25.04.2023 - 21:40
|
Actualització: 25.04.2023 - 23:13
El Consell de Mallorca ha estat el protagonista de la darrera gran crisi del Pacte i ara s’arriba a les eleccions del 28 de maig amb alguns objectius pendents, de l’esquerra i del PP, que suposadament hauria de donar la mà al Pi o a Vox si vol governar, cosa que faria créixer els incendis causats per la falta d’entesa entre Més per Mallorca, el PSIB i Podem. De fet, serà fonamental arribar a una bona relació entre les esquerres si volen (i poden) repetir el pacte a la institució insular. És una qüestió que sembla òbvia però no per això més fàcil ni còmoda. Sense anar més lluny, fa mig any, el secretari general de Més per Mallorca era ben contundent amb les relacions que es viuen al govern del Consell: Lluís Apesteguia va declarar a IB3 Ràdio que hi havia “una crisi de confiança entre els socis per les reiterades decisions unilaterals” del partit socialista a la institució, cosa que va titllar de “comportament estructural”.
De fet, les declaracions sorgeixen després d’aquesta darrera gran crisi, provocada per la decisió del PSIB de destinar 1,8 milions al RCD Mallorca en canvi que Son Moix es passés a dir Visit Mallorca Estadi. És a dir, subvencionar un club esportiu amb més recursos que molts altres clubs d’esport base i, alhora, invertir els diners en promoció turística. De cara a la galeria el pacte sembla, per moments, trencat. Després de més de deu hores de negociacions, es va salvar el primer escull –no fer més promoció turística d’una illa prou saturada–, però no era el darrer. Més per Mallorca acusava el PSIB de tenir un compromís amb el Mallorca i hi posava una altra línia vermella: l’ajuda al club havia de respondre a criteris objectius, públics i explicables. Després d’un mes de moviment, desconfiança i molt de renou, el ple del Consell va aprovar la modificació del patrocini, però es continuava destinant 1,1 milions d’euros a repartir entre el Mallorca i l’Atlètic Balears. Més ho va rebutjar –igual com el PP i Vox–, i la proposta va prosperar amb el suport de Podem, Ciutadans i el Pi.
Tot i la crisi sonada, Més va decidir de no abandonar el pacte, si bé la relació amb Catalina Cladera, la presidenta del Consell, no és còmoda. Ara bé, falta veure fins a quin punt arriba aquesta incomoditat i si les amenaces de trencar el govern insular van ser una escenografia pensant en les eleccions vinents i de no voler de donar una imatge de vulnerabilitat. Els ecosobiranistes encara tenien –i tenen– presents les conseqüències de cedir massa el braç als socialistes. Com, per exemple, quan la formació acceptà la construcció de l’autopista Llucmajor-Campos –amb un cost de 28 milions d’euros– i això va acabar amb un càstig clar, en les eleccions anteriors, dels seus votants, que criticaren les obres pel seu gran impacte en el territori.
Turisme
El conflicte amb el turisme no tindrà fi a les Illes mentre la sensació de saturació, el preu de l’habitatge i la pressió ambiental sobre un territori limitat com és Mallorca no aturin. I sembla que per a això caldrà que passi molt de temps. L’esquerra ha tengut vuit anys per a posar-hi fre i, d’ençà de fa un any, les competències en matèria turística de Mallorca corresponen exclusivament al consell insular. S’haurà de dilucidar, doncs, si en cas de reeditar el govern seran capaços de fer avançaments significatius en aquesta matèria, atès que de moment les entitats de la societat civil no estan gaire d’acord amb les polítiques turístiques que ha seguit l’executiu. Per exemple, fa unes setmanes, Terra Ferida va anunciar en un dur comunicat que deixava la seva acció social i assenyalava la inacció d’aquests vuit anys de pacte de progrés com la causa per a fer una aturada. El que sembla clar és que la dreta no està per fer feina en aquesta direcció.
