18.07.2024 - 21:40
|
Actualització: 18.07.2024 - 21:43
El ple de l’Ajuntament de Ciutadella votarà avui una moció de censura contra la batllessa del PP presentada pel PSOE, el PSM i Ciutadella Endavant. Totes tres forces sumen onze regidors i el PP i Vox, deu. Amb tot, ara fa poc més d’un any, el dia de la constitució de l’ajuntament, les forces progressistes no es van posar d’acord i, automàticament, Juana Mari Pons va ser investida batllessa com a cap de la llista més votada.
Durant aquest any, la batllessa ha hagut de negociar amb l’oposició la majoria d’acords i propostes. El cas més destacat va ser quan el PP va haver de reelaborar el pressupost del 2024 fins que no va obtenir l’assentiment del PSOE, el PSM i Ciutadella Endavant.
Incomoditat i victimisme
La presentació d’aquesta moció de censura ha arribat acompanyada de molta polèmica. D’una banda, el PP ha fet córrer el missatge de la injustícia que representa censurar una tasca que no ha tingut cap contestació pública. Així, aquestes darreres setmanes s’han repetit els discursos victimistes de la batllessa que va rebre el suport explícit de la presidenta del govern, Marga Prohens, en un acte públic. També el president del Consell, Adolfo Villafranca, ha parlat de la injustícia d’aquesta moció perquè tot l’equip de govern ha treballat sense aturador i sense que hi hagi hagut cap escàndol.
En les tres forces que han presentat la moció també hi ha hagut moviments interns. Llorenç Ferrer, que és candidat a batlle, no encapçalava pas la llista dels socialistes. La cap de llista, Carol Cerdà, i el regidor Pedro Capó van dimitir al febrer. Tots dos eren renuents a la presentació de la moció de censura perquè consideraven que no hi havia motius objectius per a fer fora la batllessa del PP. Les llistes van córrer i, teòricament, hauria tocat que la batllessa fos Sandra Moll, que en un comunicat va dir que les forces d’esquerres havien de fer valer la seva majoria. Finalment, Moll ha renunciat a ser batllessa i l’investit serà Llorenç Ferrer. El seu mandat durarà un any i mig i, després, assumirà el càrrec, Maria Jesús Bagur, del PSM.
Dins la formació sobiranista també hi ha hagut dubtes fins a darrera hora sobre la conveniència de presentar ara aquesta moció de censura. Algunes fonts pensen que els ciutadans no ho entendran i que això els pot castigar electoralment l’any 2027.
Nervis les hores prèvies
Les hores prèvies al debat de la moció de censura s’han viscut Dalt la Sala amb molts nervis i incertesa. El fantasma d’un vot trànsfuga ha planat damunt els grups que presenten la moció, atiat pel Partit Popular, que parla del vot amb consciència dels regidors. A més, el PP ha demanat que el vot sigui secret, amb una butlleta, i no pas a mà alçada. El president del Consell mateix, Adolfo Vilafranca, va dir que pensava que Juana Mari Pons continuaria com a batllessa. El PP també s’ha encarregat de recordar les dues dimissions de regidors socialistes esmentades.
Arran això, l’oposició fa una crida a la tranquil·litat per a evitar la crispació entre els ciutadans. Fa uns dies, van presentar un document a la junta de portaveus amb dotze punts en què s’establia com s’havia de fer el ple que ha de debatre la moció. Entre els més cridaners, hi havia el que demanava a la batllessa que s’expulsés del Saló Gòtic qualsevol persona que pertorbés el desenvolupament del debat. També demanaven que, durant el debat, l’actual batllessa no ocupés la cadira presidencial, perquè la sessió la presidiran Esperança Juaneda, del PP, i Carla Gener, de Ciutadella Endavant, que són la regidora més gran i la més jove. Finalment, Pons sí que ocuparà el seient de batllia fins que no s’aprovi el canvi.
Durant aquesta setmana, Pons ha rebut el suport del PP i, a més, ha protagonitzat una agenda plena d’actes, reunions i compareixences que han estat esbombats per les xarxes municipals de l’ajuntament. Ha fet reunions amb veïns i entitats, ha presentat millores del centre de salut del Canal Salat, ha signat un conveni per a la pista d’atletisme. La setmana passada, fins i tot, es va fotografiar, de nit, a la carretera de Cala’n Blanes per a evidenciar que se n’havia millorat l’enllumenat.
