L’espoliació del Palau i les circumstàncies polítiques

Completament d’acord amb el contingut de l’editorial d’avui.
Tots sabíem que això de la independència no seria gens fàcil i que ens costaria molts esforços i molta perseverança. Tanmateix, per a cada alegria tenim deu disgustos. Quan sembla que ens anem estabilitzant i posem la proa cap a l’horitzó, sempre passen coses…
D’estafadors i corruptes, per desgràcia, n’hi ha a tot arreu. Si s’acaba demostrant aquest finançament il•legal de la l’antiga CDC, s’haurà d’assumir les conseqüències. Serà greu i ens haurem de sentir de tot, però necessitem polítics nets i honestos. No si val l’excusa de que l’estat espanyol vol debilitar el procés a base de carregar-se les màximes figures polítiques que el capitanegen. Tot va començar al carrer i és allà a on s’acabarà. Els partits polítics són un mitjà però no són la base de l’independentisme. Ho farem amb aquests polítics o ho farem amb uns altres. El que és segur és que els ciutadans d’aquesta futura república, ho farem!

Dues precisions. En primer lloc, caldrà veure què és el que declara el senyor Montull si és que ho fa. Cal respectar la presumpció d’innocència per a tots. I, per descomptat, aquells que s’hagen beneficiat il·legalment, ho hauran d’assumir. Però una institució no pot delinquir. sempre ho fan les persones. I són aquestes, les que han d’assumir la seua part de culpa. En cas contrari, faríem el joc als nacionalistes espanyols amb aquestes afirmacions tan falses com barroeres segons les quals els catalans són això o allò. I no podem fer com fan ells. La corrupció sembla inevitable, en el estat espanyol. Tot allò que toquen ho fan malbé. Pot ser per això cal enllestir i marxar aviat. I, evidentment, pel camí s’aniran quedant les branques podrides. Els diaris d’allà diran i diran. Però no podem anar a remolc d’ells. Ja s’ho faran. “Que els morts enterren com Déu mana als seus morts”, diu que va dir el Senyor en persona. Nosaltres volem seguir vius i treballem per aconseguir-ho.

Molt d’acord amb l’editorial d’avui, Vicent. La veritat no es pot negar ni amagar. Si es prova de manera inequívoca que Convergència es va finançar amb donacions il·legals ho haurem d’encaixar sense fer excuses ni amagar els fets. Segurament que això, com dius, farà trontollar l’estabilitat de la majoria al Parlament. És possible, creiem, que s’allargui el camí cap a la independència, per la implicació d’aquest partit en el govern, però, com ha passat amb el cas Pujol, no tindrà l’efecte esperat pels unionistes -i les institucions de l’estat- que volen eliminar el que Catalunya representa per estar tranquils durant uns quants anys més sense haver de donar comptes de la corrupció que els ha estat envoltant durant molt de temps als més alts nivells.
Hem de veure el que Montull diu, i el que pot aportar com proves irrefutables; però, per gros que sigui, l’independentisme no rebrà el cop mortal que molts desitgen, ans potser continuarà més fort i resolut perquè a tots ens revolta veure com es perdonen els delictes d’uns i es fan ressaltar els d’altres.
El moviment per l’emancipació, com tantes vegades s’ha dit, surt del poble. No són els polítics, amb totes les seves mancances els que ens han portat on som. Més aviat és la determinació de la ciutadania que ha fet canviar la situació demostrant que vol un canvi real en les relacions amb un estat que ens menysté i ens ofega.
El poble sabrà separar els actes de catalans amb alts càrrecs que van actuar de forma deshonesta i el que és pura manipulació dels fets i les dates de la part de les autoritats i els tribunals de Madrid.

Es tracta de la contradicció d’aconseguir la independència essent més democràtics que ningú, dintre d’un estat que no respecta les normes democràtiques. Pot passar que s’acabi demostrant que no és possible i passarem dels somriures a les ganyotes quan governin PSC, C’s i PPC. En realitat, el procés només pot anar endavant, però pot mutar el caire.
Una etapa d’inestabilitat política i malestar social és l’alternativa, perquè les reformes a Espanya passen pel daltabaix i sense reformes no s’hi voldran quedar ni els més unionistes.

Per a tothom esta ben clar que els partits polítics, tots els que han pogut tenir-hi benefici, en aquest darrers anys de brutícia d’Espanya s’han tacat en tot. Altra cosa son els favoritismes de l’estat espanyol per a uns i la guerra bruta, bestial contra Catalunya; ja no contra CDC, que també i en especial.

En els judicis el que te més força, i per a sobre dels testimonis verbals son les probes documentals. També està la qüestió del “indubio pro reo”. I veurem que passa amb les possibles apel·lacions dels més castigats i l’acció del suprem i últim organisme jurídic d’Espanya que hi posi mes escombreries amb les seves resolucions.

Però, crec que el que ens interessa a la major part dels que volen anar a la independència es ja no que pugui desaparèixer CDC, com en una trencada absoluta, sinó si això, “obligadament” i ho poso subratllat i entre cometes, “determinarà”,
primer, la desaparició de Pdecat; i segon, l’única cosa especialment important: la ruptura dels diputats de “Junts pel Si” i pèrdua de la majoria absoluta al parlament.

