L’estat contra Homs: segona part del judici a la democràcia

Dilluns comença la segona part del judici contra el 9-N i els seus impulsors. Si la primera part va fer-se al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a Barcelona, la segona es fa al Tribunal Suprem, a Madrid, perquè l’acusat és Francesc Homs, diputat al congrés espanyol que té la condició d’aforat. Es jutja el mateix cas: si el govern va desobeir i va prevaricar en el tram final del procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya que es va fer el novembre del 2014. Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau esperen la sentència del tribunal del TSJC. Homs tindrà ara tres dies –de dilluns a dimecres– per a defensar-se de les acusacions de la fiscalia en una sala presidida per set magistrats del Suprem: tot un judici d’estat.

Petició de condemna
La fiscalia del Suprem demana una inhabilitació de nou anys a Francesc Homs, per delictes de prevaricació i desobediència. En cas que les sentències pels delictes de prevaricació administrativa i desobediència d’un càrrec públic es facin separadament, el fiscal general demana set anys i sis mesos pel primer, i un any i un mes pel segon, amb una multa de dos-cents euros diaris durant cinc mesos.

La fiscalia ho justificava així: ‘No va adoptar la suspensió de cap de les actuacions ni actes que es feien per a l’execució de la consulta que depenien directament del Departament de Presidència del qual era titular’, malgrat que –diu el text– ‘era plenament conscient que amb la seva actuació violava l’obligat acatament de les decisions del Tribunal Constitucional’.

Felip Puig, testimoni de l’acusació
El judici contra Homs durarà tres dies. Dilluns al matí les parts –fiscalia i defensa– interrogaran l’acusat a partir de les deu. A la tarda, a partir de les quatre, començaran a desfilar per la sala de vistes els primers testimonis: Bernat Rigau, Jose M. Descó, Josefa Martin, Jordi Escalé, Felip Puig, Daniel Ramón Martínez i Joan Coòdol. Són els testimonis sol·licitats per la fiscalia. Rigau, de l’empresa T-Systems, que va subministrar els programes informàtics del 9-N, i Escalé, director del Centre de Telecomunicacions de Catalunya (CTTI) en aquell moment, ja van testificar al TSJC. La novetat és l’ex-conseller Felip Puig, que va ser el responsable de la resposta a l’empresa de serveis informàtics que va demanar si havia de continuar treballant després de la suspensió ordenada pel TC.

Mas declara a petició de la defensa
L’endemà el judici es reprendrà amb els interrogatoris a Isabel Vidal, Fàtima Soro, Pere Camprubí, Carles Fabró, Mònica Osacar, Ignasi Genovés, Marta Coll, Federico Undina i Jordi Vilajoana, citats també per la fiscalia. Serà a la tarda de dimarts quan compareixeran, a petició de la defensa, els noms més rellevants: Artur Mas, ex-president de la Generalitat, Carles Viver i Pi-Sunyer, ex-president del Consell per a la Transició Nacional, Miquel Buch, president de l’Associació Catalana de Municipis, Josep Martí i Blanch, ex-secretari de Comunicació del govern i Albert Lamarca, president de la Comissió Jurídica Assessora. Amb aquests testimonis, la defensa d’Homs vol repetir el relat que ja es va fer en el judici al TSJC: el procés participatiu va quedar en mans dels voluntaris perquè el govern ja havia fet tota la seva feina quan el TC va ordenar la suspensió del 9-N. També es defensarà que la providència del TC no donava instruccions concretes al govern i que el tribunal no va respondre la petició d’aclariment feta pels advocats de la Generalitat.

Dimecres serà el torn dels dos agents de la Guàrdia Civil que van redactar l’informe pericial informàtic. Ja van comparèixer al judici del TSJC i van aportar més confusió que claredat. Un cop hagin testificat aquests dos agents, serà el moment dels al·legats finals de la fiscalia, la defensa i l’acusat. El judici quedarà vist per a sentència dimecres a la tarda.

Sentència redactada?
En una entrevista aquesta setmana en aquest diari, Homs expressava les seves sospites sobre una sentència redactada abans de començar el judici: ‘Tinc ulls a la cara i orelles al final de les galtes. Estic convençut que la sentència serà condemnatòria.’ Amb tot, Homs considera que amb condemna o amb absolució, l’estat ja ha perdut la batalla: ‘Si la sentència és condemnatòria, hauran liquidat l’estat de dret. I si és absolutòria, farem el referèndum sense cap mena de discussió.’ I afegia: ‘El judici té una funció dissuasiva, a banda de la de repulsa. Té aquesta doble dimensió: passar comptes per una cosa que els va irritar i enviar un missatge dissuasiu. I passarà tot el contrari.’

Homs també es pren el judici amb un gran honor: ‘Mai no m’havia imaginat que acabaria assegut davant el Tribunal Suprem per haver defensat la democràcia el 2017. Sóc independentista de sempre i hi ha coses que les tinc assumides. Però, havent fet les coses com les hem fetes, per mi és un gran honor encarar un judici a un tribunal espanyol per haver defensat la democràcia a Catalunya.’