12.11.2015 - 02:00
L’estació és andana, lloc de trànsit i de trobada alhora, espai d’intersecció i de sorpreses. Amb aquest esperit neix la nova revista cultural l’Estació, que s’ha presentat aquesta setmana a Barcelona. És un projecte delicat però contundent, internacional, que fa un pont transatlàntic amb Mèxic, a través de l’arquitecte Miquel Adrià (Arquine). Un espai que aplega a cada número un text i una imatge, un article de reflexió i una peça d’art visual, sense que tinguin cap relació. Són parelles compatibles i alhora insospitades.
El primer número, que ja és en unes quantes llibreries, inclou un assaig de la poetessa i pensadora Chantal Maillard (Brussel·les, 1951), en què recorre a la prosa poètica i l’assaig per reflexionar i denunciar la situació dels refugiats. I aquesta reflexió sobre valors i hipocresies es troba, en aquest primer número de l’Estació, amb una imatge inquietant, silent, nocturna, del col·lectiu d’artistes i cineastes nord-americans establerts al Regne Unit Quay Brothers (Filadèlfia, 1947).
La presentació a la premsa es va fer dimarts al taller de gravat Tinta Invisible, al barri del Raval de Barcelona. Al voltant d’una taula, d’un dinar, es va aplegar bona part de l’equip que ha engegat i ha fet realitat el projecte: l’activista cultural Manel Guerrero, l’artista Frederic Amat, els gravadors Ricard Ibernon, Martí Guinovart i Sesé Rubio, la dissenyadora gràfica Estela Robles, la distribuïdora de llibres d’artista Anna Pahissa, que és responsable de l’empresa Múltiplos. Hi faltava Marina Garcés, que fa classes a la Universitat de Saragossa.
El fet és que el projecte va néixer d’un seguit de sobretaules, explicaven Frederic Amat i Manel Guerrero, que són a l’origen de la iniciativa, amb la voluntat de recuperar l’esperit de les revistes de creació dels anys setanta. Comentava Amat: ‘En moments de precarietat, cal l’acció en la resistència. I l’Estació és això, acció. La presentem com una revista però no ho és. Més aviat és un lloc de trobada i de fugida. Per això proposem d’entrada que sigui una edició transatlàntica. És una eina per a revisar els valors d’avui. Això és l’Estació.’
L’Estació és una publicació que neix amb data de caducitat: tindrà una vida de tres anys, se n’editaran dotze números en total: quatre números l’any, coincidint amb cada estació. Se’n farà una edició en paper que tindrà el suport d’una pàgina web on el contingut es podrà llegir en català, espanyol i anglès. Perquè en el format paper es mantindrà la llengua original de l’autor. Hi participaran filòsofs, artistes, músics, poetes, arquitectes, cineastes: Marina Garcés, Damian Ortega, Jacques Racière, Alfredo Jaar, Perejaume, Itziar Gonzalez Virós, Jerome Rothenberg, Frederic Amat, Juan Villoro, Carles Santos, Joan Fontcuberta, etc.
Cada revista de paper costa quatre euros i se’n fa un tiratge de mil exemplars. Alhora, també se’n fa una edició de cent exemplars numerats i signats per l’autor de la imatge, que el taller Tinta Invisible converteix en obra gràfica, a partir d’un treball d’impressió de molta qualitat. Per poder adquirir aquestes peces, cal fer-se soci. Els preus de l’edició limitada varien segons el nombre de revistes que es vulguin: 75 euros per un exemplar; 280 euros per quatre (que corresponen a un any); i els dotze números, la col·lecció completa, valdran 720 euros. La revista l’Estació es troba d’entrada en algunes llibreries de Barcelona: la Central, Laie, la Caníbal, la llibreria Calders i Múltiplos.
Tanmateix, el projecte no s’acaba pas amb la revista: hi ha prevists una sèrie de diàlegs, el primer dels quals serà entre Chantal Maillard, que acaba de publicar ‘La mujer de pie’ i Marina Garcés, autora de ‘Filosofia inacabada’, tots dos volums editats per Galàxia Gutenberg.
