L’estat espanyol intenta desprestigiar els Mossos d’Esquadra llançant-los contra l’independentisme

TEMA DEL DIA

Violència desproporcionada. El govern espanyol ha posat en marxa una estratègia per a intentar desprestigiar els Mossos d’Esquadra davant el moviment independentista i trencar la popularitat que van assolir després dels atemptats jihadistes del mes d’agost. L’extrema violència, totalment gratuïta i desproporcionada, que es va viure diumenge passat durant les protestes a causa de la detenció de Puigdemont a Alemanya, i algunes escenes que s’han repetit avui en alguns talls de carretera convocats pels CDR no tenen cap objectiu més que posar l’independentisme contra la policia catalana.

Els Mossos estan actualment sota el control directe del Ministeri de l’Interior a causa de l’aplicació de l’article 155. El responsable directe n’és el número tres del ministeri, Juan Antonio Puigserver, que està a les ordres directes del ministre Juan Antonio Zoido. La contundència amb què actuen aquests dies, especialment d’ençà de divendres, no obeeix a criteris estrictes de seguretat i de proporcionalitat sinó a criteris polítics. La violència policial cerca crear una reacció violenta dels manifestants que trenqui la tradició pacífica del moviment independentista i sigui més fàcil desacreditar-lo, sobretot a escala internacional. I, de passada, s’intenta justificar el relat judicial que acusa els líders independentistes de rebel·lió i sedició, delictes que necessiten un alçament violent per poder-se demostrar.

La prova més palesa d’aquesta estratègia la va evidenciar el mateix ministre Zoido, que en un exercici més de transparència dels que el caracteritzen, dilluns va aprofitar per preguntar-se on era el tarannà pacífic de l’independentisme després de les manifestacions de diumenge. El ministre afirma que els manifestants són violents l’endemà mateix  de les càrregues desproporcionades del grup d’antidisturbis de la policia catalana que ell mateix ha avalat com a màxim responsable. La jugada és tan primària que faria riure si no fos que està en joc el prestigi que s’havien guanyat els Mossos d’Esquadra, una de les poques estructures d’estat que té Catalunya. La manera que tenen de destruir-la és llançant-la contra l’independentisme.

Fa només sis mesos, la gent donava flors als Mossos d’Esquadra després de la massiva manifestació del 26 d’agost de rebuig als atemptats de la Rambla i Cambrils i cridava ‘Els Mossos seran sempre nostres’. Després d’això que ha passat aquests dies, els manifestants han canviat de lema: ‘no us mereixeu la senyera que porteu’ i els recorden que ‘el vostre conseller està a la presó’, en referència a Joaquim Forn. Les darreres actuacions dels Mossos han propiciat aquest canvi de clima, però l’independentisme no hauria de caure en la provocació per la instrumentalització intencionada que el ministeri d’Interior fa ara de la policia catalana per tal de desprestigiar-lo aprofitant l’article 155. La millor solució seria tornar a oferir flors als Mossos per neutralitzar les porres teledirigides de Zoido.

MÉS QÜESTIONS

La creixent solidaritat amb Catalunya incomoda Ximo Puig. Les nombroses concentracions que s’han viscut els darrers dies al País Valencià contra la repressió a Catalunya i de suport als líders independentistes empresonats han fet grinyolar el govern. Ahir se’n van fer a València, Vila-real, Xàtiva i Sueca i avui se n’han fet a Elx, Alacant i Dènia. Les concentracions han rebut el suport de Compromís i de Podem. Els primers formen part de l’executiu i els segons el recolzen a nivell parlamentari. En la concentració davant la delegació del govern espanyol de València van estar presents diputats de Compromís com Mònica Àlvaro, Marian Campello o Josep Nadal, i de Podem i Esquerra Unida com la diputada a Madrid Rosana Pastor. També hi van ser dirigents d’Esquerra Republicana. La polèmica ha saltat avui perquè un dels concentrats va cremar una foto del rei, cosa que el president de la Generalitat valenciana ha criticat i ha assegurat que ‘no és el camí’ perquè ‘sempre és censurable que es cremi qualsevol cosa excepte les Falles’. En canvi,  la vice-presidenta Mónica Oltra no ha dubtat a portar-li la contrària i ha explicat que no ho veu censurable perquè el Tribunal Europeu de Drets Humans mateix considera que aquestes actuacions formen part de la llibertat d’expressió. Oltra ha subratllat que la participació de membres de la coalició Compromís en aquesta concentració s’ha de plantejar ‘en termes democràtics’ perquè ‘el dret de cada persona d’acudir a una concentració és l’expressió que ens fa ser una societat democràtica’.