Combatre el lloguer turístic il·legal és un altre dels temes amb què el Consell haurà de fer feina, si bé l’any passat es van fer 200 inspeccions i es van posar 57 multes. De tota manera, sembla necessari ampliar el nombre d’inspectors per abordar un problema que afecta directament els preus de l’habitatge i les dificultats que tenen els residents per a accedir-hi. L’abril passat ja feren un primer augment de cinc inspectors més, per a arribar als vint.
L’IMAS i el cas sobre les menors tutelades
Un altre cas que ha anat perseguint el Consell de Mallorca, per mitjà de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), és el de les menors tutelades, en què la dreta ha pretès d’implicar directament la presidenta del govern, Francina Armengol. La Comissió de Peticions del Parlament Europeu va visitar Mallorca per investigar-ho, atès que hi havia uns quants casos de presumpta explotació de menors no tutelades que residien en centres de la institució. Una investigació propulsada per Ciutadans, el PP i Vox i que en el seu primer informe no havia inclòs cap aportació de l’esquerra.
El cas és obscur i, atès que tracta de menors, la informació que hi ha és encara més limitada. De moment, la Comissió Europea ha demanat més coordinació entre les institucions i més protecció per a les menors, cosa que l’IMAS ja ha començat a fer. Per part seva, Armengol, diana de les crítiques de l’oposició, ha assegurat cada vegada que aquest no era un tema que afectava les Illes i prou, sinó que també hi havia casos en altres territoris.
Qui és qui al Consell i d’on vénen els partits
A les passades eleccions, el partit més votat va ser el PSIB, amb 88.665 suports i deu consellers. També al parlament i a Palma els socialistes eren la llista més votada. Catalina Cladera, que havia estat consellera d’Hisenda al govern, va assumir la presidència del Consell de Mallorca i ara vol ser la primera persona a repetir dues legislatures en el càrrec.
Més per Mallorca va tenir a les mans la presidència del Consell del 2015 al 2019, gràcies al pacte entre els partits d’esquerres. Els mals resultats de les anteriors eleccions, en part per la gestió de l’autopista Llucmajor-Campos, van fer que Més hagués de cedir i no assumís la presidència. Caldrà veure quins resultats hi ha tant al Consell com a la resta d’institucions per saber si, en cas que les esquerres puguin obtenir la majoria, donen peu a una presidència del seu candidat, Jaume Alzamora, actual secretari general del partit i també conseller insular de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local de l’actual legislatura.
Iván Sevillano és el conseller insular de Mobilitat i Infrastructures i candidat a la presidència de la institució per part de Podem. A la seva àrea s’han impulsat decisions com ara la limitació de circulació a 80 km/h a la via de cintura. Sembla difícil que Podem pugui optar a la presidència. En les anteriors eleccions va ser la cinquena força més votada, amb tres consellers.
Com Podem, el Pi va obtenir tres consellers en les eleccions anteriors. I, de fet, va aconseguir una xifra similar de vots: mil menys. Xisca Mora no es torna a presentar i de cap de llista hi va una persona que coneix de prop la realitat municipal de les Illes: Antoni Salas, president de la FELIB i batlle de Costitx. El Pi pot tenir un paper transcendental a l’hora de decantar el govern cap a un costat o un altre, tot i que no li agrada situar-se ni prop de Vox ni de Podem.
Per part del PP, és Llorenç Galmés, cap de l’oposició a la institució insular, qui repeteix per destronar l’esquerra de la presidència de Mallorca. El PP, a les Illes, té una assignatura difícil: arribar a pactes. Trobar-se amb Vox –amb Pedro Bestard com a candidat– podria fer despertar vells fantasmes, com el rebuig social que van tenir les polítiques de José Ramón Bauzá. I amb Ciutadans serà difícil, perquè va de capa caiguda. El partit taronja va veure com la seva primera opció, Osvaldo Cifre, es feia enrere i ara ha presentat com a candidat l’economista Àlex Valdivia, tècnic superior de la CAIB i que va treballar al Consolat de Mar com a funcionari amb Armengol com a presidenta. Un bon resultat del Pi combinat amb el PP com a força més votada podria revertir aquests vuit darrers anys de polítiques progressistes a Mallorca.