En situacions de veritable emergència, Vicent, s’actua ja sense cap mena de miraments en res. Després es tancaran les ferides i nous assumptes aniran tapant tot això a l’atenció del dia a dia de la gent. El govern d’Espanya entre el dia de “vist per a sentencia” i la comunicació, farà que la data es dilati, mantenint la tensió fins al extrem, fins passat setembre. Però, jo crec que els “72” no s’arronsaran per això, a més havent vist que tot era un intent desesperat del màxim joc brut del govern d’Espanya. En tot cas, que s’allargui potser uns mesos el desenllaç de la desconeccio, no crec que altra cosa.

No sé si li he comentat a vostè alguna vegada que jo crec que el mes essencial es la llei de transitorietat, que de tot lo altre en podem fer de més o de menys i estirar-
ho com un mitjó.

Completament d’acord… si finalment es demostra el que se suposa que aquest judici ha de demostrar. Però tinc dos pressentiments: 1) tot plegat té molta pinta d’acabar essent un bluff, sobretot si tenim en compte tot el show mediàtic de visites de la Guàrdia Civil a la seu de CiU o PDECat, sense cap resultat interessant; i 2) a dia d’avui, pot algú amb dos dits de front confiar en la imparcialitat d’un tribunal que, no per res, es deu a l’aparell estatal espanyol? Aquest darrer punt és molt aspre, i en sóc conscient. Però d’un temps ençà, els resultats dels judicis als tribunals espanyols tiren a pecar de surrealistes, amb doble raser inclòs. Pel que molt fiables no semblen.

Sense ser de CDC, ja vaig dir que sense aquest partit no hi havia independència, però encara no hi havia cap seguretat que tot el que els unionistes esgrimien, podia arribar a ser cert, amb els descrèdit del segon partit important de JxSí que tot aquest afer pot implicar i per tant aquesta pot ser una via que pot fer molt de mal a tot el procés. També caldrà aclarir com acabarà el trist cas del 3%.
És evident que si no es té una honestedat a proba de bomba, corrompre’s i pensar que ningú no ho sabrà, és el que alguns polítics es van creure i ara sembla que li ha passat a CDC. Per tant, si criticàvem durament el PP i al PSOE pels múltiples casos de corrupció, ara també hem de criticar el possible finançament del partit nacionalista amb fons il·legals, si s’arriba a demostrar, és clar. Aquesta és una ratlla que no es pot traspassar i qui sigui que ho hagi fet, ho haurà de pagar. És el que passa quan es disposa de majories absolutes i polítics febles moralment i massa cobdiciosos econòmicament. I l’excusa de dir que “i tu més, pensant en la immensa corrupció a fora d’aquí” o pensar en quin moment s’ha triat per fer els judicis, no és cap excusa. Un polític ha d’estar en aquestes tasques per servir el poble i no per servir-se’n.
Haurem d’esperar a veure què passa amb les declaracions i pactes de Montull, que no hi ha cap dubte que seran acceptats pels tribunals espanyols, perquè més que posar unes persones corruptes a les presons, el que més desitgen és desactivar el nostre camí cap a la República.
Pensàvem que el problemes venien d’una altra banda i resulta que també els podem tenir a casa nostra. No ens queda altra via que veure com va acabant tots aquests processos i després ja tornarem a dir-hi el que calgui.

Bé, si es demostra aquest finançament il·legal, donarem gràcies a l’Estat espanyol per fer la feina de fer net i continuarem el nostre camí. Els votants de l’antiga Convergència ja decidiran què fan, si donar suport al nou partit i provar de no cagar-la, o donar suport a un altre partit. Si Madrit (concepte) continua pensant que matant el que va ser Convergència s’acabarà el procés, que ho pensin. I si realment som els catalans que ho fotem tot a mar, doncs voldrà dir que no som encara aquella massa crítica necessària. De totes maneres, haver obert totes les finestres de la casa i deixar que es ventili ben ventilada no és res dolent, pitjor és aquella fortor de resclosit, de putrefacció, que s’escola per sota de les portes dels palaus de la Villa i Corte.

Cal ser molt més contundent contra la corrupció, siga de qui siga. És més, a l’independentisme li interessa que es vaja fins a les últimes conseqüències en l’afer Palau i si l’antiga CDC n’ix implicada i resulta culpable que es depuren responsabilitats i que el PDCat n’assumesca el que es derive de la sentència.
Anar fins al final contra la corrupció només pot ser bo per a l’independentisme, perquè és la pauta que seguirà el nou estat, posar les coses difícils a la corrupció.
Com influirà una sentència contra CDC el procés independentista no se sap, però no ha de ser forçosament roí, ben al contrari, si les forces independentistes són capaces de fer un bloc anticorrupció indissoluble de l’independentisme. I això només pot afavorir el procés, malgrat que els partits (des de el PP als Comuns) intentaran barrejar-ho tot i repetir fins a l’esgotament allò d’embolicar-se amb l’estelada per tapar les vergonyes. Però amb això ja comptàvem, no és així?