Polèmica arran de l’exhumació de la fossa de Paterna. La decisió de la justícia espanyola de paralitzar l’exhumació de la fossa 22 del cementiri de Paterna ha aixecat polèmica. Tot i que oficialment és per una qüestió burocràtica, la decisió podria retardar els treballs d’excavació i fins i tot la identificació dels cossos.  Després de la denúncia per l’aparició d’una quinzena de cadàvers de suposats represaliats pel franquisme que van presentar al jutjat de Paterna la Diputació de València i l’equip de professionals que realitzen l’exhumació, la seu judicial va enviar un ofici a l’Institut de Medicina Legal assegurant que ja designaran al forense que determinarà l’antiguitat dels ossos. El forense havia d’haver arribat la setmana passada però no solament no ha estat així sinó que ningú no havia avisat a l’Institut de Medicina Legal  que n’havien d’enviar un.  Mentrestant, la fossa roman ara oberta, exposada, amb la deterioració que comporta per als cossos dels represaliats que s’hi han trobat, als quals s’havia retirat la calç que els cobria i que són ara a l’aire lliure. La polèmica arriba quan és previst que avui dimecres se celebri precisament al cementiri de Paterna un acte de record i d’homenatge a les víctimes de la guerra del 1936-1939, en el qual participarà la Generalitat i la Diputació de València.

El Parlament balear aprova la Llei de Memòria Històrica. Precisament dimarts s’ha aprovat la Llei de Memòria i Reconeixement Democràtics de les Balears amb el suport de la majoria progressista. La norma inclou la necessitat d’establir, en el termini d’un any, un cens d’elements franquistes per procedir a la seva retirada o eliminació. La novetat en una llei sobre aquesta qüestió és que s’incorpora un règim sancionador en cas de no complir-se, cosa que ha estat criticada per l’oposició. Si en un espai públic o privat obert al públic no es retira la simbologia franquista, la llei preveu sancions d’entre dos-cents i cent cinquanta mil euros  Així mateix, l’article 26 preveu que el Govern no subvencionarà, bonificarà ni prestarà ajuts públics als qui hagin estat sancionats, així com tampoc no oferirà ajudes que tinguin per objectiu atemptar o tolerar pràctiques contràries a la normativa.

Pressió a Alemanya dels treballadors de l’ensenyament de les Illes. El secretari general de l’STEI Intersindical, Miquel Gelabert, ha fet arribar a la cònsol de la República Federal Alemanya a Palma, Sabine Lammers, una carta amb una sèrie de consideracions arran de la detenció de Carles Puigdemont per part de la policia alemanya. En la missiva, Gelabert posa de relleu les relacions entre la societat de les Illes Balears i la societat alemanya. Així mateix, aprofita per fer arribar el testimoni de primera mà del sindicat de les Illes Balears en el procés cap a l’autodeterminació que ha viscut Catalunya aquests anys. Finalment, l’STEI Intersindical denuncia la deriva autoritària i repressiva de l’estat espanyol i fa arribar a Lammers que confien en l’existència de la separació de poders a la República Federal Alemanya.

PEL FORAT DEL PANY

El malestar en el PSC pel suport a l’aplicació del 155 i la repressió contra líders independentistes va creixent, sobretot a nivell dels alcaldes del partit. Entre els qui han manifestat ja el seu malestar, hi ha el de Granollers, Josep Mayoral, i el d’El Vendrell, Martí Carnicer.

LA XIFRA

Mil milions d’euros costarà l’augment de pensions que ha anunciat el ministre Cristóbal Montoro després de l’aprovació dimarts del govern espanyol del projecte de pressuposts per enguany. Montoro ha explicat que l’augment serà d’entre un 1% i un 3% en funció de les pensions i del nivell de renda. Per tant, les pensions mínimes pujaran un 3%, com les no contributives. Les pensions que tenen uns ingressos de fins a set-cents euros bruts mensuals pujaran un 1,5%, i un 1% les que estan entre els set-cents i els vuit-cents seixanta euros.

TAL DIA COM AVUI

Un 27 de març de 1987 va morir el coronel Frederic Escofet, que va ser el creador del servei d’intel·ligència de la Generalitat republicana i cap dels Mossos d’Esquadra en els difícils anys de la guerra del 1936-1939. Militar de professió, l’any 1930 ‒durant el règim dictatorial de Primo de Rivera‒ va abandonar l’exèrcit espanyol, va ingressar al cos de les Esquadres de Catalunya i va ser nomenat cap d’una de les tres esquadres del cos. L’abril de 1931, proclamada la República catalana, el president Macià li va encarregar l’organització de les noves funcions de l’Esquadra.