15.11.2020 - 17:24
L’Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP) a la ciutat de Barcelona ha publicat uns resultats que han generat molt debat perquè observant les diferents dades que aporta, es poden extreure més d’una conclusió. La principal dada que destaca l’estudi és que la majoria de la població de 15 anys i més de la ciutat de Barcelona declara entendre, saber parlar, llegir i escriure el català, en unes proporcions ‘lleument superiors’ al conjunt de l’àmbit metropolità, però menors que a la mitja de Catalunya.
En nombres absoluts, a la ciutat de Barcelona, 1.313.700 persones de 15 anys i més entenen el català, 1.107.400 el saben parlar, 1.199.300 el saben llegir i 852.000 persones el saben escriure. Si bé Barcelona ciutat se situa per sota la mitjana catalana, se situa per sobre de la mitjana de l’àmbit metropolità, malgrat que és el lloc amb més moviments residencials i més pressió demogràfica.
La directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, ha destacat que per primer cop, l’enquesta analitza les zones més poblades de Catalunya amb la desagregació de l’àmbit metropolità, on viu el 63,8 % de població catalana. Ha recordat que l’enquesta ‘ofereix una fotografia amb el focus als coneixements, usos i actituds lingüístiques dels ciutadans’ de totes les poblacions de l’àrea metropolitana, on els darrers anys hi ha hagut un ‘configuració demogràfica’ arran de la immigració.
Pel que fa a la tendència en l’ús del català, Franquesa ha afirmat que ‘progressivament el català suma parlants amb persones que tenen el català com a llengua d’adopció, moltes són nascudes fora de Catalunya’.
Dels 7.600.065 habitants de Catalunya, del 2003 fins a 2018 s’ha registrat un creixement de 491.332 persones de la població nadiua; un decreixement de 352.186 de persones nascudes a la resta de l’estat, i un creixement de 756.773 de persones procedents de la resta del món. Aquesta evolució és ‘molt significativa’ a l’àmbit metropolità, ja que la població nascuda a l’estranger ha passat del 9,5% al 18,4%, mentre que el pes de la població nascuda a la resta de l’estat ha caigut del 27,4 % al 18,9%. A la ciutat de Barcelona el 2003 la població nascuda a l’estranger ha crescut del 12,5% al 24,2 %, mentre que la població nascuda a la resta de l’Estat ha passat del 24,1% al 17,1%.
Tenint en compte això, en l’evolució dels coneixements de català en el període de 1986 a 2018 s’observa un increment en l’habilitat de llegir i escriure, tant en les dades per a tota la població (1981-2011) que provenen del cens de població, com per a la població adulta de 15 anys i més, amb dades provinents de l’EULP 2013 i 2018. L’habilitat de parlar i entendre pateixen una disminució a partir de l’any 2001 que és quan es produeix el canvi demogràfic més important a Barcelona.
Més ús diari del castellà
Entre les dades negatives s’observa que al llarg d’un dia qualsevol, el 74% de la població adulta de la ciutat de Barcelona usa el català. El castellà, en canvi, l’utilitza el 97,9% de la població adulta. El 23% de la població fa ús d’alguna altra llengua. Aquests percentatges són similars als del conjunt de l’àmbit metropolità en el cas de l’ús del català (72,6%) i del castellà (97,4%). A Barcelona el percentatge de població que usa altres llengües és més alt que el de l’àmbit metropolità (18,4 %). A banda, un 44,1% de la població adulta de Barcelona (620.811 persones) usa el català al llarg del dia tot i que no és la seva llengua inicial.
Les dades de coneixements de català també mostren que hi ha camí per recórrer. Quan es pregunta a la població adulta si “vol aprendre o millorar els seus coneixements de català”, un 35,6 % de la població de Barcelona respon afirmativament. En nombre absoluts 500.900 persones tenen interès a aprendre català o millorar-ne els seus coneixements al 2018. D’aquestes, 218.700 (60%) són nascudes a l’estranger.
