27.01.2017 - 22:00
Avui fa 78 anys de l’inici de la requisa de documents per part dels franquistes a Barcelona, al cap de dos dies de ser ocupada la ciutat. Van ser molt diligents de requisar a la ciutat i arreu del país més de 140 tones de documents, llibres, banderes i altres objectes que es van endur com a botí de guerra cap a Salamanca com a eina de repressió política.
No ha estat ni de bon tros diligent el règim democràtic actual ni en el reconeixement del dret dels espoliats a recuperar allò usurpat, ni a restituir-los els documents. Avui encara no s’ha completat el procés ja que el govern estanyol ha demostrat no compartir la necessitat d’aquest acte de justícia.
La Comissió de la Dignitat vol denunciar que l’Estat reté avui, encara, de manera perversa els documents de diverses persones i entitats, que s’havia compromès a retornar el desembre de 2014. Si no ha estat diligent el partit actual que governa l’estat, tampoc ho va ser el govern socialista quan el 2010 en els darrers dies de mandat quan va retenir les caixes que estaven disposades a ser transferires després de l’esforç fet per la ministra de cultura Angeles Gonzalez-Sinde. Part d’aquell fons és el que ara el reté el ministeri del PP.
També es retenen documents de la Generalitat de Justícia i d’ordre públic, els de 47 ajuntaments catalans requisats aquell mateix any i els altres fons que s’han descobert que hi ha a l’arxiu militar d’Àvila de diversos departaments catalans fruit de la mateixa requisa.
Aquesta manca de sensibilitat humana en reconèixer un fet tant evident, com és el dret el dret a recuperar per part de les persones, entitats i institucions catalanes, que van patir la requisa per la força per part de la dictadura franquista, és una mostra de la poca qualitat i solidesa dels fonaments democràtics del règim monàrquic actual.
Després de les darreres eleccions a les cors de l’estat no hi ha hagut ni un bri de canvi d’actitud per part del govern espanyol davant aquest deure pendent, i demostra que les declaracions de tenir una actitud de diàleg envers Catalunya no han estat només que paraules.
Si hem arribat fins en els milers de documents que s’han pogut reintegrar als arxius de la Generalitat i als de moltes persones i entitats, partits i sindicats, ha estat per la tossuderia de molta gent que ha donat suport aquests darrers anys a la crida feta el 2002 per la Comissió de la Dignitat que el proper 11 d completar la total reparació d’aquell espoli.
Fa uns dies han començat les obres de l’edifici institucional de la Caixa de Pensions de la Via Laietana de Barcelona per a restituir les inscripcions en català i els escuts de Catalunya que van ser retirats pel franquisme. S’ha fet en resposta de la petició formulada a la Caixa per la Comissió de la Dignitat, per restituir un dels actes de la persecució que va ser objecte la nostra llengua i el nostre poble ara fa 78 anys, quan es van fer destruir tots els rètols i inscripcions fetes en català. També com un acte de posar en evidència el genocidi cultural de Catalunya, ara que els tribunals i el govern espanyol menyspreen i persegueixen la nostra llengua que la volen minoritzada.
Seguint la campanya de reparació dels monuments transformats pel franquisme, la Comissió de la Dignitat segueix reclamant a l’Ajuntament de Barcelona la restitució al seu estat original del monument a Pi i Margall situat a la cruïlla Diagonal, i el Passeig de Gràcia de Barcelona. És inacceptable que avui quan fa 78 anys de la seva transformació en el monument en honor de l’exèrcit que ocupà la ciutat, encara es mantingui mutilat sense les inscripcions originals, ni l’efígie del polític, ni l’estàtua al capdamunt de la columna. És una veritable vergonya per a la ciutat que en un dels punts centrals de la ciutat es mantingui aquella desferra al no res.
Enguany s’assolirà una fita important en l’objectiu d’aconseguir la reparació de les víctimes del franquisme, amb l’aprovació de la llei de reparació Jurídica que es tramita al Parlament de Catalunya per inicativa de la nostra entitat, amb el suport de moltes entitats memorialistes. Amb l’aprovació d’aquesta llei els propers mesos, es declararan il·legals els tribunals i els Consells de Guerra del franquisme, fets com a eina de repressió política. El President Lluís Companys i més de 80 mil persones que es van veure sotmesos a presó i a uns processos per uns tribunals contraris a la legalitat judicial vigent a Catalunya que marcava l’estatut de 1932 i que era responsabilitat de la Generalitat. Un acte de reparació personal necessari i de reafirmació de la continuïtat i sobirania de les nostres institucions que es farà definitivament realitat.
La Comissió de la Dignitat volem mostrar el nostre suport a les nostres institucions i especialment a les persones del nostre govern, la Presidenta i de la mesa del Parlament, que es veuen implicades en processos penals per haver mantingut el seu compromís amb el nostre poble que els ha elegit, defensant la seva sobirania democràtica. Denunciem la persecució que els sotmet la justícia espanyola, que amb aquesta actitud s’apropa a la d’aquells tribunals que penalitzaven a milers de persones pels seus actes democràtics. La nostra lluita per la reparació de les víctimes del franquisme és la lluita en defensa pels principis democràtics i per la sobirania del nostre poble.
