L’espanyolització del nom de València, una eina més del PP i Vox per a atacar l’AVL

L’Ajuntament de València continua el pla de castellanització del nom de la ciutat. Aquest era un dels propòsits del PP i Vox quan van arribar al govern, i van fent els passos administratius per a arribar-hi. El primer va ser quan la comissió municipal de Benestar Social, Educació, Cultura i Esports del 19 de setembre de 2023 va acordar d’impulsar el canvi de nom de la ciutat i passar de València a “Valencia / Valéncia”. És a dir, en castellà i també amb l’accent no normatiu, que es basa en les anomenades Normes del Puig, les que no són les oficials.

Unes setmanes més tard, el regidor que era de Vox i ara és no adscrit, Juan Manuel Badenas, va protagonitzar un episodi ridícul abans de començar una compareixença de premsa tot tapant amb la bandera espanyola l’accent obert del nom de la ciutat.

VALENCIA. Es la forma con la que toda la vida se le ha llamado a la tercera ciudad de España hasta que los catalanistas de Compromís le pusieron el acento abierto y que el PP sigue utilizando después de casi seis meses de llegar a la alcaldía. pic.twitter.com/co2xn32llC

— Juanma Badenas (@JuanmaBadenas) October 11, 2023

Però perquè el canvi siga una realitat, s’ha de complimentar tot un expedient administratiu que, segons l’estatut, ha d’acabar amb un informe que ha d’emetre l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).

Entre tots els informes i documents que l’ajuntament haurà de presentar, hi haurà l’estudi que ha encarregat al professor i filòleg Abelard Saragossà, membre de l’AVL. És un estudi que farà en nom propi i pel qual cobrarà 2.000 euros.

Això ha originat un cert malestar entre alguns membres de l’AVL, perquè l’anunci ha coincidit en el temps amb l’anunci del Consell de retallar el pressupost de l’entitat.

L’assetjament de la Generalitat a un organisme propi i estatutari

La polèmica ha esclatat en el moment en què la continuïtat de l’AVL com a entitat normativa, amb capacitat per a estudiar i treballar la llengua, celebrar els anys dedicats als escriptors, fer jornades d’estudi i homenatge, o programes de promoció del català, entre més activitats, perilla de manera molt seriosa. Ahir mateix, el síndic de Vox a les Corts Valencianes, José María Llanos, va dir que havia arribat a un acord amb el PP per a reduir d’un 50% el pressupost anual de l’AVL. “Si el PP no compleix, no hi haurà pressupost”, va dir.

Divendres, l’AVL farà un ple en què s’estudiarà la nova situació, inèdita fins ara en aquest òrgan estatutari, i s’espera que s’emeta un comunicat amb la posició oficial de l’entitat. “Aquesta és la lluna, i no el dit”, ha dit a VilaWeb una persona de la institució, en relació amb la cortina de fum sobre el dictamen de Saragossà amb què s’ha volgut tapar l’autèntic atac a la supervivència de l’entitat.

La sorpresa i el desencís dels alumnes de Saragossà

Un grup d’antics alumnes universitaris d’Abelard Saragossà també han expressat la sorpresa i el desencís perquè consideren que l’acadèmic i professor que els va ensenyar a estimar la llengua col·laborarà amb els qui la volen abolida i minoritzada. “Els jóvens que omplíem les aules de la facultat rebem amb estupefacció la notícia que faràs un informe tècnic per als partits PP-Vox, que pretenen una doble nomenclatura per a la ciutat de València, amb el nom en castellà en primer lloc i en valencià amb l’accent tancat en segon lloc.” Els alumnes diuen que no volen encetar cap discussió lingüística, sinó expressar una decepció profunda per una col·laboració que, diuen, “només té com a objectiu exterminar el valencià de la cultura dels valencians”.

A continuació, els ex-alumnes exposen unes quantes preguntes al seu antic professor: “Faràs un informe per a justificar un moviment que només busca fer soroll i generar discòrdia amb l’únic objectiu de castellanitzar tots els àmbits de la vida dels valencians? Faràs un informe per als qui retiren llibres en valencià de les biblioteques, redueixen ajudes i subvencions a la promoció del valencià i mostren en públic un menyspreu cap a la llengua que has ensenyat durant tant de temps? Faràs, estimat Abelard, un informe per als qui acaben d’anunciar una gran retallada per a l’AVL, institució de la qual formes part i representes?” Finalment, demanen al professor que no faça l’informe i que no col·labora amb qui no els respecta: “I que evites la decepció d’aquelles personetes (ara ja amb un bon grapat d’anys) que escoltàvem amb il·lusió la teua defensa a ultrança d’aquesta nostra llengua que volen fer desaparèixer.”

Aquesta carta s’ha viralitzat i ha corregut per grups de WhatsApp i les xarxes socials. Molts altres alumnes de Saragossà diuen que també l’haurien signada.

El dictamen del 2022 diu “València”

L’any 2022, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua va aprovar en un dictamen que la grafia del nom del cap i casal era “València”, amb l’accent obert, i que la pronunciació era amb la e tancada. El document es va aprovar en el ple del 26 d’abril per una àmplia majoria, segons que recull la nota de premsa emesa aquell dia per l’entitat. Allà es pot llegir que “la grafia adequada del punt de vista històric i lingüístic de València és amb e oberta, encara que la pronunciació recomanada per als valencians és amb e tancada”.

L’informe tenia en consideració l’etimologia, la documentació i la tradició escrita i consolidada a partir de les Normes de Castelló. En aquell informe s’afirmava: “La utilització de la forma “Valéncia”, amb accent agut, és inexistent en els usos oficials i apareix en comptades ocasions en obres o documents molt concrets.”

La discrepància d’Abelard Saragossà

L’elecció de Saragossà per part de l’Ajuntament de València no és debades, perquè el professor va elaborar el 2006 un informe, com a membre de l’AVL, en què deia que el topònim de València era amb accent tancat i que aquesta era la pronunciació majoritària a tot el País Valencià. Saragossà s’havia basat en una comunicació presentada al IV Col·loqui d’Onomàstica Valenciana celebrat a Ontinyent l’any 1995. Saragossà explica en un article més recent que aquell treball tenia dos fonaments, un dels quals era la gramàtica de Sanchis Guarner.

A banda de la carta dels antics alumnes, Abelard Saragossà ha rebut moltes crítiques a la xarxa social X, abans Twitter, i també missatges de suport.