, les infrastructures, les comunicacions o la seva contribució al bon funcionament dels mercats’. També diu que es considerarà la seva capacitat d’arrossegament en l’economia i deixa clar que en queden excloses les entitats financeres.

Tot plegat vol dir que deixa una gran discrecionalitat a la SEPI a l’hora d’escollir les empreses a recapitalitzar. En realitat, les operacions les decidirà el consell gestor –de nova creació també, és un òrgan col·legiat interministerial adscrit al Ministeri d’Hisenda espanyol– tot i que requerirà autorització del consell de ministres. Deixa clar que mai no es podrà entrar en el capital si l’empresa no ho ha demanat prèviament i que l’import dels dividends, els interessos i les plusvàlues que es puguin obtenir s’han d’ingressar al Tresor Públic.

Es comenta que una empresa candidata a ser ajudada amb urgència és Ibèria, malgrat pertànyer al hòlding internacional IAG, on la SEPI manté una participació del 2,5%. De fet, les línies aèries han necessitat ajut arreu, a conseqüència de l’anul·lació de l’activitat que han patit i la situació extrema en què han quedat. Recordem que Alemanya va optar per un rescat a Lufthansa per import de 9.000 milions d’euros i ha entrat en l’accionariat del grup per evitar que es declarés insolvent. Va fer igual Portugal, que ha passat a tenir el 72,5% de la companyia aèria TAP, a la qual injectarà 1.200 milions. I l’estat francès, que destinarà 7.000 milions a Air France. Si us fixeu en aquestes xifres –només en el sector aeri– entendreu per què dic que els 10.000 milions de dotació del fons em semblen pocs, si bé es deixa oberta la porta a ampliar-lo.

Però l’aparició de números vermells ha estat habitual a molts altres subsectors, com els hotels, els restaurants, els cinemes, les fàbriques de vehicles i altres empreses que han hagut de tancar les operacions a causa del confinament per la covid-19 i han necessitat ajuts. El Fòrum Econòmic Mundial calcula que, des que va esclatar la pandèmia fins ara, els governs d’arreu han destinat uns nou bilions de dòlars (uns vuit bilions d’euros) per a pal·liar els danys a la salut de la gent i el teixit empresarial.

Un fet important és que les operacions passaran per damunt la normativa de la Comissió del Mercat de Valors, perquè la SEPI no tindrà l’obligació de llançar una OPA sobre les empreses cotitzades que rescati, encara que la participació en el capital superi el 30%, percentatge a partir del qual la llei obliga actualment a fer-ho per la totalitat de la companyia. Pel que fa als consellers que l’estat espanyol hi col·locarà, aniran en funció de la quota de participació en el capital, sempre considerant els decimals per excés.

En definitiva, la creació del fons em sembla positiva i la recapitalització pública de moltes empreses privades, absolutament necessària. Però hi arribem tard, amb molt pocs diners i amb el dubte de quines prioritats hi haurà a l’hora de repartir els ajuts. Temps al temps.