Fa pocs dies en l’editorial, benvolgut director, indicaves que no em d’entrar en el joc que a ells, els integristes – unionistes de casta -, més els convé per neguitejar-nos i, mira per on, sembla que hi tornem a caure. Tot plegat és el que dura i fan durar anys i ho dosifiquen per fer-ho petar quan els convé per tapar-se les seves vergonyes, amb delacions, condonacions i vexacions a dojo, com un mercat de tot si val. Deixem-ho d’amplificar i esperem a que l’anomenada justícia seva faci el que vulgui, que ho farà. No ens distraguem. Destaquem, gaudim, de la internacionalització del procés que com ahir succeïa a Oxford o que aquesta cap de setmana succeira a Harvard, per part de qui no li tremolen les cames, ni a Madrid, i va exposant, en nom nostre, el que volem ser quan podem manifestar-ho, tenint les urnes a punt. Deixem les clavegueres, director, s. u. p..

Quan les circumstàncies polítiques condicionen els fets, la justícia desapareix. Guerra bruta i corrupció esdevenen mesclades i aquí rau el problema. Una fiscalia de la “justícia bruta” que busca sense amagar-se enfonsar el procés i un deliqüent declarat en les instruccions preliminars que li serveix amb safata el que sigui per atenyer els seus favors. Quina sentència justa podem esperar? Els fets no seran els fets perquè estem en un estat de guerra sense declarar obertament. Passi el que passi els independentistes ens hem de conjurar perquè tots els procesos judicials oberts i molts més els acabem amb una nova justícia d’un nou Estat, on la separació de poders sigui un fet.

Estic força preocupat.

No estic gens d’acord que si es demostra que CDC es va finançar il.legalment haurem d’acceptar que això dificulti la independència.

CDC com a partit de poder que operava en el marc jurídico-polític espanyol, estava amarada de la cultura política prevalent. Ni més, ni menys.

Ja ha fet el seu hara-kiri. Caldrà assumir les conseqüències d’errors passats, i mirar cap endavant. I que els socis no hi suquin pa.

No conec CAP espanyol que hagi deixat de ser-ho per Bárcenas, Rato, Gürtel, Blesa, etc. Siguem seriosos.

Menys mal que llegint els comentaris més recents em refaig una mica de l’impacte de l’editorial d’avui. Si no podem treure conclusions fins que apareguin proves irrefutables, per què remenem la brutícia abans d’hora? I fins i tot quan això passi, ¿ens creurem unes proves que poden haver estat proposades i “afinades” per la pròpia Fiscalia, amb la connivència de l’angelet Montull, com bé ha comentat Josep Maria Bagant? I fins i tot encara que les proves “irrefutables” fossin efectivament verídiques, tots sabem d’on vénen els nens, ja tenim una edat, tots sabem com es financen tots els partits polítics sorgits de la “venerable” Transició.
D’acord que en el nou Estat caldrà més transparència en el finançament dels partits i tolerància zero amb la corrupció … ; però no es pot dir blat que no sigui al sac, i en els temps vertiginosos que ens venen a sobre, la responsabilitat dels mitjans de comunicació serà enorme, brutal, i no ens podem permetre editorials desmotivadors i desmobilitzadors, quan tot sembla indicar que la fermesa en la convicció i la subsegüent mobilització seran eines imprescindibles per assolir l’èxit final del procés. Vigilem, si us plau!

Avui al Sr. Partal l’hem agafat amb el pas canviat. Estic d’acord amb el Sr. Josep Usó que la culpabilitat es de les persones i no dels partits ( a no ser que, com d’altres, ja estiguin fets per a delinquir) i per tant afectaria sols a determinats individus però no al col·lectiu. Fos quin fos el resultat del judici crec que no afectaria massa al resultat del referèndum perquè ja s’ha esvaït l’efecte sorpresa amb el cas Pujol, ara ja estem curats d’espants i no es tracta d’unes eleccions.

Amb lo que no estic d’acord es amb el ‘in dubio pro reus’. Aquí no es contempla la presumpció d’ innocència, aquí, com va fer palès el ministre Fernández Díaz, es tracta de, com sigui, buscar la presumpció (la evidencia no cal) de culpabilitat… i la fiscalia ja ho afinarà.

De la presumpció d’innocència a anar amb el lliri a la mà.
Desconfio rotundament d’un partit que va imposar junt amb el PP les retallades més inhumanes i antisocials, al nostre País, que han condemnat milers de persones a la pobresa.
Hi desconfio a més perquè mai han demanat disculpes ni res semblant. No puc pensar amb la innocència de un partit que ha defensat sempre els grans capitals empobridors i egoistes.
Hi desconfio perquè encara és l’hora que vulguin una nova Constitució que faci molt difícil la corrupció.
A Catalunya hi ha hagut corrupció. I molta i el pare Pujol encara és defensat per PDeCAT com el pare de la pàtria.